Societat 22/01/2018

El bisbe Taltavull adverteix que el país pot acabar "com el pi de Pollença, romput" si deixa els elements religiosos

Juntament amb Pere Fullana, ha presentat avui a Can Alcover 'La formació del regionalisme catòlic a Mallorca 1840-1915' de Rafel Horrach, amb pròleg d'Antoni Marimon i editat per Lleonard Muntaner

Lluis Felipe Lorenzo
3 min
El bisbe Taltavull adverteix que el país pot acabar "com el pi de Pollença, romput" si deixa els elements religiosos

PalmaNo podia haver-hi millor presentació d'un llibre que recull els vincles entre catalanisme i cristianisme a Mallorca, 'La formació del regionalisme catòlic a Mallorca', de Rafel Horrach, amb pròleg d'Antoni Marimon. Editat per Lleonard Muntaner, és un testimoni viu i present d'aquesta simbiosi. I l'ha donat avui capvespre a Can Alcover el bisbe Sebastià Taltavull amb una intervenció compromesa amb el país, però subratllant la importància que la llengua i els valors culturals i socials, com els religiosos, estiguin units.

En aquest sentit, Taltavull ha advertit que "els elements religiosos (del país) són com un arbre que s'asseca, i si les arrels s'assequen passarà com amb el pi de Pollença (del darrer Sant Antoni), que es romprà". Taltavull ha donat aquest missatge després de recordar que al llarg de la seva vida, i en l'actualitat, havia estat qüestionat, i fins i tot insultat, per la seva actitud enfront "de la terra on he nascut i que estim" i davant una actitud com és exercir de cristià i catalanista, que li ve de quan tenia 11 anys, que "va ser quan vaig aprendre el català, llegint un evangeli". Taltavull, davant un Can Alcover ple de gom a gom, va rebre aplaudiments quan va dir que intentava mantenir aquesta relació entre el catalanisme i el cristianisme des que exercia la seva missió a Mallorca.

El casal cultural ha reviscut avui capvespre una tertúlia com les de fa més d'un segle sobre la l’existència d’un regionalisme catòlic.

El primer a intervenir ha estat l'editor Lleonard Muntaner, que s'ha referit a l’histo­ria­dor i prevere Rafel Horrach com l'autor d'un altre llibre que no ha perdut actualitat, 'Els caps de bou de Costitx', publicat el 2009 per la mateixa editorial. Muntaner ha destacat la gran feina investigadora d'Horrach sobre el desenvolupament del catalanisme cristià de final del segle XIX. Muntaner va agrair a Antoni Marimon la seva gran aportació i al bisbe Taltavull i a Pere Fullana que se sumassin a l'acte.

En segon lloc, ha intervingut Antoni Marimon, assenyalant els orígens del nacionalisme a Mallorca i les diferències entre el corrent tradicional i liberal. Marimon ha considerat que "és primordial mantenir aquest debat i que es facin treballs sobre aquest tema" després que hagi recobrat actualitat arran de la independència d'estats-nació europeus des dels anys 90. L'historiador va subratllar que "les dues tendències varen col·laborar en algunes iniciatives", com es veu a l'obra d'Horrach, que recull fites com el Certamen Literari de l’Acadèmia de la Joventut Catòlica (1885); l’arribada a la mitra mallorquina de Pere Joan Campins (juliol de 1898); el nou pla d’estudis del se­mi­nari de Mallorca (setembre de 1898); el suport a l’obra del diccionari de mossèn Antoni Maria Alcover (a partir del 1900), o la participació en la lluita contra la imposició del catecisme en castellà (1902).

Per la seva banda, Pere Fullana ha explicat que durant el període analitzat, entre el 1840 i el 1915, "passen moltes coses que es recullen en aquest llibre, que suposa un relat nou". Fullana va posar especial èmfasi en el fet que a final del segle XIX l'Església ja no era "només de capellans" i que els laics n'eren una part fonamental. L'historiador també ha recordat que l'obra redescobria el republicanisme federal i el republicanisme cristià de l'època, i s'ha sentit emocionat perquè la presentació hagués estat a Can Alcover, on es va fer possible unir els diferents corrents nacionalistes ara fa un segle. Fullana ha destacat també que "Rafel ha facilitat les connexions que donen llum sobre aquesta qüestió, sobretot políticament" i que ha apostat per "rebaixar determinades qüestions" i recuperar "les causes que ens uneix als mallorquins" avui dia.

Finalment, abans de la conclusió del bisbe, Horrach ha explicat que entre el 1885 i el 1906, quan 106 capellans de Mallorca varen participar en el I Congrés de la Llengua Catalana, l'Església de Mallorca es va transformar i va passar de ser considerada "carlista i ultramontana" a una església compromesa. Horrach ha avançat que en el seu llibre es recull què va succeir durant aquests anys i s'ha mostrat emocionat també per fer la presentació a Can Alcover, "on he vingut a cantar la Balanguera". Horrach ha acabat la seva intervenció orgullós que "el nostre bisbe, Sebastià Taltavull, ben sucessor del bisbe Campins, torni a aquesta casa" i indicant que "cristians i catalans som herois dues vegades i per ventura algú altre que és a la presó una vegada més".

En definitiva, és un llibre fonamental per, com ha dit Pere Fullana, "entendre l'evolució de l'Església i com hem pogut sobreviure com a poble".

stats