El Suprem confirma la inhabilitació durant 17 anys i mig del jutge Elpidio Silva

MadridEl Tribunal Suprem (TS) ha confirmat aquest dijous la condemna a 17 anys i mig d'inhabilitació per al jutge Elpidio José Silva per un delicte continuat de prevaricació comès durant la seva investigació a l'expresident de Caja Madrid Miguel Blesa, fet que suposa la seva expulsió definitiva de la carrera judicial.

El Suprem ha desestimat el recurs de l'exmagistrat contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM), que el va condemnar a més per dos delictes contra la llibertat individual, un per cada vegada que va ordenar empresonar Blesa, així com al pagament d'una multa de 6.300 euros i una indemnització de 10.000 euros a l'expresident de la CEOE Gerardo Díaz Ferrán.

Per als magistrats del Suprem, ha quedat constatat que Elpidio José Silva tenia una "una intenció de persecució a l'imputat, adoptant la privació de llibertat sense cap justificació", de manera que totes i cadascuna de les resolucions que va dictar des que va començar a investigar són prevaricadores.

Argumenten que en l'odre per reobrir la investigació que ell mateix havia arxivat dos anys abans cal que hi constin "nous elements fàctics", cosa que no es va produir. Tampoc considera ajustades a dret les dues resolucions en què va decretar l'ingrés a presó de Blesa, la primera durant la primavera de 2013, sota fiança de dos milions i mig d'euros, i la segona de manera incondicional.

El TS dictamina que en el primer ingrés a la presó no es va raonar "l'aparença d'un fet delictiu" que ho justifiqués i sense que existís "un perill de fuga o d'ocultació personal o patrimonial de l'imputat". La segona "es va adoptar contra una persona que 20 dies abans havia consolidat la seva llibertat amb una fiança qualificada de suficient" i sense que existís cap fet o fonament nou, resumeix.

A més a més, en contra del que al·legava l'exjutge, el TS assenyala que els gairebé 9.000 correus que va ordenar-se confiscar a Miguel Blesa són una prova "impertinent" i "innecessària", perquè considera que es va vulnerar el seu dret a la intimitat "independentment" que els correus fossin propietat de l'entitat bancària, que és a qui pertanyia l'adreça de correu.