Sacrificar sòl rústic, un preu polèmic per a les renovables

PalmaL’arxipèlag balear destaca per rebre moltes hores de sol a l’any i en segons quines zones, com ara Menorca, gaudeix de vents favorables per a l’energia eòlica. Tot i ser un bon lloc per a les energies renovables el debat sobre on i com s’han d’instal·lar els parcs de producció causa polèmica entre els ecologistes i una conselleria sensible i predisposada a fer un canvi de model. Sigui com sigui, queda molta feina per fer, atès que les Illes Balears tenen el nivell més baix de producció d’energies renovables de tot l’Estat

L’enginyer Joan Groizard, que dijous passat va anunciar que deixa la Direcció General d’Energia i Canvi Climàtic del Govern per passar a ocupar el càrrec de director de l’Àrea de Renovables de l’Institut per a la Diversificació Energètica del govern espanyol, fins ara ha fet, amb el conseller de Territori, Energia i Mobilitat, Marc Pons, la tasca d’establir els mecanismes legals per avançar cap a una transició energètica a les Illes Balears.

Groizard defensa la instal·lació de plaques solars en tots els sostres d’edificis possibles, però reconeix que encara que així fos, no seria suficient per assolir uns percentatges de producció energètica suficient per fer un canvi de model. “El polígon de Son Castelló és el més gran de tot l’arxipèlag, si es cobrís la seva superfície completa amb instal·lacions fotovoltaiques, només es generaria entre 50 i 70Mw”, explica Groizard. A més, destaca que “suposaria posar d’acord 1.400 empresaris de tota mena per poder col·locar-les”. D’aquesta manera, “el potencial és important, però no es pot solucionar la transició energètica a partir de polígons industrials”, explica.

El fins ara director general afirma que “s’han de prioritzar espais degradats que puguin oferir contínuament recursos com vent i sol”, com pot ser el polèmic cas de Santa Cirga, a Manacor. “Es tracta d’un indret agrari, però que ara està en desús i no deixa de ser un paisatge resultat de l’impacte humà”, explica Groizard. En opinió de l’enginyer, “no ocupam aquest lloc de manera irreversible, només l’ocupam, perquè el sistema d’instal·lació és desmuntable”.

La portaveu del GOB Mallorca, Margalida Ramis, considera que “la transició energètica és urgent i mai políticament s’havia plantejat de manera tan clara i rotunda”. Encara que “sabem que l’opció fàcil és optar pel sòl rústic, cal un esforç addicional per incentivar i fer possibles les instal·lacions en sòl ja artificialitzat”. El GOB aposta més per l’impuls de l’autoconsum i la descentralització, enfront de grans centrals de producció com pot ser la Marina de Llucmajor, atenent a la “particular saturació que sofreix el sòl rústic a Mallorca”, critica Ramis.

Neus Prats és portaveu del GEN-Eivissa i és especialment crítica contra les ubicacions on s’han de posar els parcs fotovoltaics. “El debat sobre la transició energètica es planteja amb un creixement de futur il·limitat, quan ja hauríem de decréixer i minvar considerablement el consum energètic”, explica l’activista. També afegeix que “el sòl rústic es veu com un espai inútil en el qual es pot especular”. Prats considera que “les plaques solars s’han de col·locar a les zones de transició urbanes, que solen ser espais degradats i, a més, “són figures que estan contemplades als plans insulars territorials”, conclou.

La particularitat menorquina

Les sensibilitats en relació amb el sòl rústic no són les mateixes en cada illa. A Menorca, la pressió és molt més baixa i per aquesta raó el portaveu del GOB Menorca, Miquel Camps, veu la “necessitat de cedir espais rústics temporalment per transitar de model”. Els parcs fotovoltaics menorquins es varen dur a terme amb una sèrie de requisits, atès que “no es va aplanar el territori, ni s’hi dugué material extern ni tampoc es va encimentar. A més, les plaques estan a dos pams de la terra i només es claven uns peus, de manera que la instalació és completament reversible”, explica Camps.

L’únic parc eòlic de les Balears és al Milà, Menorca, i segons Groizard es preveu que aquests quatre molins siguin substituïts per uns de més altura i que siguin eficients. En aquesta línia, Camps comenta que devora del parc hi ha l’únic abocador de l’illa, “on hi ha dues extensions de territori que estan plenes i podrien cobrir-se de plaques”, explica l’activista, que afegeix que “en conjunt, els dos parcs podrien produir més d’un 20% d’energia renovable”. A propòsit d’això, s’hauria de sumar el 20% total que podria generar la polèmica ampliació de Son Salomó, a Punta Nati.