Terra que es rega
La teledetecció com a eina per al seguiment del regadiu
PalmaRegar la terra va de la mà dels estius secs, inherents al nostre clima mediterrani. L’aigua és vida i, gràcies a ella i a la feina de la pagesia, els mercats desperten farcits de colors i aromes. L’aigua és un recurs escàs i la teledetecció -amb capacitat de calcular l’evapotranspiració- pot ajudar a optimitzar-ne l’ús, tot fent un seguiment de l’evolució dels conreus de regadiu.
El programa Landsat fou pioner en l’ús de la teledetecció aplicada a l’observació de la Terra. El primer satèl·lit del programa -el Landsat-1- fou enlairat el 1972. L’agricultura tingué un paper fonamental en el seu naixement: en el disseny del sensor del primer Landsat hi intervingueren -sembla que amb alguns estira-i-arronses- els departaments d’Interior i d’Agricultura dels Estats Units d’Amèrica.
L’essència conceptual d’aquell model de sensor de 1972 està en plena forma, raó que ens hauria de fer reflexionar sobre la importància de tenir, com a societat, estratègies a llarg termini. Quaranta-sis anys després, el satèl·lit Sentinel-2 de l’Agència Espacial Europea, dissenyat, també, per a l’observació de la Terra, servirà per fer una mirada als conreus de reguiu de sa Pobla.
Terres fèrtils de sa Pobla
Una imatge enregistrada el passat dia 19 de juliol pel satèl·lit Sentinel-2B, de l’Agència Espacial Europea, ens apropa a la realitat estiuenca de les terres fèrtils de sa Pobla. Una ràpida mirada a la figura 1 presenta un predomini dels ocres -propis de l’estiu- combinats amb la presència de tonalitats verdes dibuixant patrons arrodonits, que suggereix la presència de vegetació natural lligada a l’Albufera, alimentada des del cor de la serra de Tramuntana pels torrents de Sant Miquel i de Comafreda, i a l’entorn dels torrents de Son Bauló, Son Real i de na Borges.
Continuant amb la figura 1, observam redols en què un trencadís d’ocres i verds dibuixa una geometria escairada, inherent a la mà de l’home i a la propietat de la terra: són terres de conreu, perfectament amidades des d’antuvi. Ens centrarem en l’àrea dins el requadre, amb una superfície aproximada de 2.800 quarterades, que, per facilitar-ne la lectura, hem representat a la figura 2 a una escala més gran.
Aquesta darrera figura ens servirà per explicar alguns detalls tècnics. Quan observam la vegetació amb els nostres ulls, aquests actuen de sensors de la llum del Sol reflectida per la planta -ben igual que ho fa el sensor del satèl·lit. La diferència és que, mentre que el sensor del satèl·lit pot ser dissenyat per enregistrar llum en diferents longituds d’ona, els nostres ulls just poden captar-ne una petita part -la llum visible- entre els colors blau, verd i vermell.
La vegetació interactua amb els rajos solars no només en la franja de llum visible. Per aquest motiu, ens interessarà incorporar la valuosa informació que proporciona la resta de longituds d’ona. Aquí és on el sensor del satèl·lit -equipat amb “ulls artificials”- tindrà la capacitat de captar altres longituds d’ona com, per exemple, la llum infraroja.
La figura 2, combinant dues bandes de llum infraroja i la banda del color verd, permet identificar les parcel·les on el reguiu està en una fase avançada de creixement. Aquestes parcel·les, de color verd, contrasten amb les altres, de tonalitats magenta, indicatives d’un sòl nu. Aquests colors “no naturals o falsos” són la manera de representar la llum en una longitud d’ona no visible pels nostres ulls.
La capa parcel·lària del cadastre serà un element complementari per millorar la resolució espacial, i actuarà de “sedàs” a la imatge de satèl·lit. En el cas del sensor del satèl·lit Sentinel-2B, les bandes que hem utilitzat tenen una resolució espacial de 10 m. Aquesta primera aproximació visual, qualitativa, gràcies a interpretar els diferent colors, es pot quantificar a partir dels valors enregistrats pel sensor del satèl·lit. En aquest cas, de les 2.800 quarterades, aproximadament 366 (13%) tenen presència de vegetació en una fase avançada de creixement.
Aquest exercici es pot repetir per a cada una de les diferents etapes de creixement de la planta gràcies al fet que el temps de revisita dels satèl·lits Sentinel-2 és únicament de cinc dies, cosa que augmenta les possibilitats d’adquirir una bona imatge mensual -neta de niguls. També es pot repetir l’exercici a una escala interanual i comparar diferents anys o, fins hi tot, veure la resposta dels conreus en diferents parcel·les en funció del tipus de gestió o altres variables, com l’elecció d’una o altra varietat.
Tornant al principi del text on explicàvem la importància de l’agricultura en el naixement de la teledetecció aplicada a l’observació de la Terra, pensem que aquest exercici que hem aplicat en un redol del nostre territori insular pot replicar-se en una altra ordre de magnitud i permet fer el seguiment de grans extensions de conreus d’arròs, cafè i cereals. En definitiva, la teledetecció també pot influir en el preu dels aliments als mercats de futurs de matèries primeres agrícoles a escala mundial.
