El Suprem anul·la el decret que permetia les plantes d'asfalt i formigó a la pedrera eivissenca de ses Planes

El tribunal no ha admès a tràmit el recurs que havia presentat el Govern

Després que l'empresa Germans Parrot i el Govern balear recorreguessin contra la sentència de novembre de 2018 del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) que anul·lava la llicència que havia concedit el Govern tres anys abans per a la implantació d'una planta de formigó i una altra d'asfalt a la pedrera eivissenca de ses Planes, ara el Suprem ha confirmat que no admet el recurs del Govern balear i ha anul·lat el decret que permetia la instal·lació de les plantes. Així ho ha anunciat aquest dilluns dematí, en una roda de premsa, l'Associació d'Afectats per la pedrera de ses Planes que, des del 2014, lluita contra l’explotació.

La sentència del TSJIB de 2018 considerava ‘nul·la de ple dret’ la llicència concedida pel Govern a la mercantil Germans Parrot S.A., assegurant que no s’havien sotmès a informació pública aspectes substancials del projecte. Ara, després de valorar el recurs del Govern i de l'empresa, la nova sentència imposa, a més, a Germans Parrot i al Govern el pagament de les despeses del seu recurs de cassació davant el Suprem. “Aquesta sentència és ara ferma. Després de quasi sis anys de lluita, la Justícia ens ha donat la raó”, ha assegurat aquest dilluns Belinda Alonso, presidenta de l'Associació d'Afectats per la Pedrera de ses Planes.

“Tot el que denunciam des del primer moment s'ha demostrat que era cert. No es van tramitar bé les autoritzacions. No es van tenir correctament en compte els danys mediambientals, de seguretat viària i sociosanitaris que aquestes plantes d'asfalt i de formigó podien causar als veïns de Jesús”, assegura. Malgrat l’alegria que els causa aquesta sentència, els veïns temen que l'empresa iniciï un nou procediment per a la instal·lació de les dues plantes i exigeixen a les administracions competents que siguin rigoroses amb el compliment de la legalitat i que actuïn amb la transparència que l’interès públic exigeix.

Els precedents

L'Associació va registrar l’any 2015, quan el portaveu de l’entitat era el pilot Ángel Nieto, dues denúncies al Consell d'Eivissa i a l'Ajuntament de Santa Eulària en què reclamava que s’aturassin les activitats que Ibidecsa, una empresa dels Germans Parrot, feia a Ca na Negreta amb els àrids de la pedrera de ses Planes. A més, l’Associació va reclamar que s’obrissin expedients sancionadors contra l’empresa i que es dugués el cas als tribunals. Els afectats asseguraven que, en l’informe de l’Ajuntament de Santa Eulària sobre l’activitat de l’empresa, quedava clar que la llicència de l’any 1963 amb què actuava no emparava "l'activitat que es desenvolupa, ni les edificacions existents en les quals es desenvolupa l'activitat".

Més tard, l'Associació d'Afectats també va impugnar davant la sala contenciosa administrativa del TSJIB la construcció de les dues plantes, una d'asfalt i una altra de formigó, a pocs metres d'habitatges, en un espai declarat d'alt risc d'incendi, d'alta vulnerabilitat per als aqüífers i en el buit no restaurat de la pedrera. L'associació alertava que, en un entorn forestal d’alt valor ecològic, perjudicarien la salut dels veïns i el medi, per les emissions de contaminants a l’atmosfera i les substàncies perilloses i inflamables que es fan servir en la fabricació de l’asfalt.

El Tribunal Suprem, en una sentència de 2011, criticava la passivitat de les autoritats i fins i tot les definia com a "apàtiques" davant una activitat amb serioses repercussions sobre el medi ambient i els habitatges de la zona. Per això l'Associació va arribar a ampliar les denúncies interposades el 2015 a la Fiscalia per un presumpte delicte contra el medi, després d'haver recollit mostres davant un notari al torrent pròxim a la pedrera que indicaven l'existència d'agents contaminants per hidrocarburs.

Malgrat això, la magistrada del jutjat d'Instrucció número 1 d'Eivissa, María Luisa Bustillo, va arxivar la denúncia, argumentant que no hi havia indicis racionals de cap delicte contra el medi ambient. Els veïns varen recórrer contra la decisió judicial. A més, també varen encarregar un estudi a una empresa especialitzada en enginyeria acústica que va determinar que el nivell de soroll de la zona superava de llarg el màxim de decibels permesos. Per això van sol·licitar a l'Ajuntament de Santa Eulària que adoptàs les mesures adequades per corregir els incompliments i que sancionassin els responsables.

EDICIÓ PAPER 17/08/2019

Consultar aquesta edició en PDF