Religió tornarà el curs que ve a les aules de segon de Batxillerat de Balears, després de 40 anys

La conselleria es veu forçada a publicar un decret que la considera com una assignatura específica més per acatar una sentència del Suprem

L'any 1970 l'assignatura de religió es va eliminar dels cursos preparatoris per a la Universitat. Quaranta anys després, tornarà a les aules de Batxillerat de les Balears el curs 2019/20. La Conselleria d'Educació s'ha vist forçada a publicar un decret, per complir amb una sentència del Tribunal Suprem que obliga a oferir Religió als cursos de Batxillerat. Així, el proper curs serà una assignatura específicament, amb una càrrega lectiva de quatre hores setmanals i 140 anuals, i amb la mateixa puntuació que les altres específiques.

Fonts de la conselleria d'Educació asseguren que, tot i que estan en contra i així ho varen manifestar als jutjats, tenen les mans fermades perquè han de complir amb la sentència, ja que la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem va donar la raó al Bisbat de Mallorca. "No tenim més remei, hem anat a judici i hem perdut", assenyalen.

El Tribunal Suprem no va admetre a tràmit el recurs de l'Advocacia de la CAIB contra la sentència del TSJ de Balears. I a la sentència d'11 d'octubre, contra la qual ja no hi cap recurs, l'alt tribunal assenyala que la LOE obliga a incloure la Religió en el segon curs de Batxillerat com a assignatura específica.

El decret especifica que “els centres han d'oferir obligatòriament” la matèria de religió. Un tractament similar al que se li fa l'assignatura de segona llengua estrangera “atès que les dues són específiques i s'han d'oferir obligatòriament”, diu el decret. El text legal també tipifica que en cas que el nombre d'alumnes sigui inferior a deu, han de cursar aquesta matèria a distància a l'Institut d'Ensenyaments a Distància de les Illes Balears (IEDIB).

Rebuig educatiu

"Reculam, tornam enrere 40 anys. És impensable. Mai havia hagut religió al curs preparatoris de la Universitat ni com a optativa des de la Llei Villar Palasí, que és de l'any 1970", assenyala indignat Joan Carles Alzamora, professor de l’IES Madina Mayurqa, un centre que ja ha expressat el seu rebuig a la inclusió de Religió a segon de Batxillerat.

Entenen que la conselleria d'Educació ha d'acatar la sentència del Suprem, però no es volen quedar de mans fermades davant el que consideren una intromissió  "incomprensible i incoherent". Alzamora espera que hi hagi una mobilització de la comunitat educativa "per fer sentir la nostra veu" i dir "que no estam d'acord amb aquesta barbaritat". També es veu amb preocupació que aquesta assignatura sigui triada per l'alumnat per la seva facilitat, ja que tot i que no és obligatòria si que puntua com les altres.

“Estem en contra de qualsevol religió als centres educatius i molt més si és curricular (puntua) com marca la LOMCE, però el súmmum és que, a més, s'ofereixi a les etapes no obligatòries com infantil o batxillerat”, defensa Toni Baos, responsable d'Ensenyament de Comissions Obreres. “És un acte d'adoctrinament intolerable”, sentència.

EDICIÓ PAPER 20/07/2019

Consultar aquesta edició en PDF