Son Mut Nou, les figueres i els prodigis

Son Mut Nou va ser un establit de Son Mut Vell i avui és una finca amb 19 quarterades de figueral al bell mig de la Marina de Llucmajor. Un indret sec i dur, de call vermell, blanquers i pedregals; terra prima i poc agraïda: com explica Josep Sacarès al pròleg del llibre Les figues i les figueres a les Illes Balears, de Montserrat Pons Boscana, les “marines” són sinònim de males terres. Aquesta és la Mallorca subàrida, un paisatge d’una bellesa severa, un punt al·lucinatòria tant quan hi plou -massa poc sovint- com quan bull de calor i sembla evaporar-se sota el ressol, com ara, a la plena de l’estiu. Una bellesa com girada cap endins, si ho voleu dir així, oposada a l’exuberància del nord de l’illa, i per això mateix, particularment seductora per a qui s’atura a mirar-la.

L’esmentat Montserrat Pons, apotecari a Llucmajor mateix, és l’amo de Son Mut Nou. No és un amo qualsevol, i el figueral que conté la finca tampoc no és qualsevol figueral. Com s’exigia a ell mateix Stendhal en disposar-se a escriure -completament meravellat- sobre la basílica de Sant Pere de Roma, vet-ne aquí els detalls exactes: actualment, a Son Mut Nou hi ha sembrades 2.834 figueres d’un total de 1.308 varietats, 263 de les quals són de les Illes Balears. La resta es divideix així: 228 varietats procedeixen de territori espanyol, 500 són europees, 122 americanes, 94 asiàtiques, 34 africanes i 12 australianes, a més de 24 varietats de cabrafigues -la figuera silvestre que madura els fruits mitjançant l’insecte que viu dins la flor de l’arbre-, 15 figueres singulars i 16 varietats especials.

Aquí hi ha figueres de totes o gairebé totes les varietats conegudes, per tant, i procedents dels cinc continents. Son Mut Nou no és tan sols una finca que dona gust de visitar per com està de ben cuidada, sinó també un camp d’experimentació que treballa en contacte amb universitats de Turquia, de diversos països asiàtics -Malàisia, Indonèsia- i de Califòrnia (EUA), i que manté una estreta col·laboració amb l’Instituto de Investigaciones Agrarias Finca La Orden-Valdesequera, de Badajoz, que disposa del banc d’ADN de figueres més gran del món. A Son Mut Nou, es treballa també per extreure i conservar l’ADN de varietats úniques o en risc d’erosió genètica. I encara, més enllà del que representa en termes de patrimoni, Montserrat Pons cerca posar en valor, a través de Son Mut Nou, el lloc que ocupen les figues i les figueres en la tradició cultural: des de l’alimentació i la gastronomia fins a les cançons i la poesia popular, des de la imatgeria vinculada a l’erotisme i l’humor fins al paisatge, les figues, tan humils, són un element de primer ordre entre les referències col·lectives de les Balears i de tota la Mediterrània. La suma de tot plegat (els valors agronòmics, patrimonials i culturals de Son Mut Nou) ha convertit Montserrat Pons en una autoritat internacioal en matèria ficària i la seva presència és requerida -i homenatjada, al nivell d’una gran personalitat- en congressos que es duen a terme arreu del planeta. La fascinació que desperta Son Mut Nou per Europa, Àsia i Amèrica (del nord i del sud) contrasta, per variar, amb el desinterès i l’abúlia de les institucions de casa nostra, a les quals Montserrat Pons no demana tant diners -a Son Mut Nou els ha posat tots ell- com interès, coneixement i respecte no tan sols per a les figueres, sinó també per a la foravila mallorquina i illenca, sovint el darrer mot del credo de polítics de tots els colors: en aquest sentit, és una molt bona notícia l’entrada d’un pagès, en Joan Collet, com a diputat al Parlament. Era ben hora que la pagesia tingués veu i vot a la cambra que ens representa a tots, i difícilment es podia trobar algú més adequat.

Visites guiades

La millor manera de conèixer Son Mut Nou és posar-s’hi en contacte i apuntar-se a alguna de les visites guiades que s’hi organitzen. Vàrem tenir l’ocasió de participar en una el 30 de juny, en plena onada de calor, un horabaixa que la Marina llucmajorera semblava un escenari de la pel·lícula Lawrence d’Aràbia, sense que hi faltàs ni un eixam altament insidiós i emprenyador de mosquetes de nas. L’escriptor, educador i estudiós de la poesia popular Miquel Sbert, amic de tota la vida de Montserrat Pons i col·laborador indispensable en el vessant cultural de Son Mut Nou, ens va il·lustrar sobre la presència de figues i figueres a la poesia i la cançó popular. Vàrem visitar l’hivernacle, on viuen algunes de les peces més valuoses de la col·lecció, i vàrem gaudir d’una cantada de cançons mallorquines de temàtica ficària a càrrec del grup Capocorb Sonada Pagesa, just abans d’engolir un berenar-sopar fet tot amb productes elaborats amb figues (des de confitures i chutney fins a cafè i destil·lat, passant per una llarga varietat de plats i preparacions, es pot ben dir que amb la figa es fa de tot, i valguin els segons sentits, perquè les figues són afrodisíaques) que també es poden adquirir a la botigueta de la finca. Alguns vàrem descobrir que el ficus i la figuera són de fet el mateix arbre (i que el seu nom és també, evidentment, el mateix), i de les molt diverses figueres allà presents, un servidor va quedar enfilat -enfigat- d’un exemplar procedent d’Egipte: concretament, d’una branca de la figuera d’on se suposa que varen menjar figues, i varen reposar a la seva ombra, la Mare de Déu i sant Josep quan varen haver de fugir de Betlem per evitar la matança dels innocents, com ens expliquen els Evangelis. Son Mut Nou és moltes coses i totes importants, sens dubte. Però tal vegada la més valuosa és que sigui un somni que un home ha lluitat per fer real i compartir-lo. La frase és un tòpic, però aquí adquireix un sentit ple.