Trobada estatal per abordar l’arribada de menors estrangers
El govern espanyol convoca les comunitats per millorar la coordinació en l’acollida d’infants i joves
Madrid / BarcelonaL’atenció als immigrants que arriben a les costes espanyoles és un repte que recau en els equips dels serveis socials de les comunitats, que són els que n’assumeixen l’acollida. Però els responsables autonòmics d’Immigració esperen que avui, amb la reunció convocada per l’executiu de Pedro Sánchez, puguin abordar una millora de la coordinació amb el govern espanyol. La trobada serà una primera presa de contacte en què es tractarà sobretot l’arribada a Espanya de milers de menors estrangers no acompanyats (MENA).
L’executiu vol aprofitar la reunió sectorial de política migratòria per tractar els plans que es van discutir dijous passat a la comissió delegada per a assumptes migratoris de seguretat de fronteres. Segons va avançar ahir El País, el govern de Sánchez proposarà a les comunitats repartir els menors entre tot el territori.
En el que portem d’any, han arribat 7.000 infants i joves a l’Estat, enfront dels 4.000 que van arribar durant tot el 2016. Catalunya és, després d’Andalusia, la comunitat que té més menors estrangers sota tutela: les xifres s’han triplicat durant aquest any i a finals de juliol superaven els 1.400 menors-295 més que fa un any-, segons dades de la Generalitat. De fet, els MENA ja suposen més d’un 22% dels menors que atén la direcció general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA).
El secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós, serà el representant de la Generalitat a la trobada i exigirà més planificació per sortir de la situació “d’emergència constant”, expressió que va fer servir el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, la setmana passada. Homrani també va exigir recursos perquè Catalunya “no només vol acollir, sinó també empoderar bé els joves que arriben”, i va criticar l’executiu espanyol per “la poca transparència i desinformació” en els fluxos migratoris dels menors dins de l’Estat.
La reunió amb les comunitats autònomes serà també un intercanvi d’impressions sobre les últimes decisions anunciades pel govern de Pedro Sánchez. Una és la creació d’un comandament únic operatiu de les forces i cossos de seguretat de l’Estat per centralitzar la coordinació de totes les actuacions relacionades amb la immigració a les fronteres i a l’Estret. La Comissió Europea ja va anunciar la setmana passada que ampliarà en 3 milions els recursos inicials de 26,5 milions perquè Espanya faci front a l’arribada de persones immigrants.
Ni “crisi migratòria” ni “allau”
Conscients que el tema de la immigració preocupa -el CIS del juliol mostra que la preocupació s’ha triplicat en un mes-, els partits estan posant aquest tema al centre del debat, amb el risc que amb alguns discursos creixi la xenofòbia. La visita a Ceuta del líder del PP, Pablo Casado, per reunir-se amb les forces de seguretat després de dir que a Espanya no hi ha papers per a tothom mostra com la immigració ocupa un lloc destacat en els missatges polítics.
Però, és cert que hi ha una allau d’immigració? Quina capacitat d’acollida té Espanya? Les dades apunten que sí que hi ha hagut un augment del nombre d’arribades, però en cap cas mostren un allau. L’increment ja es va produir el 2017 -amb un 301% més d’arribades- i el creixement és sostingut des del 2013. El 2018 la Creu Roja preveu atendre més persones que les 24.375 que van arribar per la frontera sud l’any passat (fins al juliol ja sumen més de 22.000). Però, malgrat l’increment, subratllen que en cap cas es pot parlar “d’invasió”. Vinculen l’evolució de les xifres al tancament de les altres rutes de la Mediterrània. “Les xifres que es registraven durant la crisi de refugiats de Grècia i Turquia no tenen res a veure amb les d’Espanya”, insisteixen des de Creu Roja, per la qual cosa no es pot parlar “d’onada” migratòria.
I afegeixen que, tot i que s’han d’habilitar més recursos, Espanya té capacitat de resposta. També les entitats Lafede.cat, Stop Mare Mortum i Proactiva Open Arms van reclamar la setmana passada menys “alarmisme i sensacionalisme” amb la immigració i van recordar que totes les xifres desmenteixen una “allau”. “No hi ha cap crisi migratòria, sinó una crisi política alimentada per la narrativa tòxica dels que s’esforcen per transmetre que la migració està fora de control”, van apuntar les organitzacions després de les visites de diferents polítics a Ceuta.
