Un Sant Joan de dalt de tot

Ciutadella culminà ahir la seva festa més gran i que la fa única a tot el món. Enrere queden dos dies intensos d'emocions que es conservaran gravats a la retina de tots els que els han pogut gaudir. El ritual és el mateix de sempre, però cada any es viu i es recorda de manera diferent.

Així, ahir dematí tambor i flabiol van despertar una ciutat que encara havia de pair tot el que es va viure el dia anterior. De fet, la comitiva es va retirar a les 4 de la matinada després de la beguda a cal caixer senyor. I a les 8 del matí, el flabioler suplent, Juanlu Gelabert, ja era de nou a la residència del caixer noble per demanar permís i començar el replec de la Colcada. El permís va ser concedit per un fill del caixer senyor, de 8 anys.

El so del tambor i del flabiol sonava de nou pels carrers de la ciutat, molt més buits i tranquils. Els santjoaners més matiners s'afegien a la comitiva, que posava rumb cap al Pla, on s'havien de fer les proves dels jocs del vespre. Els protagonistes van ser els cavallers més joves, com Llorenç Pons Taltavull, que només té set anys i, per tant, és el més petit de la Colcada. Va provar d'endevinar l'ensortilla i va ser un dels més aplaudits per la gent. Els assajos es van completar també amb la prova de córrer abraçats.

Caragols més familiars

Ja era gairebé al migdia quan la festa va pujar de bell nou cap a la ciutat per continuar el tradicional recorregut. Els cavallers, canya verda en mà, van enfilar cap a la plaça de la Catedral. Hi havia més ambient i més gent que a primera hora del matí, perquè tenien ganes de tornar a veure els cavalls i fer-los botar. Era el moment dels caragols de les Voltes i el de Santa Clara, que es viuen de manera més propera i familiar, sobretot pels fillets, que no van voler de deixar perdre l'ocasió de fer "la capadeta" (tocar el cap del cavall).

La festa va continuar amb la missa de caixers, celebrada a la Catedral ciutadellenca, i després amb la beguda i refrigeri que va oferir el caixer capellà.

"Al Pla hi falta gent!"

Després d'aquest recés, la comitiva es preparava per als darrers actes del dia. Una vegada més es va formar replec per anar cap a l'acte de la Convidada a la plaça del Born. El caixer senyor, Simón de Olivar, va convidar la corporació municipal que l'estava esperant al balcó de l'Ajuntament a presenciar els Jocs del Pla "d'unes festes que només nosaltres sabem celebrar com a cap altre lloc del món" . I amb el tradicional crit "al Pla hi falta gent!" del batle, José María de Sintas, arribà el torn d'un dels moments més espectaculars i alhora més perillosos de les festes, els Jocs del Pla.

La veritat és que ganes no en faltaven, perquè l'ocasió ben bé s'ho mereix. Els cavallers es van ben lluir en les proves d'endevinar l'ensortilla, córrer abraçats i rompre les carotes. Els jocs, a més, van resplendir més encara gràcies a la participació d'una seixantena de voluntaris que van formar un cordó per permetre que els cavalls i cavallers corressin sense cap obstacle i es fes carrerany. Enguany, al joc de l'ensortilla no hi va haver gaire anelles encertades: només cinc, comparades amb les dotze de l'any passat. Però tanmateix no va ser motiu de desil·lusió.

Ja era pràcticament mitjanit quan la Colcada va tornar a pujar a la ciutat per enfilar els darrers moments de la festa. Ara sí, amb forces més esgotades i amb el cos exhaust, però amb ganes d'esprémer-les fins al darrer moment, les festes de Sant Joan s'han tancat de matinada amb el darrer toc de tambor i flabiol. Un dels moments més emotius per a tots aquells que estimen la festa i que des d'aquest precís instant ja descompten els dies per a la propera edició. Com diu la tradició, no serà fins l'any que ve, si Déu vol.