COMBATRE L’EXPLOTACIÓ

Tràfic de dones i prostitució a les Illes, un negoci mal de combatre

Eivissa, Sant Antoni de Portmany, Calvià i Palma són els municipis amb més recepció de prostitució de les Balears

Aquesta setmana l’Ajuntament d’Eivissa ha acollit una jornada tècnica organitzada per l’Institut Balear de la Dona per intentar avançar el pla autonòmic contra el tràfic amb el lema ‘La intervenció municipal en l’abordatge de la prostitució i lluita contra el tràfic’. Hi participaren, a més de representants del Govern i de l’IBdona, organitzacions com Metges del Món i Creu Roja i tècnics dels ajuntaments de Palma, Calvià, Eivissa i Sant Antoni de Portmany.

L’assistència de representants d’aquests municipis no era casual. Els quatre són els principals receptors de prostitució a les Balears, un negoci que genera uns 50 milions d’euros anualment, amb cent mil clients i 2.350 treballadores sexuals a les Illes, segons els informes del Grup d’Estudis de la Prostitució a les Illes Balears (GEPIB).

En aquest context, el cas de l’illa d’Eivissa és especialment singular, segons informà el director insular de l’Estat, Ramón Roca, el mes de setembre passat, quan va assegurar que les bandes organitzades que controlen la prostitució a Eivissa ja no actuen només a l’estiu, sinó que han convertit l’illa en el centre de les seves operacions també durant la resta de l’any.

Operacions de desmantellament

De fet, en poc més d’un any Eivissa ha protagonitzat diverses operacions de desmantellament de tràfic. Al setembre de l’any passat varen ser alliberades a l’illa set dones, a les quals una màfia els obligava a prostituir-se. L’organització captava joves de pocs recursos a Romania que venien enganades i eren obligades a exercir la prostitució al carrer. L’operació va acabar amb tres detinguts.

Posteriorment, al maig d’enguany, la Policia Nacional va donar a conèixer, després de més d’un any de recerca, l’alliberament de quatre dones nigerianes a València quan eren a punt de ser traslladades a Eivissa i a Mallorca per exercir la prostitució durant la temporada d’estiu. Dotze persones varen ser arrestades en aquest operatiu. Tan sols un mes més tard, la Policia Nacional de la comissaria d’Eivissa va desarticular una xarxa d’explotació de dones xineses i va aconseguir alliberar sis víctimes que eren obligades a prostituir-se. Quatre persones varen ser detingudes.

Malgrat això, Ramón Roca va reconèixer que, encara que alguns d’aquests grups estan controlats per les Forces de Seguretat, desmantellar les xarxes és extremadament complicat, ja que si no s’arriba als capitosts de les xarxes de tràfic, les operacions queden en actuacions puntuals en les quals els detinguts no tarden a quedar en llibertat.

Tot indica que Eivissa continua sent una destinació sexual de primer ordre, especialment els mesos de temporada alta, tal com ho asseguren des de Metges del Món, entitat que atén i assessora prostitutes i que recentment alertava, a més, que a l’illa els homes s’inicien cada vegada més prest en el consum de la prostitució. Segons han constatat, la clientela dels prostíbuls d’Eivissa cada vegada és més jove, fet que relacionaven precisament amb la imatge de desbocament i festa a la major de les Pitiüses per part de les persones que hi arriben per passar-hi les vacances.

Només fins al mes d’agost, Metges del Món va atendre a Eivissa 171 persones per prostitució, la majoria de les quals eren dones llatinoamericanes i dues de cada tres de les quals tenen entre 25 i 45 anys. Així mateix, durant els primers sis mesos d’enguany, Metges del Món ja havia duit a terme 394 intervencions socials de derivació d’aquestes persones a serveis socials i sanitaris, realització de proves ràpides del VIH i sífilis, o suport emocional, entre altres actuacions.

Acció institucional

Davant d’aquesta situació, les diferents administracions de l’illa estan prenent mesures de conscienciació al voltant d’aquest problema. Un exemple és el del suport oferit pel Consell d’Eivissa a Metges del Món en l’organització de les jornades titulades ‘Prostitució i salut: la prostitució en un món global’, les quals varen arribar a la tercera edició el mes de juny passat amb l’objectiu d’apropar aquesta realitat a professionals sociosanitaris, estudiants i ciutadania en general. No obstant això, l’exemple més recent és el de l’Ajuntament d’Eivissa, que ha aprovat per unanimitat en ple l’adhesió a la xarxa de ciutats que rebutja la prostitució i el tràfic de dones i infants. Es tracta d’una moció del Partit Socialista en la qual s’exigeix als governs central i autonòmic que persegueixin els proxenetes i el tràfic de persones. Es demanarà que s’elabori una normativa que penalitzi els homes que compren dones amb finalitats de comerç sexual amb penes de sis mesos de presó i multa, però sense que se sancionin les prostitutes.

Per altra banda, el pla de l’Ajuntament preveu la creació d’un fons destinat a serveis socials integrals dirigit a dones que desitgin abandonar la prostitució i pretén que la recaptació dels impostos generats per la indústria del sexe quedi embargada per tal de proporcionar recursos econòmics a aquestes dones. Tot això anirà acompanyat de campanyes de sensibilització, en les quals s’insistirà en la perspectiva abolicionista que defensa que la prostitució és igual a la violència masclista, i de mesures orientades que els mitjans de comunicació deixin de publicar anuncis en els quals s’ofereixen serveis sexuals.

Pla autonòmic

Tot això se suma al treball exercit per l’Executiu balear, des d’on es continua treballant en el pla autonòmic contra el tràfic de dones i nines, que, segons va anunciar a Eivissa la tècnica de l’IBdona, Susana Ortega Merino, estarà llest “políticament” abans que acabi l’any, per la qual cosa començarà a aplicar-se a partir de l’any que ve. A més, el 2019 les Illes Balears rebran quatre milions d’euros del Govern central per igualtat i violència masclista i es destinarà una partida específica per a actuacions contra el tràfic de dones i nines i la prostitució.

Totes aquestes mesures, sense un debat ampli al voltant del treball sexual i sense el compromís de la societat i una àmplia conscienciació per part dels clients de la indústria del sexe difícilment, no podran arribar a posar fi al tràfic d’essers humans més enllà de la mera penalització del consum de sexe.

EDICIÓ PAPER 14/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF