Pols entre el Govern i la justícia per fer complir el confinament al Segrià

La Moncloa dona suport a la Generalitat, però la Fiscalia manté que és “il·legal”

La carpa que des del cap de setmana està ubicada a l’exterior del CUAP Prat de la Riba de Lleida / SANTI IGLESIAS
PAU ESPARCH / NÚRIA RIUS / MARIONA FERRER / GERARD MARTÍNEZ

En els 98 dies d’estat d’alarma, el decret que fixava les mesures pel covid-19 es va mantenir intacte. Tot i els dubtes d’alguns juristes, es van aplicar limitacions a les llibertats i els drets fonamentals. Però quan aquest decret s’ha aixecat i el govern espanyol ha retornat les competències a les comunitats autònomes, el debat ha topat amb la justícia. Després de veure que el confinament perimetral no era suficient per aturar els rebrots al Segrià, la Generalitat va anunciar diumenge el confinament domiciliari als municipis més afectats. El que no s’esperava -tampoc la Moncloa-és que, primer la Fiscalia i després el jutjat de guàrdia, tombarien la petició d’obligar els lleidatans a estar aïllats a casa. Això ha derivat en un pols entre el Govern i la justícia que va provocar que el confinament domiciliari de Lleida ahir no s’executés.

La Generalitat vol fer complir l’aïllament al Segrià i el govern espanyol també es va posar al seu costat en la pugna judicial, però la seva intenció es va reduir en indicacions que, si no es compleixen, tampoc es poden sancionar. La decisió de la jutge de guàrdia de Lleida de rebutjar el confinament domiciliari perquè “és una competència estatal” va deixar la capital del Segrià en un escenari molt allunyat del desitjat pel Govern, que, per exemple, va veure com les cafeteries i els bars obrien. La resolució de l’aïllament a casa deia que “se suspenien les activitats d’hoteleria i restauració”, però com que la jutge la va anul·lar, no es va seguir.

Davant la negativa del jutjat de Lleida, el president de la Generalitat, Quim Torra, va assegurar que no acatava la decisió: “No hi estem d’acord, no l’acceptem”, i va demanar a la ciutadania que seguís igualment l’enduriment de les mesures. Tot i això, a causa de la impossibilitat de multar l’obertura dels locals de restauració, Torra va anunciar que es faria un decret llei.

Amb el decret llei, que el consell executiu català va aprovar dilluns al vespre en una sessió extraordinària, s’ha modificat la llei 18/2009 de salut pública perquè en situacions de pandèmia o epidèmia es pugui limitar l’activitat o el desplaçament de persones o la prestació de serveis. Per aplicar les restriccions caldrà un informe de les autoritats sanitàries que acrediti el risc de contagi i les mesures que s’han d’adoptar -que no poden ser superiors a 15 dies excepte que es justifiqui- poden graduar-se en funció de l’evolució.

Per tant, el Govern farà aquest dimarts una nova resolució per al Segrià per tornar a demanar el confinament domiciliari una vegada modificada la llei, i es portarà de nou al jutjat contenciós administratiu de Lleida. Segons la Generalitat, s’ha “reforçat la seguretat jurídica” encara que, afegeix, en el confinament de la conca d’Òdena ni en altres supòsits a l’Estat “cap jutge ho ha requerit”.

Descartat l’estat d’alarma

Però tampoc està garantit que la nova resolució prosperi perquè la Fiscalia de Lleida, que ja va demanar anul·lar l’anterior, va dir -abans que es reunís el consell executiu català- que el decret llei també és “il·legal”. El ministeri públic va al·legar que l’article 86 de la Constitució i el 64 de l’Estatut recullen que no es poden regular per decret llei els drets fonamentals, com el de lliure circulació, i va recordar que es pot recórrer al Tribunal Constitucional. En canvi, el ministre de Sanitat, Salvador Illa, va assegurar que la Generalitat “té els instruments per actuar i controlar el brot”. Tot i que la jutge de Lleida emplaçava Torra a demanar al govern espanyol la declaració d’estat d’alarma per al Segrià, fonts de l’executiu de Pedro Sánchez descartaven aplicar-lo.

A l’espera del desenllaç, els alcaldes dels municipis del Segrià afectats per les noves mesures, excepte Lleida, van fer dilluns front comú per forçar un diàleg amb la Generalitat, a qui acusen d’endurir el confinament sense escoltar. Van constatar la “unió” del Baix Segre, que “s’ha sentit abandonat” per Torra, “que ha d’anunciar” què han de fer complir a veïns i comerços.

Empitjora la situació a l’Aragó, que retorna a la fase 2


Els rebrots a l’Aragó han portat el govern d’aquesta comunitat a fer retrocedir la zona d’Osca i Saragossa a una fase 2 “flexibilitzada”, amb limitacions d’aforaments i reunions, com ja tenien les quatre comarques de la Franja que fa més de 15 dies que tenen restriccions. El nou anunci, que afecta 870.000 persones, el 70% dels aragonesos, s’ha fet després de detectar 17 brots actius amb 427 positius per coronavirus. De fet, la incidència acumulada de casos diagnosticats per cada 100.000 habitants s’ha disparat a l’Aragó, on ja arriben a 33,5 casos, 12 casos més que l’últim cop. Una cosa semblant passa a Catalunya, on hi ha una incidència acumulada de 27,99 casos per cada 100.000 habitants, 9 més que en l’últim registre. Ahir es va saber que el brot a l’institut del Perelló afecta ja onze persones i que hi ha petits focus a Reus i Valls. També es va tancar un casal d’estiu a Sant Cugat per un cas positiu.

Lleida es va despertar ahir desconcertada i, alhora, indignada. Després de l’anunci del confinament més restrictiu d’una part del Segrià, i que a la matinada la justícia es negués a ratificar-lo, la desorientació regnava ahir a la capital del Segrià.

A la zona alta de la ciutat, els establiments més matiners, les cafeteries i els bars, van obrir com si diumenge no hi hagués hagut cap anunci del Govern. La notícia que la jutge en funcions havia tombat l’ordre ahir de matinada havia corregut com la pólvora entre els propietaris dels establiments, i també entre la ciutadania en general, que ocupava les terrasses de la zona ja a primera hora del matí.

“No sabem si el que estem fent està bé o malament perquè la informació és contradictòria”, comentava una treballadora d’una cafeteria de la zona. “Nosaltres hem obert perquè també tenim botiga però hem decidit no obrir la terrassa per prudència, tot i que ja veus com està la cosa per aquí davant”, afegia. Efectivament, aquesta cafeteria a primera hora era l’única que havia pres mesures especials després de l’anunci de diumenge. Però dues hores més tard la terrassa ja estava muntada com totes les del voltant. “Que vinguin i ens tanquin, no poden”, etzibava la propietària d’un altre bar mentre els seus clients li donaven la raó.

La falta de directrius clares va animar els propietaris a obrir amb normalitat. “Amb les terrasses i els bars va quedar més o menys clar, però amb les botigues no van ser tan específics, així que, davant la incertesa, obrim”, comentava la propietària d’una botiga de roba. “Estem enfadats perquè estan jugant amb nosaltres”, va sentenciar el propietari d’una altra botiga: “Ara mateix podem obrir, ningú ens pot dir que tanquem i en el meu cas esperaré que algú digui alguna cosa més clara i després ja veuré què faig”.

Obrir “per necessitat”

“Alguns poden pensar que és per desobediència, jo dic que és per necessitat”, afirmava el propietari d’una botiga de sabates, decidit a aixecar la persiana. I és que davant aquest nou confinament, alguns s’han vist situats a la casella de sortida altra vegada. “El primer confinament va ser molt dur, no ens podem permetre tornar a tancar”, comenta la propietària d’una botiga de l’Eix Comercial, l’altra gran zona comercial de la ciutat.

I els clients? Tot i que molts locals estaven oberts, l’afluència de gent era més baixa. “Si la ciutadania pren les mesures no hi ha d’haver cap problema”, diu una ciutadana, amb bosses a les mans. A mesura que avançava el matí i s’enfilaven els termòmetres, els carrers es van buidar i alguns botiguers ja es preparaven per al pitjor. Però la necessitat, com a mínim de moment, els manté ferms en la seva decisió.

EDICIÓ PAPER 08/08/2020

Consultar aquesta edició en PDF