SOCIETAT

La Soledat, el barri oblidat que Cort pretén recuperar

En aquesta zona de Palma, la gent que compra droga la consumeix a les parcel·les abandonades properes al veïnat
A la Soledat hi ha moltes propietats en runes i tapiades perquè no les ocupin / ISMAEL VELÁZQUEZ

“Al barri es ven droga i les operacions policials que es fan són pur espectacle”, comenta Alícia, que fa 15 anys que viu a la Soledat sud de Palma. Durant la conversa, dos homes passen pel costat i un cau a terra. Van drogats i de seguida es fiquen en una parcel·la plena d’herbes on es punxen a plena llum del dia. Els veïns consultats per l’ARA Balears coincideixen que els “zombis”, com es refereixen als drogoaddictes, s’han incrementat els darrers anys, però diuen que no viuen allà i que només compren i consumeixen en punts concrets de la zona. El director general d’Habitatge de l’Ajuntament, Josep Maria Rigo, assegura que volen capgirar aquesta situació i regenerar el barri: “Si no actuam, només ho farà el mercat, i això pot implicar que hi hagi processos de gentrificació”, adverteix.

La intenció de Cort és obrir dos eixos que connectin el barri amb la resta de la ciutat a través del carrer Reis Catòlics, pel nord, i el carrer de Caracas, a l’oest, expropiant algunes cases i reallotjant els veïns a la mateixa zona. Es donarien ajudes i crèdits amb una taxa d’interès baixa perquè els propietaris rehabilitin els pisos; també es construirien 200 habitatges socials en col·laboració amb el Govern i el sector privat. Segons comenta el director general, “no hi ha excusa per no actuar”, perquè abans de la crisi l’Ajuntament va començar a fer feina per rehabilitar el barri, malgrat que el projecte va quedar aturat. Els dos eixos “servirien per regenerar-lo”, considera Rigo, perquè aquesta connexió evitaria que hi hagi punts degradats que suposin “espais d’impunitat” on vendre droga. El trànsit, a més, no es concentraria amb tanta intensitat al carrer de Manacor i es distribuiria milllor.

Aquesta via, de fet, xapa el barri de la Soledat en nord i sud, que és la part més degradada i on viuen poc més de 2.100 persones. El carrer de Puerto Rico i l’autopista Ma-20 envolten el nucli urbà, que és idèntic al d’un poble de la Part Forana, amb cases baixes, una església i una plaça al centre de la vila. La part que dona a la mar és un espai ple de parcel·les buides, però on també hi ha diverses escoles, un centre de salut i un parc. Aquesta ubicació privilegiada, a poca distància del centre de Palma, el Portitxol i l’aeroport, fa que la Soledat sigui molt atractiva per als inversors. Joan, que fa 47 anys que viu al barri amb la seva dona, que hi va néixer, explica que alguns estrangers han comprat cases per especular-hi: “Les tapien perquè no les ocupin i esperen”, diu. En opinió seva, les propostes de l’Ajuntament són bones, però lamenta que es vulguin fer a “llarg termini”, perquè “és ara que cal un canvi”. Joan creu que s’hauria de poder augmentar l’altura dels edificis als carrers que són més amples, cosa que permetria augmentar la població i que hi anassin altres veïns, segons diu.

Un projecte viable

Juan Rubio del Val és director de l’Observatorio Ciudad 3R i durant 30 anys va dirigir l’Àrea de Rehabilitació Urbana de Zaragoza Vivienda, una societat pública de gestió de l’habitatge i rehabilitació urbana. El 27 de març va participar a Palma en una taula rodona amb Josep Maria Rigo per parlar sobre el projecte de la Soledat. “La idea és viable, però cal actuar ara mateix”, afirma, i afegeix que ha de ser un procés continuat que no s’interrompi. “Seria una bona idea declarar el barri com a zona de rehabilitació i regeneració per aconseguir ajudes estatals a través del Govern”, recomana. També troba imprescindible que l’Ajuntament tingui una bona interlocució amb els veïns. Sobre les expropiacions, comenta que el “dany” seria menor que el benefici global i les famílies poden ser reubicades al barri.

D’altra banda, Joan creu que a la Soledat caldria fer algunes millores socials. Recorda que entre els residents hi ha molts ancians, però que el centre de salut és a més d’un quilòmetre, i per això alguns veïns han reclamat un servei de bus que el connecti millor. Ara hi ha un telèfon per avisar un taxi que surt a un preu més baix, però creu que tarda massa i no és tan eficient. També varen demanar un practicant i un infermer per fer controls rutinaris, i assegura que Cort té un edifici davant la plaça dels Mínims que seria suficient.

Més enllà de l’estigma

El desembre passat, la Soledat va ser notícia per un apunyalament a dos homes, i a principis de 2019 la policia va fer una gran batuda contra un dels clans que controlen la droga al barri. Tot i això, Joan i Carme, una veïna que hi resideix des del 2007, consideren que viuen “tranquils” però prenent precaucions. Tots dos i Alícia destaquen que la situació ha millorat respecte de fa deu anys, malgrat que hi continua havent problemes. Ara la droga es ven en punts més concrets com ara el carrer del Teix i el carrer de Randa. Joan lamenta que l’Ajuntament hagi llevat els educadors socials i els policies de barri.

Les veïnes de la Soledat comparteixen les seves preocupacions: "Ens ajudam les unes a les altres"

L’AJUNTAMENT DE PALMA NECESSITA MÉS EINES PER PODER REHABILITAR COREA

“Necessitam un pla per al Camp Redó perquè ara mateix estam una passa enrere respecte de la Soledat”, afirma el director general d’Habitatge de l’Ajuntament, Josep Maria Rigo. El Consistori ha de menester més eines legals per rehabilitar el barri i, si cal, s’hauria d’aprovar un pla especial per actuar-hi. La darrera gran actuació que Cort hi ha fet va ser l’esbucament del bloc VIII el novembre de l’any passat. La mesura va ser anunciada el 2016, però es va anar posposant al llarg del temps per les dificultats que varen sorgir en les negociacions per reallotjar tots els residents afectats.

EDICIÓ PAPER 28/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF