TOCAR TERRA

Situació límit

Crisi agroalimentària a Ciutat

El tancament de l’escorxador de Palma tindrà conseqüències desastroses

L’escorxador de Palma ha avisat les empreses que subministra que la seva activitat s’acaba i es veu obligat a tancar portes a causa de la inviabilitat econòmica de l’empresa, ja que l’Ajuntament de Palma no ha abonat la partida que tenia pressupostada corresponent a l’exercici 2018. No és aquesta una bona notícia per al sector agroalimentari balear i, de manera específica, és un cop darrere les orelles al sector ramader i a les empreses que fan feina amb el producte local. Tant de bo que es trobin a temps solucions per evitar el desastre; encara hi som a temps, però ja som en el temps de descompte. Si l’Ajuntament no hi posa remei aviat, es produiran fets que duran a una situació completament nova per al sector agroalimentari balear. I no seran bons.

De què estam parlant?

Aquesta situació afecta la meitat de la producció de carn balear

Estam parlant de prop de la meitat de la producció càrnia de les Balears, que en el cas d’espècies com la bovina és major. D’aquesta activitat en depèn no tan sols la ramaderia, sinó la indústria càrnia, làctia i formatgera, amb les activitats auxiliars i de comerç que en depenen. Però si es deixa caure tot això, també caurà la producció de grans i farratges que consumeix el bestiar, amb la qual cosa l’esclat del que queda viu del sector agroalimentari serà de dimensions importants. I no hi ha pla alternatiu possible, ja que els altres escorxadors oberts avui dia no tenen la capacitat ni les instal·lacions escaients per absorbir tota la feina. Això vol dir que en cosa de poques setmanes pot ser que ja no sigui possible elaborar sobrassades (amb ingredients locals) o que per Pasqua les panades no es puguin fer amb carn del país i, per contra, els animals s’hagin de treure a barcades cap a la Península.

Un cas més entre molts

Els problemes seran considerables per a l’agricultura, la indústria i el comerç local

Si l’Ajuntament no hi posa remei, o no davalla l’esperit sant i ho arregla, els problemes seran considerables i amb resultats gens agradables per a l’agricultura, la indústria i el comerç local. Serà un cas més entre d’altres a afegir a les situacions inversemblants, i una mica esperpèntiques, que afecten el sector primari: els animals no es poden morir (legalment, és clar) perquè a Son Reus no hi ha les instal·lacions que pertoca per incinerar-ne els cadàvers; els pollastres s’han d’embarcar cap a Ciutadella perquè a Mallorca fins fa poc no hi havia cap escorxador d’aviram, etc. Fa la impressió, en el moment en què els vents del temps bufen cap a l’alimentació de proximitat i la sostenibilitat, que estam fent possible una espècie d’esclafit final del que resta del nostre sistema agroalimentari, fent passes de valent cap a la dependència alimentària absoluta i l’abandonament de les terres conrades.

Situació límit

La crisi del sector pagès necessita que tothom s’hi impliqui per solucionar-la

La mobilització dels pagesos ha aconseguit tenir repercussions en els mitjans de comunicació, cosa que normalment no és fàcil. Per un cantó, és cert que la situació és límit per a la pagesia; per l’altre, hi ha el factor de la nova situació política, amb govern progressista de coalició, que dimensiona d’una altra manera la protesta dels agricultors, ja que connecta de manera directa amb la problemàtica de l’‘Espanya buidada’ i amb els intents de generar una protesta conservadora i tradicionalista capaç de sumar suports en els àmbits rurals. El procés de crisi progressiva de l’agricultura no ve d’ara i no depèn tan sols de la política estatal, no en parlem ja de l’autonòmica. Les solucions, en conseqüència, no poden sortir de rodes de premsa improvisades.

Preus justos

Cal que des de l’Estat es promoguin les produccions pròpies

Sembla que qualcú creu que, demanant a la gran distribució alimentària el favor de tenir una mica de sensibilitat en els preus pagats als agricultors i adoptant algunes mesures fiscals, el problema està arreglat. La gran distribució és responsable d’una part dels problemes, però no de tots. Avui dia, la immensa majoria de pagesos no tenen cap possibilitat de vendre per ells mateixos els seus productes a les grans empreses, amb estructures de compra centralitzades i immerses dins el mercat mundial. Sense canviar el sistema alimentari globalitzat i adoptant mesures d’estat de defensa de les produccions pròpies, des del punt de vista de la sobirania alimentària i el suport al comerç just, és difícil fer passes efectives a favor dels preus justos i la relocalització de la producció agrària.

EDICIÓ PAPER 21/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF