Sa Coma, un espai de memòria vora la platja

Sant Llorenç Des CardassarAl marge de les 11 intervencions a fosses comunes de diferents punts de les Balears, on es creu que hi ha els cossos de desapareguts de la Guerra Civil, la Conselleria de Cultura, Participació i Esports té a la seva agenda reemprendre el conveni amb la Generalitat de Catalunya, impulsat l’estiu de 2017, mitjançant el qual ambdues administracions acorden delimitar les fosses comunes de sa Coma i crear-hi un espai de memòria. Allà s’hi troben les restes de centenars de soldats morts en combat i altres assassinats després de fer-los presoners durant les fases de desembarcament i reembarcament de les tropes republicanes, dirigides pel capità Albert Bayo, entre el 16 d’agost i el 4 de setembre de 1936.

Les primeres passes cap a aquest objectiu es feren el 21 de juliol de 2017, durant la visita a sa Coma del conseller de Relacions Exteriors de la Generalitat, Raül Romeva, avui empresonat per la causa del procés. Aleshores, Romeva va estar acompanyat per la consellera de Cultura, Fanny Tur; el batle de Sant Llorenç, Mateu Puigròs, i diversos historiadors, entre els quals Antoni Tugores, autor de nombroses investigacions i diversos llibres sobre la Guerra Civil al Llevant de Mallorca.

“El conveni va quedar desactivat amb l’aplicació del 155, a l’octubre de 2017, però ara, una vegada haver-se recuperat la normalitat institucional a Catalunya, la intenció és tornar-lo a recuperar a través de la Conselleria de Justícia de la Generalitat, que és qui en la nova etapa té les competències en matèria de memòria històrica”, explica la consellera Tur. Ester Capella és la consellera de Justícia de Catalunya amb qui pròximament es reunirà Fanny Tur per tal de posar sobre la taula i signar el protocol d’actuació a la zona de sa Coma.

Dins el marc institucional, i atès que a Catalunya hi ha familiars de desapareguts que s’han dirigit a la Generalitat per interessar-se sobre la qüestió i reclamar els seus drets, el Govern de les Illes Balears vol que hi hagi un protocol d’actuació, “respectant, evidentment, la propietat privada, però també les sensibilitats dels afectats i els drets humans”. “La primera passa arriba amb un any de retard a causa de de les circumstàncies polítiques que ha viscut Catalunya, però la nostra intenció és, a través de la direcció de Memòria Democràtica, signar el document de col·laboració en les properes setmanes”, assegura la consellera de Cultura.

A la zona septentrional de la platja de sa Coma i gran part del seu entorn, on hi ha les cases de sa Coma, quarter de les tropes republicanes durant el desembarcament, hi ha un enorme cementeri sense delimitar. A hores d’ara, el projecte de memòria històrica és fitar les fosses de sa Coma, en col·laboració amb la Generalitat, per tal de donar continuïtat al projecte iniciat fa 14 mesos pel conseller català Raül Romeva i la consellera balear Fanny Tur.

La franja entre Portocristo i la zona de Pula (Son Servera), i fins a uns 7 quilòmetres terra endins, fou l’únic territori ocupat entre el 16 d’agost i 4 de setembre de 1936 per les tropes de la República. Aquest fou, aleshores, l’únic punt de combat armat a Mallorca, mentre que la repressió falangista causava uns 3.000 morts amb afusellaments i assassinats a la resta de territori. Alguns historiadors calculen que a la zona de guerra del Llevant s’hi produïren uns 1.800 morts, entre els dos bàndols, sumant-hi els centenars de presoners que des de l’escenari bèl·lic foren conduïts a Manacor per ser afusellats.

Ara, familiars de soldats republicans reclamen saber on se’n troben les restes. Per això, i en compliment de la Llei de memòria històrica, el Govern i la Generalitat volen segellar un acord que permeti, en una primera fase, delimitar la zona on foren sepultats els combatents catalans, morts durant els dies de guerra o assassinats després d’haver estat fets presoners.