IGUALTAT

Trencant mites: els subsidis són per a dones espanyoles de més de 55 anys

El 63% dels receptors de les rendes mínima d’inserció i social garantida a les Balears són dones

Dona, de més de 55 anys, amb nacionalitat espanyola i estudis primaris. Aquest és el perfil majoritari dels receptors de la Renda Mínima d’Inserció (RMI) i de la Renda Social Garantida (Resoga) a les Illes Balears. Així ho explica el darrer informe del Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social, que analitza el perfil de la ciutadania beneficiària de la renda mínima i d’altres ajudes d’inserció social a l’estat espanyol. Malgrat que els grups d’extrema dreta afirmen que la majoria d’ajudes són per als immigrants, aquestes dades demostren que menteixen.

El 63% dels titulars de les dues rendes a les Balears són dones, segons l’informe del Ministeri fet amb dades del 2017. En total, la varen rebre 7.551 persones, de les quals 4.730 eren dones. Tot i així, les rendes varen beneficiar més de 13.000 persones, ja que s’atorguen a la unitat familiar. A les Balears la franja d’edat amb més receptors de les dues rendes és diferent de la de la mitjana espanyola. A l’Estat el grup més gran és el que va dels 35 a 44 anys, mentre que a les Illes és el de més de 55 anys. La majoria dels receptors viuen sols, seguits de prop per les famílies monoparentals. En tot cas, les dones són majoria en tots dos grups, com també ho són en els grups de risc. Dins aquests grups, la família monoparental és la més freqüent i gairebé totes les receptores són dones.

La diferència fonamental entre la renda mínima i la social és que la primera està pensada per a situacions de dificultat en la inserció laboral i va lligada a una sèrie de contraprestacions -com tallers i formacions- que les preceptores han d’assumir. En canvi, la renda social, que es va introduir a mitjans de l’any 2016, es crea amb la intenció que qualsevol ciutadà de la comunitat, independentment de la situació laboral en què es trobi, tingui dret a un mínim de subsistència. La quantia que s’atorga per la RMI és de 429,20 euros; mentre que per a la Resoga és d’un màxim de 457,31 euros per a una persona, i fins a 960,35 euros per a nuclis familiars de nou persones.

Sola i sense jubilació ni casa

Marta (nom fictici) és l’exemple paradigmàtic que dibuixen les xifres de la renda social: dona, sola i perceptora d’una pensió no contributiva (PNC). Són les 12.30 h i, com gairebé cada dia, va a menjar a Es Refugi, un centre que assegura l’àpat principal a unes trenta persones diàries. Ella és una de les poques dones usuàries d’aquest centre d’alta exigència que també dona llit a una quarantena d’homes cada nit. Les dones només hi venen a dinar.

“Jo venc aquí per necessitat. Si tingués el suficient per viure, no hi vindria”, diu Marta a l’entrada d’Es Refugi. Té 65 anys i viu en una habitació que li cedeixen unes monges amigues. Abans, compartia un pis llogat amb els seus dos fills i treballava com a cuidadora en una casa particular, una feina que va exercir durant més de quinze anys. “Però després em varen fer fora, un dels meus fills també es va quedar sense feina, ja no vàrem poder pagar més i vàrem haver de partir”, explica. Marta cercava i cercava i no trobava feina. Aquesta situació ha durat fins que ha arribat a l’edat per poder cobrar la pensió amb la renda social com a complement, uns ingressos que li serveixen per fer front a les necessitats més bàsiques del seu dia a dia.

Augment de la renda social

En els últims anys la renda mínima s’ha anat reduint a favor de la renda social, i l’objectiu de la Conselleria d’Afers Socials és que s’acabi concedint només a qui faci menys de tres anys que resideixi a les Illes, que també és un dels requisits per accedir a la renda social. Quan va començar, s’hi varen destinar al volant d’un milió d’euros perquè hi havia poca demanda a causa de la reactivació de l’economia i un perfil d’accés a la renda més reduït.

Més endavant, es varen anar ampliant els perfils i se’n va augmentar el pressupost, fins a arribar, el 2018, als 19 milions d’euros. El perfil que s’ha incorporat de manera més massiva ha estat el de les persones amb una pensió no contributiva, que solen viure soles i cobrar uns 380 euros. D’aquesta manera, sol·licitant la renda social, poden complementar la pensió amb uns 114 euros de renda social. Aquest mes de febrer a les Balears hi havia 7.752 persones titulars de la renda social, i gairebé 6.000 reben pensions no contributives. En total, hi ha unes 12.000 persones beneficiàries, i les dones en representen el 63%, segons dades de la Conselleria.

Bretxa, sostre i atur

“L’atur afecta moltíssim aquesta franja d’edat, que coincideix amb l’últim tram de la vida laboral. Sobretot a les dones. Per l’edat que tenen, les empreses ja no en volen saber res”, explica el sociòleg Sion Gilabert. Segons dades del Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social publicades al gener d’enguany, les Balears varen tancar el desembre de 2018 amb una xifra d’aturats de 59.878 persones -similars a les xifres d’abans de la crisi-, 27.040 dels quals eren homes i 32.838, dones.

Gilabert explica que les altres causes principals de la feminització d’aquestes ajudes són la bretxa salarial i el sostre de vidre que pateixen les dones: “Com ja sabem, per norma general les dones ocupen llocs de feina menys valorats i, per tant, tenen un salari molt inferior que els dificulta arribar a final de mes i les obliga a demanar ajudes”.

Les altres franges d’edat amb més titulars de rendes mínima i social són les que coincideixen amb la criança dels fills, que continua recaient de manera molt majoritària en les dones. “Les mesures de conciliació sovint repercuteixen negativament sobre el seu sou, cosa que dificulta molt poder assumir les càrregues familiars a nivell econòmic”, conclou Gilabert.

Mentides extremistes

La coalició d’extrema dreta Actúa-Vox deia el desembre des d’una parada informativa col·locada a s’Arenal, que si arribassin al poder eliminarien la immigració il·legal perquè perjudica “els nacionals”. Perquè les ajudes que reben són “manifestament desproporcionades”, resultat d’un sistema “injust i insostenible”. Les dades de l’informe els desmenteixen.

A les Illes Balears, només el 20% dels titulars d’aquestes dues prestacions són d’origen estranger, i les dones són, una altra vegada, les que més les reben: el 64%. “Efectivament, aquestes dades desmunten completament el discurs de la ultradreta, que ven que gairebé tots els immigrants viuen d’aquestes ajudes, i això és una estupidesa”, afirma Sion Gilabert. “És una qüestió de proporció, simplement és més gran la població autòctona que l’estrangera”, aclareix el sociòleg. Segons l’Ibestat, l’any 2018 hi havia 192.861 persones estrangeres censades a les Balears, que representen el 17,08% del padró.

A més, els immigrants en situació irregular no tenen accés a aquestes rendes. No hi ha cap ajuda que s’atorgui per motiu de raça o procedència, i l’article 14 de la Llei d’estrangeria especifica que per accedir a les prestacions i als serveis de la Seguretat Social s’ha de tenir una residència legal, a excepció dels “serveis i prestacions socials bàsiques”, a què sí té accés qualsevol persona, independentment de la seva situació administrativa. A més de tenir una residència legal al país, per rebre aquestes ajudes s’han de donar unes circumstàncies molt concretes. “Hi ha dificultat per accedir-hi, perquè has de tenir un expedient molt clar i unes condicions específiques, de vegada massa”, expressa Gilabert. El 2017, els perceptors d’aquestes rendes varen representar l’1,69% del padró de les Illes.

EDICIÓ PAPER 21/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF