Son Bibiloni, la forja dels campions

PalmaPer a algú que intenta evitar tenir (no és fàcil) qualsevol tipus de contacte amb el futbol i tot el que hi té a veure, visitar un indret com la ciutat esportiva Antonio Asensio, altrament dit Son Bibiloni i seu d’un club sens dubte important com el RCD Mallorca, té un punt de profanació. D’entrada, he de confessar que el nom em du mentalment a un equívoc curiós. Tinc una idea bastant clara de qui va ser Antonio Asensio, un dels editors més importants de la premsa espanyola des de la Transició fins al canvi de segle, mort prematurament l’any 2001 a l’edat de tan sols 53 anys. Antonio Asensio va ser el fundador del Grupo Editorial Zeta i de la revista Interviú, ara encara més mítica després de la seva recent desaparició als quioscos, i també va ser l’empresari que va comprar el fons de la no menys mítica editorial Bruguera, la dels tebeos, que va rebatejar com Ediciones B. Va crear moltes altres capçaleres, entre les quals destaca sobretot El Periódico de Catalunya, un dels rotatius de referència de la premsa catalana. I també va ser el propietari de tres clubs de futbol: l’Hèrcules (actualment a la Segona B), el Màlaga (a Segona) i, naturalment, el Mallorca, en una època que no era a Segona ni a Segona B.

Efectivament, com deia, sé més o menys qui va ser Antonio Asensio. Però el cognom em remet sense que pugui evitar-ho a un altre Asensio que no hi té res a veure: el general de brigada Carlos Asensio Cabanillas, bon amic de Franco i un dels comandaments feixistes més ferotges i temuts durant la Guerra Civil. Després, durant la dictadura, la plena confiança que li professava Franco el va dur a ocupar tot un seguit d’alts càrrecs: va arribar a ser ministre de l’Exèrcit, cap de l’Estat Major Central de l’Exèrcit, cap de l’Alt Estat Major, cap de la Casa Militar de Franco i també, durant uns anys, capità general de les Balears. El problema el va tenir el falangista diari Baleares, que va voler saludar l’arribada del general a les Illes amb un gran titular de portada que els follets de la impremta van trabucar de manera subversiva: “El general Asesino llega a Mallorca”, informava en lletres ben grosses el diari, el dia de la presa de possessió del càrrec per part d’Asensio. És imaginable el tremolor de cames dels que hagueren de respondre de l’errada, perquè, d’asesino, el general Asensio n’era a mans plenes.

Però res de tot això té a veure amb un entrenament del primer equip del Mallorca, que és el que anam a veure. Més de mitja hora abans ja hi és l’actual entrenador, el valencià Vicente Moreno, posant cinta a la gespa del camp (per marcar àrees d’entrenament, no per fer ensopegar ningú) i ocupant-se de tots els detalls. “És molt feiner, molt meticulós, un perfeccionista: li agrada fer-s’ho tot ell, també les coses que se suposa que haurien de fer els ajudants”, expliquen els responsables de premsa del club, que són d’una amabilitat impecable i que no escatimen al míster uns elogis que es perceben sincers. Moreno treballa concentrat, envoltat pel segon entrenador, dos preparadors físics, l’entrenador dels porters i en Joselito, que és l’encarregat de material. Al cos tècnic s’ha de sumar el cos mèdic, format per dos metges, dos fisios i un recuperador físic, si no em descompt. Els jugadors arribaran puntuals, uns més aviat que d’altres, procedents d’un lloc de la ciutat esportiva que a les instal·lacions esportives sense pedigrí anomenarien cantina però que aquí es coneix com el players lounge : aquí és on els futbolistes del primer equip es reuneixen i berenen abans d’entrenar, i també on dinen plegats alguns dies, com serà el cas avui mateix. Berenen llet, cereals, fruita i fruits secs, i també arròs o pasta si han de jugar un partit al migdia: res de fer feina amb la panxa buida, per tant.

Damunt la gespa ja hi ha col·locades les pilotes reglamentàries, i es disparen els aspersors per refrescar l’herba, que per poc no ens regalen una dutxa a nosaltres i a un càmera d’IB3 que acaba d’arribar i està ocupat ajustant l’objectiu. És bo saber que la ciutat esportiva Antonio Asensio inclou cinc camps de futbol, quatre d’herba natural i un d’herba artificial, perquè hi entrenin les diferents categories del club, a saber: benjamí, aleví, infantil, cadet, juvenil i professional, a més del Sant Francesc, un club associat (si ho entenc correctament) que pertany a la categoria juvenil divisió d’honor, és a dir, la Primera Divisió del futbol juvenil. Això vol dir que el Sant Francesc juga contra equips de les Balears, però també d’Aragó i Catalunya, incloent-hi el Barça.

Curses de tractorets

Al camp de darrere nostre, on entrenarà al cap d’uns minuts el Mallorca B, els jardiners s’hi diverteixen fent curses de tractorets mentre s’encarreguen de posar la gespa a punt. Tot fa una olor ben agradable d’herba fresca i acabada de tallar quan comencen a comparèixer els jugadors del primer equip damunt el camp: els responsables de premsa especulen amb la possibilitat que facin algun tipus de festa (un manteo, que és una celebració molt futbolera) a Vicente Moreno, que aquesta setmana ha estat guardonat amb el premi Ramón Cobo, concedit per la Federació Espanyola de Futbol, al millor entrenador de Segona B per la seva tasca de la temporada anterior. No hi ha sort i els jugadors no mantegen (si s’ha de dir així) el mister, sinó que van tots per feina i, després d’una breu xerrada tècnica per part de Moreno, es posen a entrenar amb una energia de persones que han berenat bé. A canvi de cap celebració, sí que reben una visita no estranya però sí inesperada: el CDO del Mallorca (CDO és conseller delegat; jo tampoc ho sabia), Maheta Molango, i l’actual president del club, el nord-americà Andy Kohlbert, que arriben a bord d’un crossover (un cotxe gros) que em sembla un Audi però que resulta que és un Range Rover Evoque. Ni sé de futbol ni sé de cotxes, i la constatació d’aquest fet podria afectar-me si la ciutat esportiva Antoni Asensio no fos un lloc tan agradable.

Aquesta impressió es confirma en abandonar l’entrenament i desplaçar-nos cap a un altre punt de Son Bibiloni, on es troben la sala de premsa, que és petita però molt present i ben posada, i el famós players lounge, on els jugadors del primer equip (hi insistim perquè els de les altres categories hi tenen vedat l’accés, aquí i als vestidors: la jerarquia futbolística és estricta) prenen el berenar dels campions. És un espai ampli, amb el sostre alt i ben il·luminat, pensat perquè sigui confortable i respongui a les necessitats dels futbolistes. És per això que, a més de la zona de menjador, amb les taules on d’aquí a unes hores tornaran a seure per dinar, n’hi ha una altra d’oci i esbarjo amb una gran tele de plasma, dos futbolins, una taula de billar i dues consoles playstation per jugar al Fifa 19, el videojoc imprescindible per a qualsevol jugador amb aspiracions. No m’atrevesc a preguntar per la biblioteca, i em distrec, en canvi, contemplant les cadires de la zona d’oci, que diria que són Philippe Starck o com a mínim s’hi aproximen.

Patrocinadors

Una altra marca, Pay Pal, líder en el mercat de pagaments en línia, s’ha incorporat aquesta setmana com a patrocinadora del Mallorca i també dels Phoenix Suns, l’equip de bàsquet de l’NBA propietat d’Steve Nash, que va ser-ne un jugador important i que actualment també és soci d’Andy Kohlbert en l’aventura del RCD Mallorca. Pay Pal patrocinarà els dos clubs i també el Phoenix Mercury, la divisió femenina dels Suns. Els directius no dubten a qualificar l’acord d’“històric” (no en faltaria d’altra), i ressalten que contribuirà en gran mesura a “estrènyer els llaços” entre aquests clubs. Llaços de pasta, s’entén, i no de la que es cruspiran per dinar els jugadors del Mallorca, per la qual cosa tot indica que bufen vents de grandesa americana i d’inversions globals. La idea és tornar a la Primera Divisió, i qui sap si ho aconseguiran, amb un entrenador tan conscienciós i uns directius tan entusiastes. Mentrestant, a poca distància, la serra de Tramuntana observa com entrenen els futurs campions des de la seva indiferència immortal.