CiutadellaA finals d’agost i principis de setembre és temps de figues a Menorca, de les que se’n diuen figues de cristià, que són l’acompanyament de l’oliaigua, però també són l’ingredient principal per fer el figat, una melmelada o confitura de figa pròpia de l’illa de Menorca i que no es fa ni a Mallorca ni a la resta de les Balears.
La figuera és un dels arbres que no manca als llocs de l’illa, i n’hi ha de diferents castes, com poden ser les bordissots, les colls de dama, les paratjals, les catalanes, les de la reina, les negretes, les de porc... Per tant, hi ha un bon nombre de varietats i cadascuna d’elles tenia el seu ús a la cuina.
Diuen que quan els francesos varen conquerir l’illa als anglesos el 1756, el rei Lluís el primer que va comentar al duc de Richelieu va ser com de bones eren les figues de Menorca, que ja tenien una merescuda fama a la cort gal·la.
Treure’n profit
Antany la pagesia treia més profit que ara de la figuera, perquè les figues s’assecaven, com encara es fa a Mallorca, o se’n feien pots amb llavors de fonoll, i també els pots de figues confitades. I a la cuina no sols servien per fer-ne coques o fer-les al forn amb llavors de batafaluga, sinó que existia el ritual de l’elaboració del figat, aquesta conserva molt preuada pels menorquins que els serveix per acompanyar el formatge vell, per farcir pastissos i pastissets i per fer el berenar o la bereneta damunt una bona llesca de pa de pagès.
Era costum a les cases de la pagesia reunir-se per preparar el figat, que acabava amb una bona festa o bereneta. Les figues es capolaven amb una màquina especial o bé amb la màquina de capolar carn, i després la pasta es mesclava amb llavors de batafaluga o anís, escorça de meló i pell de taronja seca, si se’n tenia, i dins una gran caldera s’anava cuinant a foc ben dolç al llarg de tres o quatre hores, i s’anava remenant amb una gran pala de fusta, que cada pagès o madona tenia reservada per fer aquesta conserva, la qual després s’empotava i servia de provisió de tot l’any. Avui encara podem trobar pots de figat a moltes petites botigues de l’illa i els menorquins en solem fer provisió per acompanyar, com ja hem dit, el nostre formatge vell, el formatge curat, i d’aquesta manera feim aquesta mescla de dolç i salat que tant ens agrada i ens caracteritza.
Ara és temps de figues, molt dolces enguany per la manca de pluges, i a la pagesia i a molts d’hortals se sent l’oloreta de les figues com couen amb les llavors anisades i s’omple l’ambient d’aquesta característica flaire que ens evoca records d’infantesa, que a l’illa es vivia a un altre ritme, més pausat, més casolà, i potser molt més nostre.
FIGAT DE CIUTADELLA
Dins un calderó d’aram o olla per fer figat -millor les de ferro colat- hi posam tots els ingredients i els portam al foc ben dolç. Els duim a coure remenant amb una cullera de fusta fins que les figues es vagin desfent i es converteixin en una confitura de color fosc. Quan hagi agafat la textura desitjada, tot anant alerta de no cremar-vos, ompliu-ne els pots, els tapau hermèticament i els posau cul per amunt fins que refredin. Després els podeu guardar dins el rebost.
