Treball en xarxa per impulsar l’acció feminista

Les noves plataformes d’activisme incideixen en àmbits que van des de les agrupacions municipals fins als centres educatius

Docents de diferents centres educatius varen posar en marxa Feminisme a l’Escola ara fa tres cursos. El que cercaven era sumar forces per arribar més enfora en el combat contra el masclisme a les aules. Aquest mateix esperit de ‘la unió fa la força’ i de teixir xarxes és a les arrels del Moviment Feminista de Mallorca (MFM), un espai que vol connectar tots els col·lectius feministes dels diferents municipis de l’illa.La primera assemblea fundacional del MFM es va dur a terme el setembre a Inca i hi varen participar més de 70 dones. En realitat, feia pràcticament un any que aquesta entitat existia, però es va veure la necessitat de renovar-la i d’aclarir-ne l’estructura.

“Es tracta d’un projecte obert i en revisió constant, al qual se sumen més dones cada vegada. Les passes que es fan parteixen de decisions assembleàries”, explica Sandra Serra, una de les tres portaveus de MFM -han triat aquesta xifra per fugir de personalismes-. Serra recorda que el 7-N del 2015, amb motiu de la Marxa estatal contra les violències masclistes, ja s’havia fet feina a Mallorca de manera coordinada, però ha estat ara quan, per primera vegada, s’ha consolidat aquesta cohesió.

Després de quatre hores de reunió i treball a Inca, i amb l’acompanyament de Bauma, una cooperativa facilitadora de comunicació de grups, es va decidir crear les comissions de Coordinació, Sororitat, Acollida i Comunicació. Una integrant de cada comissió estarà en contacte amb les altres per tal que hi hagi feedback entre els grups. En la Comissió de Coordinació hi ha representants de 20 col·lectius provinents del diferents pobles. Alguns d’ells són de creació recent, com BiniDones, de Binissalem, i Bruixes Feministes, d’Artà.

L’entusiasme que es respira al MFM i que transmet Serra és el contrapunt dels discursos polítics agressius contra el moviment feminista per part de l’extrema dreta, tan extrems que arriben fins al punt de negar l’evidència de la violència masclista. “Veim amenaçades les coses que hem aconseguit amb molt d’esforç, però tenim clar que ells juguen al desgast i que nosaltres continuarem la nostra lluita”, apunta.

Què fan les administracions per combatre el masclisme?

D’altra banda, la portaveu demana més connexió amb la realitat de qui té responsabilitat política a l’administració. “S’han d’acostar més a l’activisme del carrer, perquè allò que es veu des de les institucions no són les prioritats principals”, afirma. Serra destaca la necessitat que en tot l’àmbit judicial hi hagi formació de gènere i, sobretot, “formar els formadors”.

Des de Feminisme a l’Escola fa tres cursos acadèmics que es fa feina en aquest sentit. “Treballam amb la coordinadora de coeducació i amb professorat sensibilitzat”, assenyala Marta Franco, membre d’aquest col·lectiu, en la darrera assemblea del qual varen participar 60 persones i 50 centres educatius.

Amb motiu dels actes del 25-N, Feminisme a l’Escola ha organitzat una exposició fotogràfica que recorrerà els municipis de Mallorca durant el que queda d’any. 80 centres han pres part en el projecte, que inclou creacions de tots els cicles, Formació Professional, escoles d’adults i també de familiars, “que han pogut representar les diferents classes de violència”.

En l’etapa de Primària hi ha nines que a través de la creativitat han pogut expressar la frustració quan no les deixen jugar a futbol, per exemple, o la dels nins que es volen pintar les ungles. A Secundària han tractat temes com el tràfic per explotació sexual i la mutilació genital femenina.

EDICIÓ PAPER 26/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF