Societat 21/06/2019

El Suprem eleva de 9 a 15 anys la condemna a la Manada: va ser una violació múltiple, no un abús sexual

També els prohibeix acostar-se a la víctima durant 20 anys a una distància inferior als 500 metres i eleva a 100.000 euros la indemnització conjunta i solidària a la jove

Laia Vicens
6 min
Els membres de la Manada Alfonso Jesús Cabezuelo (d) i José Ángel Prenda (i) surten dels jutjats de Sevilla aquest divendres després de signar, el dia en què el cas ha arribat al Tribunal Suprem

BarcelonaNo va ser un abús sexual, va ser una violació múltiple. El Tribunal Suprem ha condemnat, per unanimitat, els cinc membres de la Manada en considerar que els fets que van tenir lloc durant els Sanfermines del 2016 són un delicte continuat de violació i no un abús sexual, com havien considerat dos tribunals anteriors. En una sentència que ja és ferma, els cinc magistrats del Suprem (tres homes i dues dones) apliquen dos agreujants que fan elevar la pena de 9 a 15 anys de presó: tracte vexatori i actuació conjunta de dues o més persones, és a dir, violació en grup. Els cinc membres de la Manada, que des del juny del 2018 estan en llibertat provisional, ja han ingressat a la presó Sevilla I.

El Suprem considera que les sentències anteriors no són correctes perquè el relat de la víctima descriu un "autèntic escenari intimidatori", en què ella "en cap moment dona consentiment als actes sexuals duts a terme pels acusats". En una interlocutòria feta pública només dues hores i quart després que acabés la vista amb les acusacions i la defensa, els cinc magistrats han argumentat que la víctima va patir una "situació intimidant" que va fer que adoptés una "actitud de sotmetiment, fent el que els autors li van dir que fes, davant l'ansietat i la intensa angoixa que la situació li va produir". Uns fets, diu el Suprem, que la víctima va patir en un "lloc recòndit, angost i sense sortida on va ser introduïda a la força". La violació –amb "deu agressions sexuals amb penetracions bucals, vaginals i anals"– va tenir lloc en un petit habitacle al portal d'un edifici de Pamplona.

La resolució del Suprem és importantíssima: és ferma, implica l'entrada a presó de José Ángel Prenda, Jesús Escudero, Alfonso Jesús Cabezuelo, Antonio Manuel Guerrero i Ángel Boza, eleva les penes de 9 a 15 anys i, a més, dona la raó per primera vegada a la víctima.

Dos agreujants

Tracte vexatori i delicte en grup

La sentència no només revoca les dues anteriors per dir que sí que és violació i no un abús, sinó que hi afegeix dos agreujants. El primer, el tracte "vexatori o degradant" a la víctima per les pràctiques que els cinc acusats van obligar-la a fer i per "l'ostentació" que els cinc homes fan als vídeos gravats "jactant-se" del que estaven fent. I el segon, per haver-ho fet en grup, perquè la "superioritat numèrica" va ser aprofitada pels acusats per aconseguir "més impunitat i assegurament del delicte comès".

No va ser un furt, va ser un robatori amb intimidació

Dos anys més per a Guerrero

Una de les claus del cas era saber si hi havia intimidació. També en aquest sentit el Tribunal Suprem ha considerat aquest factor clau per condemnar a dos anys més de presó Antonio Manuel Guerrero per un delicte de robatori amb intimidació en quedar-se el mòbil de la víctima, uns fets que fins ara s'havien condemnat amb una multa perquè es consideraven un furt.

Els cinc homes hauran d'indemnitzar la noia

No se li podran acostar durant 20 anys

Més enllà dels 15 anys de presó, els cinc joves tampoc es podran acostar a la víctima durant 20 anys a una distància inferior als 500 metres o comunicar-se amb ella per qualsevol mitjà. El Suprem també els obliga a indemnitzar-la amb 100.000 euros de manera conjunta.

Quan surtin de la presó, tots cinc estaran vuit anys més sota llibertat vigilada.

Els arguments de totes les parts

L'últim capítol judicial del cas de la Manada s'ha escrit al Suprem, poc més d’un any després de la sentència. Les acusacions (víctima, Ajuntament de Pamplona i comunitat de Navarra) han demanat durant la vista pública que la condemna fos per violació, mentre que la defensa no només ho ha negat, sinó que fins i tot ha reclamat que se'ls absolgués d'un abús sexual al·legant que les relacions van ser consentides.

La Fiscalia ho té clar: "Sotmetiment"

La Fiscalia ha demanat elevar de nou a 18 anys de presó la condemna per als cinc acusats. Segons ha dit la fiscal Isabel Rodríguez, no hi va haver abús sexual sinó violació. "En l'agressió, la voluntat de l'autor s'imposa per la força, ja sigui amb violència o intimidatòria", ha dit. Segons Rodríguez, "no es pot exigir a les víctimes una actitud perillosament heroica". "Sotmetiment, no consentiment. Sotmetiment", ha repetit la fiscal, recordant que els cinc homes eren de més "complexió física i més grans que ella".

