Tramuntana Sud i la zona de Manacor a Felanitx, en alerta per presequera

PalmaAl mes de febrer els índexs de sequera han millorat en totes les unitats de demanda, excepte al Migjorn. L’augment més significatiu de les deu unitats ha estat a Artà i a Tramuntanta Nord i Sud. Així, totes les unitats de demanda se situen ja per sobre del 0,5, excepte Formentera, que fa dos mesos que es troba davall aquest llindar.

Aquesta millora, però, d’acord amb el nou pla de sequera, no varia encara l’escenari de gestió de la sequera de Tramuntana Sud i Manacor, que continuen en prealerta. Fins que no mantinguin tres mesos consecutius valors superiors al nivell de normalitat, no canviaran el seu escenari. Tramuntana Sud fa dos mesos que supera aquest nivell i Manacor, un; per tant, si continua la situació actual, Tramuntana Sud sortiria de l’escenari de prealerta el mes de març, i Manacor, el mes d’abril. El mateix succeeix, però a la inversa, amb Formentera. Tot i que fa dos mesos que es troba davall el nivell de normalitat, encara no ha entrat en escenari de prealerta, però ja hi entraria el mes següent, si continua dins aquests paràmetres.

Els valors de l'índex de sequera a totes les unitats de demanda són millors que els del mes anterior, però una mica pitjor que els del febrer de l’any passat, excepte a Artà, Menorca i Tramuntana Nord. Comparant les dades de fa dos anys, la situació ha millorat en l’àmbit general, i només és inferior a Menorca i a Formentera. Aquests indicadors es calculen cada mes amb els nivells dels aqüífers, els volums emmagatzemats als embassaments i els volums captats a les fonts.

D’acord amb els càlculs, la mitjana de les reserves hídriques del febrer se situa a totes les Illes per sobre del 50%, excepte a Formentera, que es col·loca al 44%, tot i la seva millora, ja que al gener era del 40%. Mallorca se situa al 62%, 3 punts més que al gener; Menorca, amb 1 punt més que al gener es troba al 65%, i Eivissa, al 58%, amb 5 punts més que al gener.

Pel que fa a les precipitacions, les dades de l’Agència Estatal de Meteorologia indiquen que el febrer ha estat un mes molt humit a totes les Illes —de l’ordre del 150%—, però pel que fa a la precipitació acumulada en el darrer any, hi ha un dèficit del 6% a Menorca i del 23% a les Pitiüses. Mallorca es troba a la mitjana, amb l’1%.

Ateses les pluges del febrer i el baix consum relatiu durant el mes de març, cal suposar que els índexs de sequera del març continuaraan en valors superiors a 0,5.

Aquest índex de sequera es calcula per zones o unitats de demanda delimitades en funció dels aqüífers i les infraestructures de gestió existents des del passat mes de desembre, quan va entrar en vigor el Pla especial d’actuació en situacions d’alerta i eventual sequera de les Illes Balears (o Pla de sequera). Fins a aquell moment s’utilitzaven les unitats de demanda i l’índex de sequera delimitats amb criteris administratius, segons el que preveu el Pla hidrològic de les Illes Balears vigent. Amb el nou Pla de sequera, les unitats de demanda s’han delimitat amb criteris hidrogeològics (tècnics) i s’han millorat els indicadors utilitzats per al càlcul de l’índex de sequera, de manera que s’ha passat a prendre mesures a 90 punts de control en comptes dels 45 utilitzats fins ara. A més, s’ha previst una unitat de demanda a Formentera, que abans formava part de la mateixa unitat que Eivissa. Com a resultat, hi ha més indicadors i més unitats de demanda, la qual cosa permet localitzar amb més precisió les zones en situació de sequera.

El Pla de sequera estableix les actuacions que han de dur a terme els diferents actors implicats en funció del valor de l’índex, amb l’objectiu de minimitzar-ne els efectes sobre la població. Tot i que l’elaboració dels plans de sequera s’inclou en la normativa des de l’any 2001 i que les situacions de sequera són habituals al clima mediterrani, és la primera vegada que la Comunitat Autònoma disposa d’un pla de gestió de sequeres.