ATALAIANT DES DE L’ESPAI

Retxes dins la mar

La mirada llunyana del satèl·lit adverteix de la presència d’ones internes a l’estret de Gibraltar

Hi ha ocasions en què la natura ens regala figures enigmàtiques i encisadores, com a l’exemple d’avui, en el qual una imatge enregistrada el passat dia 15 de maig sobre l’estret de Gibraltar pel satèl·lit Landsat-8, a 705 km de la superfície de la Terra, ens podria fer dubtar si seria convenient partir escapats terra endins i posar-nos a cobro del que sembla l’arribada imminent d’un seguit d’ones gegants.

Un cop d’ull a la imatge ens podria fer pensar que alguna força colossal ha desencadenat aquest tren d’ones que, un cop superat el coll de botella de l’Estret, s’eixamplen com un ventall gegant avançant en direcció est.

Per asserenar els habitants que viuen a prop del litoral, convé dir que aquestes ones presenten una oscil·lació mínima a nivell de la superfície marina. Una altra cosa és el que passa a les capes profundes, on es produeixen moviments verticals rellevants.

Per visualitzar el procés, imaginau-vos un bol de vidre transparent en què hem abocat oli i vinagre. Si el líquid de l’envàs està en repòs, el vinagre es desplaçarà cap al fons a causa de la seva major densitat, mentre que l’oli surarà damunt la capa de vinagre. En canvi, si sacsejam l’envàs suaument, es produirà un moviment en forma d’ona a la interfície entre els dos líquids. Aquesta interfície, que s’anomena picnoclina, fa referència a la capa d’una massa líquida on existeix un fort gradient de densitat com en el cas de l’oli i el vinagre. El croquis representat al vèrtex superior dret mostra aquest procés de manera succinta.

Diferències de densitat

A la mar també es pot produir un procés semblant a l’anterior, atès que poden coincidir masses d’aigua amb diferències de densitat importants juntament amb forces que poden sacsejar aquestes masses. Pel que fa a les diferències de densitat, la salinitat o la temperatura serien exemples de variables, entre d’altres, que afecten la densitat de l’aigua.

Així, si tornam a mirar el mapa, el tren d’ones internes enregistrades pel satèl·lit a l’estret de Gibraltar s’ha format per la convergència entre dues capes d’aigua de diferent salinitat: l’aigua provinent de l’oceà Atlàntic amb la que prové de la mar Mediterrània -aquesta amb una salinitat major que l’atlàntica. La diferència de densitat dibuixarà trinxes a la superfície marina de diferent rugositat que, lligades al desplaçament de les ones internes, es podran detectar des del satèl·lit.

Com hem dit abans, per engegar el procés d’ones internes encara mancarà una font d’energia amb prou força per moure les masses d’aigua atlàntica i mediterrània a l’àrea de l’estret. Aquí és on intervé la Lluna i la seva força gravitatòria capaç de generar marees. Finalment, la batimetria particular de l’estret, amb diversos turons submarins, potenciarà els moviments verticals i la formació de les ones internes.

Un fenomen que es repeteix a Balears

Aquest fenomen es pot produir igualment al litoral de les Illes Balears, si bé en un ordre de magnitud menor que el que acabam de veure a l’estret de Gibraltar. Un procés amb efectes rellevants a l’àmbit marí, que abasta tant importants moviments de nutrients com la conformació del fons marí, i que ha estat motiu d’estudi per part del geòleg de la UIB Lluís Pomar. En el cas de les Illes Balears la diferència de densitat és per les diferències en la temperatura de l’aigua en arribar l’estiu, quan es forma una capa, anomenada termoclina, que dibuixa una línia llindar a la mar a partir de la qual la temperatura disminueix bruscament amb la profunditat.

EDICIÓ PAPER 07/12/2019

Consultar aquesta edició en PDF