Salvador Piña: "El que més enyor de Mallorca és la sobrassada"

PalmaSalvador Piña (Palma, 1983) partí a viure a Galícia per amor, però allà va trobar el lloc on vol passar la seva vida. Així i tot, enyora moltes coses de Mallorca i considera "sagrades" les dues visites a l'any que fa a l'illa per veure amics i familiars.

Com va ser això d'anar a viure a Galícia?

Va ser per amor, per la meva parella. Ens havíem conegut per internet i portàvem cinc anys de relació a distància i, com que jo tenia més possibilitats laborals que ella, vaig decidir llançar-me a l'aventura.

Com us vàreu enamorar?

Tots teníem afició per Michael Jackson i ens vàrem conèixer en un xat sobre ell. Vàrem tenir un any d'amistat i després vàrem començar una relació. Ella estudiava Veterinària a Lugo, i durant els primers cinc anys anava a veure-la quan podia. Després, ens vàrem decidir a fer la passa de viure junts.

Us vàreu conèixer l'any 2003, quan no era gaire habitual iniciar relacions de parella per internet...

És cert que es veia una mica estrany, però els meus pares, per exemple, em varen donar suport de seguida. Els amics sí que em deien que estava una mica boig [riu], perquè llavors no era una manera normal de començar una relació. Però amb el temps es va veure que era una cosa seriosa, i pel maig farà 17 anys que estam junts. A més, ara s'entén perfectament que una parella es pugui conèixer per internet.

Com va ser l'arribada a Galícia?

El primer any vàrem estar a la Corunya, però era el 2008 i la crisi començava, així que no va anar tan bé com esperàvem. Després vàrem anar a Narón, al costat de Ferrol, i la cosa ja va millorar.

De què treballau?

Som protèsic dental. A Mallorca ja m'hi dedicava. He fet feina en diferents laboratoris de la Corunya i Narón, i fa uns anys que he pogut muntar el meu. Vaig començar tot sol i ara ja som tres persones, amb la perspectiva de sumar-ne una quarta abans que acabi el 2020.

Què us va xocar més en arribar a Galícia?

La primera cosa que em va xocar va ser el clima, perquè no estava acostumat a 9 o 10 mesos de pluja i de cel gris. Una altra cosa que em va cridar l'atenció és el ritme de vida, perquè a Mallorca hi ha molt més estrès. Aquí tot va més tranquil i no hi ha tanta pressió demogràfica. No hi ha tant bullici i tot va més lent.

Què enyorau més?

Sobretot la gastronomia. De fet, el que més enyor de Mallorca és la sobrassada. Després, les tomàtigues de ramellet i el formatge de Menorca. La meva família m'ha d'enviar, cada certs mesos, queviures per sobreviure! [riu].

Donau a tastar als vostres amics gallecs el menjar de les Illes? Què en pensen?

Sí, i el que més èxit té és el formatge maonès. El formatge d'aquí és més aviat fresc, poc intens, i el maonès és molt fort i agrada molt.

Què és el que més us agrada de Galícia?

Les possibilitats que hi ha de prosperar. Qualsevol persona amb ganes de treballar i lluitar pot fer-ho.

I a la vostra parella, què és el que més la va sorprendre de Mallorca?

El sol es valora molt a Galícia, i quan fa bon temps tothom surt al carrer. A ella li va estranyar molt veure que ens amagam del sol quan fa calor i esperam per sortir de casa.

També heu canviat la ciutat pel camp...

Sí. Hem comprat una casa en el camp, en una zona on només tenim una veïna. Hi ha un grup de cinc cases, però la majoria estan abandonades. Duim una vida tranquil·la. Gairebé no veim cotxes, només vaques. A la casa es pot viure, però estam restaurant-la. De moment, també tenim arbres fruiters, però el que volem és plantar verdures i tenir animals.

I com viviu la crisi del coronavirus?

He de distingir entre el laboratori i on visc. Al camp hi ha tan poca gent que el ritme de vida és el mateix i no s'ha notat l'impacte de les normes de l'estat d'alarma. A escala laboral, les clíniques dentals per les quals treball han tancat i jo també ho he de fer. No han obligat a tancar, sinó que ha estat una recomanació del col·legi gallec d'odontòlegs que tothom ha seguit.

Pensau tornar a Mallorca?

No. El meu futur és a Galícia. Això sí, les meves visites d'estiu i Nadal són sagrades. Però la meva vida és aquí i no pens tornar-hi ni tan sols a llarg termini.