Siloé reclama a les institucions més ajuda per arribar a final de mes
El centre ofereix “una llar digna i una família” a persones amb trajectòries de toxicomania
Santa EugèniaA punt de complir el 25è aniversari, la família Siloé va iniciar la seva labor social amb persones que conviuen amb la sida l’any 1994. Aquesta setmana, l’associació ha rebut la visita de la consellera de Salut, Patrícia Gómez, i ha obert les seves portes per poder exposar la tasca que desenvolupen diàriament. Siloé ofereix un programa assistencial i gestiona tot tipus de recursos residencials per donar una solució a les problemàtiques que presenten les persones acollides a les seves dues cases. Malgrat el canvi radical en la situació sanitària dels malalts de VIH gràcies a l’aparició de nous tractaments en la dècada dels noranta, avui dia encara hi ha casos en què hi ha una necessitat d’assistència terapèutica i residencial.
La directora general del projecte, Mar Garcia, manifesta que moltes d’aquestes persones necessiten una atenció especialitzada i professional per a tota la vida. La majoria experimenten problemes de salut mentals produïts per la droga. “Són persones que es troben en una situació de greu risc d’exclusió social per insuficiència de recursos socioeconòmics, falta d’habitatge o manca de suport familiar. Nosaltres oferim una llar digna i una família per als que tenen poques possibilitats per la falta de centres assistencials o perquè no compten amb una xarxa familiar que pugui acollir-los”, explica la directora.
Per brindar els seus serveis, Siloé té amb dues cases d’acolliment. Una, en règim de residència amb centre de dia i amb capacitat per acollir deu persones i, l’altra, en règim de pis tutelat amb capacitat per cinc pacients. “A la residència de Santa Eugènia hi tenim els malalts que estan físicament pitjor. Són persones que, a més, sofreixen llargues trajectòries de toxicomanies, problemes de salut mental, discapacitat i dependència. Per tant, l’assistència als dos allotjaments és de 24 hores els 365 dies de l’any”, apunta Mar Garcia.
Tota aquesta atenció no seria possible sense l’equip professional que hi fa feina. Dinou treballadors formen part d’aquesta família, entre personal de direcció, tècnics sociosanitaris i cuiners.
La feina que realitzen els tècnics és fonamental perquè els pacients puguin tirar endavant en la seva recuperació. Maria Dolors Guerrero és una de les auxiliars que treballen a la casa de Santa Eugènia. La tècnica declara que “la nostra funció aquí és educativa. Tenim la labor d’estar amb ells per ajudar-los a exercir bé les funcions que els atribuïm dins de la casa i també els prestam ajuda mèdica. Per a mi és un treball molt gratificant perquè veus com els malalts fan l’enorme esforç de voler recuperar-se de les seves addiccions. Deixen enrere un passat molt dur i aprenen a afrontar una nova vida. Per a aquesta gent cada dia és com un repte de superació vital”.
Ajudes econòmiques
L’associació reclama que les ajudes que reben de l’administració pública i les donacions per part de fundacions no són suficients per cobrir totes les necessitats. La directora del centre relata que són un col·lectiu petit que tan sols donen cobertura a quinze pacients i que treballen amb aquestes persones en el seu acompanyament a la mort, “i això no és fàcil”, manifesta.
En aquesta línia, la gerent de Siloé, Margalida Valero, assegura que fan malabarismes per poder subsistir i per arribar a final de mes. L’Institut Mallorquí d’Afers Socials és l’encarregat a través del Consell de Mallorca de concertar les quinze places de l’associació. Des del 2012 el preu/dia per plaça és de 62,44 al pis tutelat de Palma i de 110,43 a la residència amb centre de dia de Santa Eugènia. “Consideram que el preu per plaça hauria d’augmentar. És just que es revisi perquè des de 2012 està congelat”, exposa la gerent.
A més, Valero reclama la col·laboració d’altres entitats per poder afrontar els costs amb més garanties. “Amb l’ajuda de la concertació només cobrim els costs bàsics del personal. Per pagar els proveïdors, la llum, l’aigua, el menjar o qualsevol necessitat dels pacients és necessari l’aportació d’altres entitats privades o públiques”.
