Salut per a tothom

Aquest 7 d’abril, Dia internacional de la salut, l’OMS reivindica el dret de totes les persones a accedir a uns serveis sanitaris essencials i de qualitat, sigui quina sigui la seva condició econòmica, sexe, raça o religió, una reivindicació a la qual ens afegim i que defensam en aquesta comunitat autònoma, on hem recuperat la sanitat universal.

Des que vàrem arribar, el juliol de 2015, vàrem tenir clar que la prioritat del Govern de les Illes Balears -un govern progressista- era recuperar els drets que havien perdut els nostres ciutadans durant la legislatura anterior, una etapa que va suposar importants retallades i retrocessos en qüestions essencials per a la societat i molt perjudicials, com sempre, per als més vulnerables.

Per això, la nostra primera mesura va ser recuperar el dret de tothom a la salut tornant l’assistència sanitària als ciutadans immigrats en situació irregular. Avui tenim la satisfacció de saber que ja han recuperat la targeta sanitària prop de 12.000 persones.

Tenim la tristesa, d’altra banda, de saber que el govern de Mariano Rajoy continua cercant la manera de liquidar aquesta iniciativa justa i necessària, i continua amenaçant-nos per haver decidit que en aquesta comunitat la salut torni a ser un dret universal.

Continua sense entendre que l’accés a cures essencials i de qualitat no només millora la salut i l’esperança de vida de les persones, sinó que també ens protegeix, redueix la pobresa i promou la igualtat.

Excloure aquestes persones del sistema públic de salut no només és un acte mesquí i elitista: és una decisió molt poc encertada que posa en risc tothom i no suposa gens d’estalvi, com han pretès difondre des del moment en què va aprovar el Reial decret llei 16/2012, de mesures urgents per garantir la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut.

L’evidència científica demostra que és molt més costós per al nostre sistema públic de salut excloure aquestes persones de l’accés als serveis sanitaris, privar-les d’una continuïtat assistencial i atendre-les només en situacions d’urgència.

Aquest incongruent reial decret, que tots els governs progressistes i totes les entitats ciutadanes demanam que es derogui, ens ha menat a altres situacions molt perjudicials per a la salut. Instaurar el copagament farmacèutic és una altra mesura injusta que també perjudica els més vulnerables, els pensionistes i les persones amb menys recursos.

En aquest sentit, també he de manifestar la satisfacció d’haver aconseguit eliminar el límit d’aportació farmacèutica al qual s’enfrontaven els més de 200.000 jubilats i pensionistes d’aquesta comunitat. Desgraciadament, el govern d’Espanya manté el copagament estipulat pel reial decret, cosa que impedeix que moltes d’aquestes persones amb rendes baixes puguin seguir el tractament farmacològic pels problemes econòmics. En definitiva, es perjudica la seva salut.

A les Illes Balears, a més d’aquestes mesures instaurades pel govern d’Espanya, s’obligava a tots els ciutadans a pagar per emetre o renovar la targeta sanitària. Per a una família de quatre membres, per exemple, suposava una despesa de 40 euros, que en molts casos era difícil d’assumir. Així que també vàrem decidir derogar aquesta mesura injusta, i, així, avui ningú en aquesta comunitat no paga per la targeta sanitària.

Entre altres qüestions, també hem enfocat els esforços a garantir l’accés als serveis sanitaris públics a tots els ciutadans de les Illes Balears, independentment de la localitat on resideixin. Estam dotant de més serveis i més bons tots els hospitals i centres de salut perquè les condicions geogràfiques no siguin un obstacle. És també una qüestió d’equitat.

Fent balanç, puc dir que també hem aconseguit reduir considerablement les llistes d’espera; hem tornat a obrir els centres de salut els capvespres; hem recuperat 1.000 dels 1.400 professionals que varen ser acomiadats durant la legislatura passada i tenim en marxa l’oferta d’ocupació pública més gran de la història d’aquesta comunitat autònoma; implementam plans estratègics d’atenció dels pacients crònics i dels pacients amb problemes de salut mental i plans d’igualtat de gènere...

Queda molt per fer. Però, tot i no disposar d’una despesa per habitant adequada, sens dubte en aquesta comunitat autònoma hem recuperat bona part dels drets essencials que havien perdut els nostres ciutadans. I això és el que ens mou, el que ens dona més satisfaccions i el que, sens dubte, dona sentit a la nostra tasca com a gestors de la sanitat de les Illes Balears.