Manto Negro d’Argent
Can Balaguer va acollir la IV edició dels Reconeixements
Dimecres es va celebrar al casal de Can Balaguer de Palma la IV edició dels Reconeixements Manto Negro d’Argent que cada any concedeix la denominació d’origen Binissalem-Mallorca. L’acte va comptar amb la presència del conseller Vicenç Vidal; del batle de Palma, Antoni Noguera, i del president de la denominació d’origen, Josep Lluís Roses. Els reconeixements d’enguany varen ser per al viticultor Jaume Vich Pericàs, de Santa Maria del Camí, i per al músic binissalemer Baltasar Bibiloni Llabrés. Pere Calafat, del celler Jaume de Puntiró, va fer la presentació de Jaume Vich, i Josep Maria Natta va presentar Baltasar Bibiloni. Els dos parlaments varen ser ben sentits i glosaren a la perfecció tant el pagès com el músic, tot deixant clara la relació entre paisatge, terra, vinya, vi, música i cultura.
Cooperativa de Sant Joan
Dijous celebrà els 100 anys a la possessió els Calderers
Parlant de reconeixements, no podem deixar de banda l’acte de dijous a la possessió els Calderers, de Sant Joan, en el qual es varen celebrar els cent anys d’aquesta cooperativa. Bé, la cosa és que l’embrió de la cooperativa, la caixa rural, havia començat a caminar a principis del segle XX i fins a 1919 no es va constituir com a sindicat. L’associació va anar passant tots els sotracs de la història sense mai desaparèixer del tot i prenent força en els moments que li eren propicis. Sense l’esforç d’una gran quantitat de santjoaneres i santjoaners mai hauria estat possible fer els cent anys ni celebrar-los en bona forma. Per això aquesta aturada per pegar un cop d’ull al passat mirant cap endavant, cosa que va fer molt bé la periodista Caterina Gayà, i a la vegada brufar el centenari, no és gens mala idea.
Aprovació de la llei agrària
El text resultant constitueix un pas important a favor de la pagesia
La tramitació de la llei agrària arriba al seu final. La llei ha avançat enmig d’una controvèrsia que té dos extrems negatius: pensar que la solució dels problemes del camp és envair-lo encara més de construccions i activitats que no tenen res a veure amb la pagesia i, per l’altre costat, voler sotmetre l’activitat agrària -i la complementària que hi està vinculada- a unes restriccions que, a la pràctica, l’expulsen del sòl que li és propi. En el fons, però, l’existència d’una situació que, de fet, considera tot el sòl rústic de Mallorca edificable, si es té la superfície mínima requerida, és una qüestió que no juga a favor de la continuïtat pagesa. Per això, el text resultant, consensuat i molt treballat, que reconeix el paper dels agricultors i els dona eines per continuar la seva activitat, constitueix una passa important a favor de la nostra pagesia.
Pedra i paisatge
Tenim un patrimoni extraordinari que s’ha de conservar
La Unesco ha declarat la construcció de pedra en sec Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Mallorca, a través del Consell Insular, ha fet molta feina perquè aquesta declaració sigui realitat. Tan sols a la serra de Tramuntana hi ha 20.000 quilòmetres de marges, a més d’un conjunt inacabable de camins empedrats, barraques, forns de calç, sitges i síquies. Tenim un patrimoni extraordinari que s’ha de conservar i que s’ha de posar en valor. Tant de bo, com demanen Lluc Mir i Antoni Reynés, que els estudis de formació professional per a margers es consolidin aviat. Cal reconèixer el mèrit de l’Ajuntament de Sóller i del Consell de Mallorca per la tasca continuada a favor de la recuperació de l’ofici. També s’han de destacar les iniciatives de la Conselleria d’Agricultura, a través del PDR, i les del Consorci de la Serra de Tramuntana, però és imprescindible reactivar una formació millorada i adaptada a les necessitats que avui en dia l’ofici de marger requereix.
Més formació per al camp El pla va ser aprovat el passat mes de setembre
El Pla de Formació Agrària de les Illes Balears va ser aprovat el passat mes de setembre i abasta un ventall ampli d’àmbits: agricultura, sanitat vegetal, ramaderia, producció agrària ecològica, fructicultura, horticultura, conreus herbacis, indústries alimentàries i administració i gestió de l’empresa agrària. El programa va acompanyat d’una línia d’ajuda del Fogaiba per un import de 415.188 €, cofinançada per la Unió Europea. Hi ha cursos que són obligats per als agricultors: riscos laborals i aplicació de productes fitosanitaris. Altres són necessaris per cobrar determinades ajudes: producció integrada, varietats locals, races autòctones, agricultura i ramaderia ecològica i creació d’empreses per a joves agricultors. Es tracta d’un impuls important a la formació agrària que, en part, serà duit a terme per les organitzacions agràries i cooperatives mateixes.
