INFÀNCIA

“S’està creuant la línia vermella”

El Defensor del Menor denuncia la hipersexualització i els mitjans que vulneren els drets dels infants
IMITAR ROLS D’ADULTS Actualment, a la graella televisiva hi ha molts de programes en què participen infants i joves. El problema es genera quan s’utilitzen els nins com a producte televisiu, se’n treu rèdit i se’ls demana que imitin i actuïn com si fossin adults perquè va destinat al públic adult. Aquests tipus de programes contribueixen a la vulneració dels drets dels infants. / RTVE

“S’han perdut la moral i l’ètica i s’està creuant la línia vermella”. Així de contundent denuncia el director de l’ Oficina de Defensa dels Drets del Menor (ODDM), Serafín Carballo, la vulneració i la desprotecció que pateixen, actualment, els infants i els joves menors d’edat. Carballo explica que la societat té “un desconeixement” causat, en bona part, per la cultura del consumisme i la manca d’informació i d’educació. Tot això està provocant que es normalitzin comportaments en els quals els infants repeteixen rols i patrons estètics i socials dels adults, “una idea que no correspon a la infància” i que fa que no s’estiguin respectant els seus temps evolutius.

Hipersexualització

“La nostra cultura està cada vegada més hipersexualitzada” amb uns patrons estètics que “tenen més a veure amb la pornografia”, sentencia la doctora en comunicació i feminisme i analista cultural Meritxell Esquirol, la qual explica que les tecnologies de la informació i la comunicació i els mitjans de comunicació de masses estan provocant que “es naturalitzin aquests codis pornogràfics”, que estan inclosos “en tots els àmbits de l’oci, el consum i l’entreteniment”.

Aquesta sexualització fa que per tenir èxit social, “als homes, se’ls demani que mostrin els músculs, siguin bandarres i tinguin una actitud agressiva i autoritària. I, a les dones, que siguin submises i femenines i que mostrin el seu cos seminu de manera insinuadora”. I això es pot observar cada dia a través d’internet i també a la televisió, en què fins i tots els infants són lloats per imitar aquests patrons. “Cada vegada, aquesta cultura de la pornograficació -procés que comporta voler mostrar-ho tot amb la finalitat de fascinar i evitar que el subjecte ‘treballi’ amb el que veu, en contraposició a l’erotització, que apunta en canvi a vetlar i a mantenir una mirada curiosa, atenta i creativa davant les imatges- arriba a públics més joves”, afirma la doctora.

Actualment, a la graella televisiva hi ha un munt de programes en què participen molts infants i joves -molts d’ells en horari prime time (màxima audiència)- i, en aquest sentit, el director de l’Oficina del Menor denuncia que aquests infants siguin considerats un producte televisiu i es tregui “rèdit del seu espectacle per aconseguir audiència”. A més, Carballo apunta que aquest tipus de programes contribueixen que es vulnerin els drets dels nins i el seu total creixement social: “Si un infant arriba a un programa de televisió, és perquè son pare o sa mare han acceptat exhibir-lo”, un fet que després, amb el temps, “serà estigmatitzat”.

Per la seva banda, la directora del màster universitari en Polítiques d’Igualtat de la UIB, Esperança Bosch, diu que “s’ha de fer una reflexió” i assenyala que “una cosa és un espectacle al pati d’un col·legi i una altra és la sobreexposició que pateixen els infants a la televisió en espais on l’àmbit infantil no existeix i impera l’adult”. També s’ha de diferenciar en els rols en què actuen els nins. “Una cosa és jugar a disfressar-se i una altra és vestir-se d’adult en un àmbit adult, això ja no és un joc”, sentencia Bosch.

Actuar i demandar

Davant aquest “atropellament”, Carballo insta “les institucions que actuïn de manera més activa” en aquests productes televisius que vulneren els drets dels menors i també diu que qualsevol persona pot demanar a l’Oficina que la Fiscalia de Menors investigui aquells casos en què hi ha una desprotecció dels infants. “Des de l’Oficina, també feim feina i l’enviam a la Fiscalia perquè faci recerca en temes en què hi ha vulneració dels drets”, però Carballo reconeix que “hi ha manca de recursos i no sempre arribam a tot”. Per això també demana la col·laboració de la societat civil.

El director explica que enguany celebren el vintè aniversari de la constitució de l’Oficina i tenen programat, durant aquest 2017, tota una sèrie d’activitats per difondre la importància i la lluita pels drets dels menors, perquè puguin viure i créixer de manera feliç sense imposar-los codis socials que impedeixin el seu procés evolutiu.

En aquest sentit, Carballo assenyala que en algunes d’aquestes activitats i campanyes difondran també el paper dels mitjans de comunicació, per tal de conscienciar i reflexionar sobre la participació dels infants, no sols en programes de televisió, sinó també a les xarxes socials i a les webs.

Per altra banda, sobre la sexualització que hi ha en la cultura occidental, la doctora Esquirol afirma que “hem de lluitar per construir nous models” i “treballar per un apoderament propi de les dones”: “Nosaltres tenim un problema a l’hora de construir la identitat cultural, perquè ens manquen models”. A més, Esquirol critica que ara “no sabem llegir imatges: no ens aturam ni un minut a reflexionar” i per aquest motiu també s’ha de treballar per “aprendre a fer-ho”.

EDICIÓ PAPER 14/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF