El Suprem condemna l'estat espanyol per haver incomplert el compromís d'acollida de refugiats

El tribunal dona la raó a la plataforma Stop Mare Mortum, que reivindica vies legals i segures

El Tribunal Suprem ha condemnat l'estat espanyol per haver incomplert el seu compromís d'acollir 19.449 refugiats arribats de Grècia i Itàlia en funció del sistema de quotes aprovat per la Unió Europea el 2015. El govern de Mariano Rajoy només va oferir el 12,8% de places d'acollida i ara l'alt tribunal li recrimina que va incomplir una obligació vinculant. Els jutges desestimen els arguments de l'advocat de l'Estat, que al·legava en primer lloc que el tribunal no era competent per jutjar la qüestió i alhora esgrimia el col·lapse del sistema grec d'asil.

La sentència és el resultat d'un recurs presentat per la plataforma Stop Mare Mortum, que defensa la necessitat que hi hagi vies legals i segures per aturar les morts al Mediterrani. És el primer cop que un tribunal europeu condemna un país per no haver complert els seus compromisos d'acollida. "És una victòria històrica –explica Sònia Ros, membre de l'equip jurídic de la plataforma– perquè la societat civil organitzada ha aconseguit que hi hagi un control sobre l'acció de govern en polítiques migratòries. Estem molt satisfets que quedi clar als estats que garantir els drets de les persones no és una opció, sinó una obligació de tothom".

L'incompliment és del govern de Mariano Rajoy, però serà el de Pedro Sánchez qui haurà de complir-lo. La sentència apunta que, encara que es tracti d'una mesura provisional i que s'hagi superat el termini per a la seva execució, l'Estat no deixa d'estar obligat a complir aquest compromís d'acollida.
Per això Ros adverteix que “cal veure com s’executarà” la sentència i que les entitats vetllaran perquè es tradueixi en un canvi real. També adverteixen el govern de Pedro Sánchez que la resolució suposa “una oportunitat d’or perquè el govern espanyol deixi d’improvisar acollint vaixells de manera puntual i mediàtica i afronti un canvi de fons en les polítiques migratòries”.

2.500 acollits dels 20.000 assignats

La sentència només fa referència al sistema de repartiment que la Comissió Europea va posar en marxa per alleujar el pes a Grècia i Itàlia, que aleshores eren les portes d'entrada dels refugiats a la UE. El govern de Mariano Rajoy es va comprometre a acollir 17.337 persones el setembre del 2015 a través dels mecanismes de reassentament (des de països de fora de la UE com el Líban) i reubicació (des de Grècia i Itàlia). Però el Tribunal diu que Espanya tenia l'obligació d'acollir les 19.449 persones que li va assignar la Comissió Europea, com a part corresponent a Espanya dels 160.000 refugiats que les institucions europees es van comprometre a acollir. Els criteris de repartiment tenien en compte paràmetres com la població, el PIB i la taxa d'atur. En qualsevol cas, fins al 4 de març Espanya només havia ofert 2.500 places (1.875 persones reubicades de Grècia i 625 d'Itàlia).

El tribunal deixa clar que les dificultats administratives no eximeixen l'Estat del compliment de les seves obligacions, com tampoc ho fa el fet que altres estats també les incompleixin.

El cas no toca el fons del problema, que és el compliment del dret internacional en matèria d'asil i refugi. De fet, tots els estats tenen l'obligació d'acollir i no retornar la gent que fuig de llocs on la seva vida i la seva seguretat estan amenaçades. Una obligació que Espanya vulnera sistemàticament a la seva frontera sud. El sistema de quotes europeu va ser molt criticat perquè centrava el debat en una porció petita dels refugiats que han arribat a Europa.

EDICIÓ PAPER 21/07/2018

Consultar aquesta edició en PDF