PalmaUn total de deu pobles de Mallorca tenen projectats o en execució projectes de rondes de circumval·lació amb la finalitat de reduir el trànsit interior, amb la qual cosa, a més de minvar el nombre de decibels, es redueix la sinistralitat en els nuclis urbans. Aquest és un dels pegats que es fan servir a escala institucional a l’hora d’afrontar el greu problema de mobilitat que es va generalitzant.
Arran de dècades sense una planificació clara, el cotxe s’ha consolidat com a amo i senyor d’un territori massificat a la costa i amb tot el sistema arterial de circulació saturat, amb gairebé un vehicle per persona i amb una invasió de turismes de lloguer cada estiu.
Tots els plans d’obra viària que a hores d’ara o a curt termini afecten el cor d’alguns pobles de Mallorca s’adapten a les directrius del Pla director de carreteres del 2009. El Consell és l’administració que té les competències de la xarxa viària insular i fixa entre els seus objectius que el trànsit de vehicles pesats i el trànsit de pas es redirigeixin cap a la forana en els pobles que pateixen més saturació, intentant reservar els carrers per a la mobilitat local.
Molts ajuntaments es troben amb la dificultat que en el seus nuclis urbans ja no tenen espai on poder estacionar el parc de vehicles local i cerquen alternatives amb la creació d’aparcaments interiors. A més, la construcció de rondes permet aprofitar una part dels nous vials exteriors per habilitar espai d’estacionament, cosa que genera consum de territori i el consegüent impacte ambiental.
Porreres, Costitx i Algaida són els tres pobles que avui tenen en construcció vials de circumval·lació. Inca, Artà, s’Alqueria Blanca, Campanet i Llubí les tenen en agenda, amb una franja de territori en reserva i pendent d’estudi a la Comissió Balear de Medi Ambient (CBMA), mentre que Campos té el projecte pendent de licitació. El Consell de Mallorca subvenciona amb 2,2 milions d’euros les rondes d’iniciativa municipal de Campos, Costitx i Porreres.
Algaida
Connexió de les carreteres de Llucmajor i Manacor
De les que actualment estan en execució, la ronda d’Algaida és la més llarga, amb 1,6 quilòmetres. Ha de desviar uns 5.000 vehicles diaris. Ocupa 4,2 hectàrees de terreny rústic. Les obres es licitaren per 9 milions d’euros. El seu traçat afecta 65 parcel·les i unes 200 petites edificacions rurals. Tindrà un passeig de tres metres d’amplada amb arbrat. A aquesta obra la seguirà el projecte de millora de la carretera entre aquest poble i Llucmajor.
Costitx
Incorpora un espai d’aparcament per a 60 vehicles
Connectarà el trànsit de la carretera de Sencelles amb la carretera d’Inca (portal de Son Jordi). El tram és de 420 metres i ha afectat l’Escola Vella. És un projecte municipal que ha finançat el Consell amb mig milió d’euros. Un espai d’aparcament a un lateral permet l’estacionament de fins a 60 turismes. Les obres estan prou avançades i s’espera que estiguin acabades durant la propera primavera.
Porreres
Una obra en dues fases
La ronda es fa per iniciativa municipal, igual que les de Costitx, Campos i Santanyí. El Consell la sufraga amb un milió d’euros. Aquest tram completa l’anell viari a tot el nucli i té un recorregut de 750 metres. Connectarà la zona industrial, esportiva i educativa amb les carreteres de Vilafranca i Palma. S’executa en dues fases. La primera té un abast de mig quilòmetre entre el carrer del Pont i el carrer Nou. La segona arribarà al carrer de na Bosca.
Inca
Només es gesta una primera fase de la polèmica ronda Nord
En els darrers anys, el projecte de ronda Nord d’Inca té tantes propostes com partits polítics hi ha a l’Ajuntament. A dia d’avui, del tram de circumval·lació nord només es té perfilat, i en estudi a la Comissió Balear de Medi Ambient, el sector que ha d’unir la carretera de Selva amb l’autopista de sa Pobla, a l’altura de l’enllaç amb el puig de Santa Magdalena. És un traçat d’1,5 quilòmetres per al qual s’estudien diverses alternatives. Aquesta obra està inclosa en un paquet de millores viàries, per valor d’uns 7 milions d’euros, que el Consell i l’Ajuntament han compromès a través d’un conveni.
Artà
Connectar la carretera del parc natural amb la de Capdepera
Aquests són els dos punts a unir (1,5 km), des de l’aparcament de na Clota (Sant Salvador) fins a la zona esportiva de les Pesqueres, respectivament, projecte per al qual hi ha diverses propostes. Tolo Gili, delegat municipal d’Urbanisme, considera que la ronda és un vial “necessari”, que de moment està esperant “passar el filtre” de la Comissió. Artà ha suportat, amb víctimes mortals a l’avinguda de Costa i Llobera, el trànsit amb la costa de Capdepera.
Campos
Pendent de licitar les obres del projecte que sufraga el Consell
En un traçat d’un quilòmetre, l’Ajuntament té projectada la ronda per unir la carretera de Felanitx amb la bifurcació viària cap a Santanyí i ses Salines. Aquest darrer vial absorbeix part del trànsit cap al parc natural del Trenc i la Colònia de Sant Jordi. El pressupost és de 700.000 euros, finançat pel Consell.
Santanyí
Completar la ronda exigeix expropiacions de sòl urbà
Per completar l’anell de circumval·lació del poble es necessita connectar la carretera de Cala Figuera amb la de s’Alqueria. L’Ajuntament destina quatre milions d’euros a l’expropiació de terreny urbà per al vial, tasca que encara no s’ha completat. El traçat serà d’un quilòmetre i inclourà espai d’aparcament.
S’Alqueria Blanca
Projecte en estudi després del debat entre els veïns i el Consell
Desviar el trànsit que va a la zona de Cala d’Or és l’objectiu d’aquesta ronda, d’un quilòmetre, que ha d’unir la carretera de Santanyí amb la de Portopetro. La franja de reserva ha ser avaluada per la Comissió Balear de Medi Ambient. L’estiu passat hi hagué reunions veïnals, però encara manca concretar el nou traçat.
Campanet
La ronda milloraria l’accés a la zona de l’escola i del poliesportiu
Pretén desviar del centre el trànsit entre l’autopista de sa Pobla i la carretera de Caimari. Tot i que està en el Pla de carreteres, la batlessa, Magdalena Solivelles, remarca que l’opinió majoritària és que es tracta d’un projecte “invasiu”. “En canvi, facilitaria l’accés al poliesportiu i a la zona educativa”.
Llubí
Desviar el trànsit amb Sineu - sa Pobla
Es projecta una connexió entre les carreteres de Santa Margalida i sa Pobla que restaria trànsit al vial interior Sineu - sa Pobla, que travessa el poble. Llubí ja té una part de circumval·lació feta fa anys, diu la batlessa, Magdalena Perelló.
GOB: “Hi ha un parc mòbil excessiu i fent més vials no es lleven cotxes”
El GOB alerta que el consum de més territori és l’únic recurs que posa sobre la taula el Consell de Mallorca actual a l’hora de solucionar el problema del col·lapse de trànsit, referint-se no tan sols a les carreteres, sinó també a les rondes projectades en diversos pobles. “Hi ha un excés de parc mòbil, i fent rondes i ampliant carreteres no es lleven cotxes. S’indueix que hi hagi més trànsit”, va declarar a l’ARA Balears la portaveu del grup ecologista, Margalida Ramis, davant l’onada de vials de circumval·lació previstos a curt i mitjan termini, i alguns ja en execució. “Es treballa sobre un pla director sectorial de carreteres del 2009 que el pacte de govern actual va dir que revisaria i no ha revisat. No hi ha ni valentia ni voluntat de resoldre el greu problema del trànsit”, lamentà la portaveu ecologista.
El GOB considera que “el volum de trànsit no justifica projectar unes rondes que acaben consolidant com a urbana la franja per on passen, entre el nou vial i el centre urbà, on en anys passats s’ha deixat edificar sense control”. Ramis assegurà que “s’ha entrat en la dinàmica de fer Mallorca accessible amb cotxe pertot arreu”.“Aquesta lògica és el resultat del pla de carreteres que es va aprovar el 1998”, va afegir.
Quant a les obres de circumval·lació en execució o en projecte, Margalida Ramis va explicar que “la ronda de Campanet tindrà un greu impacte i no té gens de sentit fer-la, per això hi hem presentat al·legacions”, alhora que va anunciar una recollida de firmes en contra de la ronda de s’Alqueria Blanca.
Pel GOB, “el problema del trànsit interior dels pobles no se soluciona creant rondes”. “Tenim un pla de mobilitat que no s’ha aprovat. El Departament de Territori s’havia de convertir en un departament de Mobilitat i tampoc no s’ha reconvertit”, va dir Ramis.
Per part seva, a l’hora de respondre als retrets dels ecologistes, la consellera de Territori, Mercedes Garrido, es va limitar a dir que “amb rondes com les d’Algaida allò que es pretén és que els centres dels pobles tornin a ser per a les persones i, d’aquesta manera, guanyar seguretat i qualitat de vida”.
