Pagesos al límit
La concentració de tractors arribarà a la Delegació del govern aquest dissabte
Per a aquest dissabte, dia 7, hi ha prevista la concentració de tractors que arribarà a la Delegació del govern i lliurarà un escrit a la delegada. El text de la carta, signat per Asaja, Unió de Pagesos i UPA-AIA, constata que la situació de l’agricultura i la ramaderia a les Balears ha arribat a una situació insostenible: l’augment dels costos de producció i la baixada dels preus pagats als pagesos elimina tota rendibilitat de l’activitat. Això s’agreuja per la política comunitària d’afavorir l’entrada sense control d’aliments produïts en unes altres condicions laborals, de seguretat alimentària i mediambiental. A partir de la consideració de l’activitat agrària com a imprescindible, el document fa tres demandes: mesures per incrementar el consum local i obtenir preus justos; mesures per reduir els costos de producció i una PAC ben dotada i adaptada a la insularitat balear.
Jornades de Fertinagro
El preu màxim de mercat és el que marca el valor mínim del producte importat
A la jornada organitzada per Fertinagro en col·laboració amb la UIB, el professor Vicent Estruch traçava un quadre realista de les polítiques europees en relació amb la crisi agrària. Apuntava, com a alternatives, especialitzar-se a produir aliments amb alt valor afegit, augmentar el cooperativisme o incentivar canvis en el consum a favor de les produccions locals. També es referia a la incidència de polítiques com la globalització, el canvi climàtic, les polítiques de competència o els tractats bilaterals de comerç. Les majors exigències socials i ambientals fan pujar els costos de producció, però el mercat es basa que el preu màxim de mercat és el que marca el valor mínim del producte importat. Així s’arriba a una situació impossible: competir en preu amb uns costos de producció cada cop més alts.
La lucidesa de Josep Fontana
Deia que teníem l’obligació de retornar la seva història al pagès
L’historiador Josep Fontana apuntava, el 1997, que el fet que s’opti per un determinat model agrari, com ara el que determinen els interessos de les multinacionals, no vol dir que no n’hi hagi altres de possibles. Fontana reivindicava l’agricultura pagesa i remarcava que no basta descobrir que els pagesos continuen presents entre nosaltres i que, a pesar que en el món desenvolupat semblin residuals, constitueixen la majoria de la població mundial. A Fontana no li bastava treure el pagès de la marginació, sinó que deia que teníem l’obligació de retornar-li la seva història, denunciant les falsedats que han contraposat camp i ciutat, agricultura i indústria o tradició i innovació. Al final, plantejava que a l’ecologisme que s’ocupa dels boscos i els rius se n’hi uneixi un altre que es preocupi dels éssers humans que viuen en el territori i en tenen cura.
‘Xylella fastidiosa’
En els dos anys que resten per tancar el projecte s’hauran definit estratègies
S’han presentat els resultats del primer any del projecte d’investigació, amb fons de l’Impost del Turisme Sostenible, de disseny i implementació d’estratègies de control enfront de la Xylella. El projecte finança treballs de la Fundació Universitat Empresa de les Illes Balears, l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries i l’Institut d’Agricultura Sostenible del CSIC. La consellera Mae de la Concha va posar de relleu la magnitud d’aquest treball, que constitueix una aportació notable a la recerca que s’està duent a terme a escala europeu sobre el bacteri. Cal pensar que en els dos anys que resten per tancar el projecte s’hauran definit estratègies, criteris d’actuació agronòmica i aplicacions pràctiques que permetran fer front a la plaga o, com a mínim, reduir-ne al màxim els impactes.
Miquel Capellà
Me’n va sorprendre l’agilitat mental i la capacitat de fer front als problemes
Poques vegades vaig tenir ocasió de parlar amb Miquel Capellà, realment no el vaig conèixer més que a través dels mitjans de comunicació i en alguna trobada ocasional. Quan va ser president de Sa Nostra, l’any 1999, sí que em va sorprendre la seva agilitat mental i la capacitat de fer front als problemes amb propostes imaginatives. Però encara em va sorprendre més veure que des del seu càrrec adoptava una actitud positiva cap al sector agroramader balear, en reconeixia les dificultats i, per iniciativa pròpia, facilitava actuacions empresarials que des del mateix sector intentaven obrir nous camins. La seva va ser una actitud que no sempre és corrent, pròpia de gent que no deixa mai de tocar la terra i estimar-la, i això és obligatori reconèixer-ho.