La clau de la revisió estava en definir si els acusats van actuar amb prevalença (aprofitant-se d'una situació de superioritat, confiança o prestigi per cometre l'acte criminal, segons estableixen les dues sentències dictades fins ara) o amb violència o intimidació (que són els requisits que el Codi Penal recull perquè hi hagi agressió sexual). Així, la Fiscalia ha insistit que sí que hi va haver intimidació "ambiental" de naturalesa "agressora" per part dels cinc homes cap a la víctima, que es va quedar "doblegada per la por" i que no va poder "oferir cap mena de resistència". Per tant, ha dit la fiscal, va ser una "violació". De fet, el ministeri públic ha criticat obertament la sentència de l'Audiència i el Tribunal Superior de Justícia de Navarra en entendre que els fets són constitutius d'un delicte continuat de violació perquè "concorre la força intimidatòria suficient" i "no hi va haver consentiment" de la víctima.

Les acusacions populars: "Va existir força i violència sobre la víctima"

Les acusacions populars –Víctor Sarasa (Ajuntament de Pamplona) i Ildefonso Sebastián (comunitat de Navarra)– també han demanat que es consideri una agressió sexual. Segons Sarasa, des del primer moment "va existir força i violència sobre la víctima" i els cinc acusats "no van vacil·lar" a l'hora d'actuar "amb la força necessària" per "acabar amb la resistència" de la noia, a qui van sotmetre a una "atmosfera de terror i sotmetiment absolut". "Va ser agafada fins a set cops dels cabells. També es veu com un braç envolta el coll de la víctima. I la sentència diu que se senten gemecs de dolor", ha afirmat Sarasa. "Ells sabien perfectament a què anaven. Qui no ho sabia era la víctima", ha dit el lletrat de l'Ajuntament de Pamplona. "Agafar, subjectar, conduir, envoltar-li el coll... són accions violentes sobre la víctima que no tenien cap altra funció que anul·lar la seva voluntat, que ella no es pogués resistir en cap moment", ha afirmat.

La defensa: "No eren cinc llops rodejant una noia. Només havia de dir que no"

En canvi, la defensa ha insistit en l'absolució. L'advocat dels cinc homes ha lamentat que els seus clients "no han tingut un judici just perquè la societat va dictar condemnatòria" l'endemà dels fets, i ha recordat, per exemple, que hi va haver una manifestació a les portes dels jutjats. "¿Es pot dictar una sentència amb aquesta pressió?", s'ha preguntat, i ha retret que "s'insultés" –també des dels poders polítics– el magistrat que va fer un vot particular a favor d'absoldre els cinc acusats.

El lletrat Agustín Martínez ha basat la seva explicació en l'argument que les relacions van ser consentides. "No era una manada, no eren cinc llops rodejant una noia", ha dit, perquè anaven "caminant separats". Segons ell, la víctima era una noia que "equivocadament va decidir tenir relacions sexuals amb cinc homes". Martínez ha intentat demostrar que, no només no hi va haver agressió, sinó que tampoc hi va haver abús sexual. "Ningú li va posar la mà a sobre per evitar que cridés", ha dit, i ha explicat que la víctima "no va fer cap gest" per impedir que tinguessin relacions sexuals. "La negativa exigeix que quedi mínimament clar que no es volen mantenir aquestes relacions. Aquest comportament no va ser així, perquè ella mateixa va dir que els nois podien entendre de manera errònia que ella no ho volia fer", ha explicat. I ha continuat: "La noia no tenia cap por ni cap intimidació si va entrar dins del cubicle [al portal on van passar els fets]. No era un lloc obscur, o un camp, o un lloc on no pogués demanar ajuda. Si hagués fet un crit esgarrifós, hauria fet reaccionar algú. I això no va passar, simplement va accedir al portal".

Martínez ha atribuït la responsabilitat dels fets a la noia per no haver deixat clar que no volia mantenir relacions sexuals amb els nois. "Què havia de fer la denunciant? Simplement dir que no", ha dit, recordant el lema feminista "No és no". "No podem fer res més que compartir aquesta frase. Hi ha moltes maneres de dir 'no' i cal intentar gestionar mínimament una reacció negativa: simplement un mínim gest, una mínima oposició, simplement manifestar que no d'alguna manera", ha dit. L'advocat ha afirmat que és "increïble" que les acusacions parlin de crits de dolor quan la denunciant va manifestar que no va sentir dolor. "El que se sent són gemecs i esbufecs. És un exercici inadmissible dir que eren gemecs de dolor", ha insistit.

El cas ha sacsejat l'opinió pública: tant per donar suport a la víctima després de saber-se els fets com, sobretot, per rebutjar les sentències que deien que no era una violació, sinó tan sols un abús sexual. Els jutges de l'Audiència Provincial van considerar que les pràctiques sexuals es van fer "sense l'aquiescència de la denunciant, que es va veure sotmesa", però no hi van veure violació. Segons van defensar, perquè hi hagi intimidació ha d'haver-hi "amenaça o l'anunci d'un mal greu, futur i versemblant, si la víctima no accedeix a participar en una determinada acció sexual", i van entendre que aquesta circumstància no es va produir. La primera sentència va descartar la violació perquè no creia que els integrants de la Manada fessin ús “d’una força física suficient” per condicionar la voluntat de la víctima.

El comunicat del Suprem sobre el cas de la Manada
stats