PANDÈMIA

Parlen els metges de Madrid: “Sents ràbia amb una administració que et trepitja”

Els centres de salut de la Comunitat denuncien que les baixes no s’estan cobrint

"Hi ha el dubte de si seguir per militància i per no acabar de destruir el sistema, o no seguir perquè el que estem fent és una atenció deficient que et supera", reflexiona Carlos Navarro, un metge de 33 anys que després de vuit mesos treballant en un centre d'atenció primària a Madrid ha decidit dir "fins aquí". Va arribar de Múrcia a Madrid el mes d'octubre passat buscant altres opcions professionals, però amb la pandèmia es va posar a donar un cop de mà a l'atenció primària, explica. I assegura que els pacients no han deixat de créixer en els últims mesos.

"He arribat a veure en un sol torn més de 70 persones", apunta. Unes agendes plenes a vessar i diferents visites a la mateixa hora provocaven que el Carlos tornés a casa deixant pacients sense una atenció "adequada". "Són situacions que no es poden tolerar", denuncia el metge de família, que assegura que sent "ràbia amb una administració que et trepitja i indefensió per no fer-ho bé". Cansat, fa una setmana penjava la bata i l'estetoscopi i deixava les claus de la consulta on treballava, al barri madrileny del Greco.

El seu cas és un exemple més dels molts que amb comptagotes es van sumant a la llista de baixes o excedències que s'està generant en aquesta primera trinxera del sistema sanitari. "És un procés progressiu, fins que una s'adona que no hi ha marxa enrere", comenta Clara Benedicto. Ella coneix a fons aquesta pota del sistema sanitari, després de més de vint anys treballant-hi. Fa una setmana explicava a través de les xarxes socials que es demanava una excedència del centre de salut del barri de San Blas. "Vaig fer aquest esforç d'exposició perquè sé que hi ha molta gent que està com jo i és important visibilitzar-ho", apunta Benedicto a l'ARA.

La segona onada desperta el fantasma del col·lapse sanitari

Així mateix, Benedicto explica que tractar els casos com el seu o el del Carlos de manera individual pot acabar reduint les decisions en una qüestió de feblesa, quan en canvi és un problema de lluny, de "desatenció laboral estructural", que els obliga a "aguantar fins que no pots més, fins que marxes", lamenta. També reconeix que a vegades hi ha un factor de sort que ajuda a posposar decisions com la seva: "Un equip fort o si et pots permetre deixar la feina no és el mateix que si ets temporal i no coneixes del tot la gent". Insisteix, però, que la decisió no és fàcil i genera contradiccions: "Sempre et queda un sentiment de culpabilitat. Penses si és millor no marxar, no abandonar els pacients, però ja estan abandonats".

A la Irene li acaben de renovar el contracte tres mesos, però dubta sobre si aguantarà i reconeix que aquesta no era l'atenció primària que s'imaginava. "M'he vist sempre sent metge de família per la proximitat amb els pacients, per acostar la salut, però avui no hi ha espai per a això". També dubta per "l'estima" que ha agafat als pacients, "tant per bé com per mal", i denuncia que l'ambient avui és tens: "Les persones s'enfaden perquè truquen 15 cops al dia i ningú pot contestar".

Oferta massiva i precària per a sanitaris

Baixes que no es cobreixen

La Clara argumenta que de professionals "n'hi ha molts", però que cada vegada hi ha menys gent disposada a aguantar les condicions. El Nabil treballa substituint una companya que ha decidit "parar un temps". És metge en una unitat mòbil que cada dia es trasllada a l'assentament de la Cañada Real, un dels barris més vulnerables de Madrid. "En el meu cas encara hi ha bateries que no estan desgastades", explica, tot i que matisa que si no estigués fent mitja jornada potser s'ho plantejaria "diferent".

Amnistia Internacional Espanya assenyalava que després de preguntar en diferents centres madrilenys, a la gran majoria no es cobrien les baixes ni les vacances i les llistes d'espera superaven les dues setmanes. El Nabil reconeix que troba a faltar que els cuidin. "Dones i dones, però no sents que t'estiguin cuidant", lamenta, i està convençut que "si tantes persones s'identifiquen amb la mateixa situació és que falta alguna cosa".

L’odissea per una PCR a Madrid

Intents frustrats de millora

Els centres desbordats no han estat l'única clau de volta que els ha fet prendre aquesta decisió. "El problema és veure la feina inútil. Amb la pandèmia, el 60% del temps l'hem dedicat a temes burocràtics com el control de les PCR o rastrejar", comenta el Carlos. El metge assegura que si s'hagués tret la càrrega burocràtica "s'hauria pogut assumir". Per a ell, l'atenció primària està molt acostumada a "donar la cara i improvisar".

Els entrevistats apunten que hi ha hagut intents de millora per part de la Comunitat de Madrid, tot i que matisen que s'han quedat en això, intents. Les "solucions" han passat per deixar de fer proves PCR als contactes estrets i a les escoles o centralitzar la realització dels tests, però "falten mans", denuncien, i, tot i que no perden l'esperança, les seves trigaran a tornar.

Madrid fa menys PCR i busca aixecar les restriccions de Sanitat

Ayuso vol tornar a confinar per barris

Divendres que ve, 23 d'octubre, s'acabarà l'estat d'alarma a la Comunitat de Madrid, i el govern d'Isabel Díaz Ayuso ja avisa que tornarà a restringir la mobilitat en les zones bàsiques de salut amb més transmissió del virus, és a dir, confinarà els barris amb més casos de coronavirus. Així ho ha plantejat aquest diumenge el conseller madrileny de Sanitat, Enrique Ruiz Escudero, en una entrevista a El Mundo.

Segons el popular, l'única manera que hi ha perquè la Comunitat canviï de plans és que el nou sistema de fases que prepara el ministeri de Sanitat, que preveu quatre nivells d'alerta per emprendre mesures de contenció, convenci la resta d'autonomies. Una opció que ha qüestionat: ha arribat a dir que l'esborrany que s'està debatent és "francament millorable". Des que es va desplegar l'estat d'alarma, Madrid està reduint la incidència del virus, però molt a poc a poc: encara registra 452 contagis per cada 100.000 habitants. Ruiz Escudero, però, ha insistit que la intervenció estatal és "un autèntic abús competencial".

EDICIÓ PAPER 21/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF