Continua la recerca de Pau i Nofre Crespí a Alaró
Els cossos de l’exbatle de Mancor i el seu fill encara no han estat localitzats, però podrien ser dins l’ossari
PalmaDesprés d’una setmana de perseverants feines d’excavació, l’equip d’arqueòlegs Aranzadi, responsable de l’exhumació de la fossa d’Alaró no canta victòria. De moment. Els cossos de Pau Crespí, batle republicà de Mancor de la Vall, i del seu fill, Nofre Crespí, encara no han aparegut. En canvi, hi ha hagut sorpreses inesperades. Entre la terra vermellosa que s’amagava sota l’ossera del cementiri d’Alaró, s’han trobat cinc estructures funeràries que podrien tractar-se d’unes cambres o uns panteons, i que datarien del segle XVIII per a més informació. Aquestes estructures no apareixen en els plànols. Se sap també que no hi va haver enterraments posteriors. La darrera esperança és per tant l’ossari, la boca del qual va aparéixer el segon dia de l’excavació. Els arqueòlegs pretenen investigar l’interior d’aquesta mena de pou soterrani per descobrir si allà hi ha els cossos.
“La gent gran del poble ens ha explicat que tot i que la documentació parla de fossa comuna, en realitat podria referir-se a l’ossari”, que és allà on es guarden els ossos d’antics enterraments, explica Almudena García, directora de les obres d’exhumació. La idea no és buidar l’ossari completament sinó limitar-se a la troballa de les primeres restes òssies i mirar si allà es localitzen els cossos de Pau i Nofre Crespí.
Aquest ossari es va trobar el segon dia de l’excavació, és a dir, dimarts passat, quan la màquina va començar a picar i va arribar als seixanta centímetres de profunditat. Durant tota la setmana s’ha anat fent feina en una superfície global de sis metres quadrats. S’ha fet per capes i agafant porcions de terra d’un i dos metres quadrats d’extensió i fins arribar als tres metres de fondària.
Tot i que encara no hi ha noves dels cossos, els d’Aranzadi no tenen previst ajornar les obres d’exhumació que, en principi, han de concloure diumenge.
Documentació
Una de les claus de la investigació i de la localització de la fossa al cementiri d’Alaró ha estat l’informe que ha elaborat l’historiador Marçal Isern, en què recull tota la documentació relativa als assassinats. En aquest estudi s’han publicat els certificats de defunció emesos el 26 d’octubre de 1936 pel jutge de pau Jaime Mas Guardiola i el secretari “suplent” d’Alaró, Jaime Rotger Fiol. També hi ha l’autòpsia que se’ls va fer, els informes del jutge eventual de la Comandància Militar d’Inca, Jaime Barceló, i la causa núm. 1011/1936, del dia en què varen morir, i que es va trobar a l’Arxiu de la Memòria de Mallorca.
Tota aquesta documentació conté informació molt valuosa sobre els fets del 20 d’octubre.
20 d’octubre de 1936
Formava part de la repressió i del pla d’extermini de les autoritats feixistes. Els soldats de Franco tenien ordres molt clares de perseguir les persones que havien tingut càrrecs institucionals vinculats amb la Segona República.
Entre els batles que varen ser afusellats hi hagué el batle de Palma, Emili Darder (mort el febrer de 1937), el d’Inca, Antoni Mateu (mort el 1937), el de Manacor, Antoni Amer (mort el desembre del 1936), el d’Alaró, Pere Rosselló (mort el febrer de 1936), i el de Búger, Joan Vilallonga (mort el 1936).
Pau Crespí feia pocs mesos que havia deixat la batlia de Mancor a la comissió gestora de la República de l’Ajuntament de Mancor de la Vall. Tot i això va haver de retre comptes davant les tropes falangistes per la seva implicació amb Esquerra Republicana.
El 20 d’octubre els soldats de Franco l’anaren a cercar a casa seva. Segons les fonts orals vivia al número 1 del carrer del Bisbe Nadal, de Mancor de la Vall. El seu fill Nofre, que era amb ell, no va voler que el seu pare partís tot sol. Segons el que apareix al Diccionari Vermell,de Llorenç Capellà, “els tragueren de Mancor en cotxes diferents que caminaven prudentment distanciats. Quan arribaren a Tofla, dins el terme d’Alaró, davant la possessió de Can Sec, clavaren un tret al fill. El pare va adonar-se de la feta -“ara em mataran a mi”- i sembla que intentà escapar-se. El caçaren com un conill. El cadàver va ser descobert amb les mans que s’agafaven a una reixa, prova que l’home ferit lluitava per mantenir-se en peu”. A la causa 1011/1936 s’explica que els ferits presentaven ferides per arma de foc al cap, al braç i al tòrax. Un fet extraordinari, perquè normalment utilitzaven eufemismes com “hemorràgia interna”.
Tot i que la família de Pau Crespí i el seu fill no l’ ha reclamada, l’exhumació dels seus cossos suposaria un acte de memòria històrica i “de retorn de l’honorabilitat, per poder donar veritat i justícia i potenciar així la democràcia”, en paraules de Marçal Isern, el primer dia de l’exhumació.
Secrets i silencis soterrats que és just que, a la fi, vegin la llum.
