ATALAIANT DES DE L’ESPAI

Terrossos de caliu

Quan la temperatura de la superfície de Mallorca supera els 50 °C

Fa uns dies ens assabentàvem que una de les pistes de l’aeroport de Son Sant Joan havia hagut d’interrompre la seva activitat a causa de la combinació d’un elevat trànsit d’aeronaus i d’unes altes temperatures que havien arribat a fondre l’asfalt. Al fil d’aquest fet parlarem de les temperatures màximes que pot assolir la superfície del terra a Mallorca en un dia d’estiu.

Per poder mesurar la Temperatura de la Superfície del Terra (TST) -diferent de la temperatura de l’aire- es pot utilitzar un sensor de satèl·lit amb sensibilitat a longituds d’ona dins la franja de l’infraroig d’ona llarga (entre 10 i 13 micròmetres) com és el cas del sensor MODIS a bord dels satèl·lits Terra i Aqua de la NASA. L’avantatge d’aquests satèl·lits és que tenen un temps de revisita diari i podem tenir dues mesures diàries de la TST.

Dades de la TST

Un cop estudiades totes les imatges enregistrades pels dos satèl·lits durant el mes de juliol, aquella que va enregistrar una TST major correspon a dia 1 de juliol a les 12.55 h UTC (14.55 h hora local), dins el ple de la primera gran onada de calor de l’estiu i just una setmana després del solstici d’estiu, en què la pell de Mallorca acumulava vuit hores i mitja d’insolació entre el moment de la sortida del sol i la passada del satèl·lit.

Un cop d’ull a la part superior de la figura permet observar com una part important de la superfície de Mallorca assolia una TST igual o major als 50 °C. Parlam d’un total de 672 km2, que equival al 18,5% de la superfície total de Mallorca. En alguns indrets (fins a 12 km2) es superaren els 53 °C, amb un valor màxim de 53,75 °C.

La llegenda que acompanya la figura permet esbrinar la distribució espacial de la TST. Per facilitar la lectura del mapa, un conjunt de polígons amb el perímetre de color negre envolten els indrets amb valors de 50 °C o més. En total, podem distingir quatre sectors amb els requisits de temperatura anteriors: el clot del Raiguer (1); el call vermell de Llucmajor (2); el pla de Campos (3) i la conca de Manacor-Felanitx (4). A la part inferior de la figura, una imatge enregistrada el passat dia 26 de juny pel satèl·lit Sentinel-2 de l’ESA, dotat amb una elevada resolució espacial que ens permet distingir elements del territori, ens farà de guia per esbrinar si els indrets anteriors tenen aspectes comuns.

Pel que fa a la distribució espacial de les temperatures més elevades, podem observar alguns elements que es repeteixen: es produeixen a una certa distància del litoral, lluny de la influència refrescant de l’oratge marítim. Un segon aspecte és la pràctica absència de vegetació -recordem que la vegetació evapotranspira, cosa que fa baixar la temperatura. A més, si observam el color de la terra nua veurem com les terres de color fosc s’escalfen més que les de color més clar -fixau-vos en el contrast entre les terres de blanquer i les de call vermell del Pla de Mallorca.

Pel que fa a l’àmbit agrícola, en arribar el juliol ens trobam amb els camps segats i la terra nua exposada a moltes hores d’insolació. Un altre aspecte que augmenta l’exposició de la terra al sol és la disminució de l’arbrat de secà -al Raiguer ja fa uns anys que es moren els ametlers i també s’ha incrementat el conreu de vinya. Pel que fa al pla de Campos, actualment la presència de reguiu és gairebé testimonial.

Per acabar, tornant a l’asfalt fus de la pista de Son Sant Joan, afortunadament la seva localització sobre l’antic prat de Sant Jordi es va veure beneficiada per la influència marítima i els reguius amb alfals que l’envolten. Si, en cas contrari, estigués localitzada als voltants de l’eix Binissalem-Inca, la temperatura assolida per les pistes hauria estat major.

EDICIÓ PAPER 17/08/2019

Consultar aquesta edició en PDF