Rosa Cursach: “Es consciencien que certa imatgeria reforça la cosificació de les dones”

EivissaEl pla autonòmic contra l’explotació de dones i nines ha treballat aquesta setmana a Eivissa sobre la necessitat d’implicar els ajuntaments en aquest assumpte. Per què és tan important?

És imprescindible que les institucions formin un front comú per posar fi al tràfic de dones, especialment a municipis amb alts índexs de prostitució com Eivissa, Sant Antoni, Calvià i Palma, on fa falta tractar la prostitució des d’una perspectiva social més que policial. Per això, és necessari aprofundir de quina manera els municipis poden incidir en el treball contra la prostitució. Es tracta d’anar compartint experiències sobre com millorar el treball i establir passes des del municipalisme.

Des de l’IBdona, com acolliu propostes com les de l’Ajuntament d’Eivissa d’adhesió a la xarxa de ciutats que rebutja la prostitució i el tràfic de dones i infants?

Hi ha diferents propostes que són interessants i de vegades algunes se’ns escapen des de l’àmbit autonòmic. Ens fa falta una llei estatal per abordar la prostitució i fan falta lleis de persecució del tràfic i directrius en l’àmbit europeu. Tampoc a Europa no hi ha consens. Els diferents països de la Unió Europea tenen diferents legislacions. Per exemple, Suècia té una legislació abolicionista, mentre que Alemanya té lleis de regulació de la prostitució. Per això, dins de tota aquesta complexitat, des del pla autonòmic contra el tràfic i l’explotació, pretenem activar recursos orientats específicament que les dones puguin abandonar la prostitució i perquè les víctimes de tràfic siguin alliberades d’aquestes xarxes.

Parlant de les diferents posicions sobre la prostitució a Europa, a l’Institut Balear de la Dona hi ha un posicionament abolicionista o no està definit?

El Govern està format per diferents partits polítics, entre els quals alguns sí que s’han posicionat com a abolicionistes -és el cas del PSIB-PSOE-, però uns altres no s’hi han posicionat. El que sí que és cert és que el Govern autonòmic lluita per la igualtat i per l’alliberament de les dones perquè cap de nosaltres no s’hagi de veure sotmesa als desitjos dels homes, que quan paguen per sexe ho estan fent per satisfer exclusivament els seus desitjos sense que hi hagi cap tipus de satisfacció per l’altra part.

Existeixen xifres fiables sobre el nombre de dones que es dediquen a la prostitució a les Balears o de dones víctimes de tràfic?

El nombre exacte de dones que es dediquen a la prostitució el desconeixem, encara que el que sí que tenim són dades que estimen que entorn del 90% de les dones que exerceixen la prostitució a la nostra comunitat són o bé víctimes de tràfic, o bé víctimes de xarxes de pobresa. Per tant, l’exercici de la prostitució està condicionat a l’esclavitud de les dones.

Es diu que Eivissa és una destinació especialment atractiva per a les xarxes de tràfic i prostitució. A què creis que és degut?

La prostitució és especialment sensible no solament a Eivissa, sinó en aquelles zones on hi ha molt de tràfic de persones i un turisme massiu relacionat amb un determinat oci. Per això, també cal treballar la qüestió de l’oci nocturn i promocionar un oci saludable, un tema molt complex a l’hora d’abordar-lo.

Precisament aquesta setmana des del Departament d’Igualtat del Consell d’Eivissa es congratulaven d’haver apreciat durant aquesta temporada un descens d’anuncis sexistes en els cartells de les discoteques d’Eivissa. Apreciau des del IBDona aquest canvi?

Nosaltres des de l’Observatori de la publicitat sexista hem fet diverses actuacions a Eivissa amb bona resposta. Hem observat que moltes vegades els empresaris que fan determinada publicitat la fan des del desconeixement. Per això, observam que, a Eivissa, quan s’informa d’això, s’obté una resposta molt bona, per la qual cosa sí que és possible que Eivissa estigui començant a prendre consciència que determinada imatgeria reforça la cosificació del les dones.