Els Reis, una tradició que entén de classes

PalmaMalgrat que la Bíblia explica que els Reis dugueren or, encens i mirra a un Jesús tan pobre que va néixer en un humil portal, sembla que les coses han canviat molt al llarg dels 2019 anys que han seguit aquesta escena. La tradició s’ha fet tan classista com la societat on té lloc any rere any, i no tots els infants tenen la sort de rebre els regals desitjats. “És cert que la situació econòmica ha millorat, però continuen les desigualtats brutals entre les classes alta i mitjana-alta i les classes baixa i mitjana-baixa. En moments de l’any com els Reis, això es nota encara més. Els infants volen regals que veuen per televisió, sobretot aparells informàtics i telèfons mòbils, i el preu és molt elevat”, explica el sociòleg Antoni Tarabini.

Antònia, que viu a la barriada de Pere Garau, té cinc nets i els Reis gastaran a casa seva uns 200 euros per a tots. “En aquesta època de l’any es fa un gran sacrifici. A més, no podem demanar moltes juguetes, perquè els seus pares també tenen en compte quines coses necessiten més”, explica. El mateix li passa a la seva veïna Lola, que té dos fills d’11 i 8 anys. “El pressupost dels Reis a casa és baix. Hi duran coses bàsiques, encara que faran un esforç per deixar-hi alguna jugueta”, diu.

Elles dues varen explicar a l’ARA Balears com viuran aquesta tradició a casa seva, encara que altres persones que compraven al mercat no ho varen voler fer. “Les persones que no tenen mitjans per afrontar aquests moments de l’any de tanta despesa sovint tenen sentiments de vergonya i també es culpabilitzen”, apunta Tarabini.

Isi té tres fills petits, un dels quals acabat de néixer. A casa seva, els Reis no gasten més de 150 euros en total, i també es fixen molt en quin tipus de juguetes demanen els nins. “Ens agrada que els regals siguin educatius, de materials com fusta i que serveixin per imaginar i construir. Ja tindran temps de capficar-se en la tecnologia”, afirma. Però els infants s’adonen que hi ha amics que tenen més regals que ells. “Veuen que altres nins tenen moltes juguetes i ells només en poden demanar tres a tot estirar”, continua Isi, qui considera que tot el que implica aquesta època “és una barbaritat”. “Estam bojos. Vivim en un món de falsedat”, sentencia.

“Moltes persones no compleixen les obligacions de Nadal amb bona cara, sobretot les que no tenen possibilitats econòmiques”, comenta Tarabini. “Hi ha coses que no són fàcils d’explicar als fills”, afegeix. Però, malgrat tot, el sistema capitalista convida tothom, independentment de les seves possibilitats econòmiques, a sumar-se a la festa. Molta gent “està contenta d’anar als centres comercials, encara que no pugui comprar, perquè pensa que així participa en les celebracions”, apunta el sociòleg. “El capitalisme ofereix aspectes integradors i la gent cerca autoassimilar-se”, sentencia.

Festes meravelloses?

En una coneguda superfície comercial de Ciutat, pares i padrins passen l’estona a la planta de juguetes pensant què demanaran als Reis. Els dependents, sol·lícits, els ajuden amb qualsevol dubte que tinguin mentre les nadales sonen sense aturar. “Tenc quatre nets i no sé quin és el pressupost dels Reis perquè sempre ens passam”, explica Margalida, una padrina que també comana regals al Pare Noel. “A més d’això, si sortim al carrer, els compr coses. Aquestes festes em perden”, confessa.

En canvi, per una altra mare de família que no vol donar el nom, Nadal no és precisament l’època més agradable de l’any. “Aniria a dormir el 24 de desembre sense pensar-ho dues vegades i em despertaria després de festes. O me n’aniria de viatge i tornaria en acabar. El Nadal s’ha desvirtuat molt”, comenta aquesta dona, que no té cap pressupost fix per comanar regals als Reis. “Un any poden ser 500 euros per persona i l’altre només 100. Normalment demanam als fills i nets què volen i això és el que es regala. És una mena d’obligació”, comenta.

Mireia té dues filles bessones de 10 anys, però no comana només per a elles, sinó també per a tots els menors de 12 anys de la seva família. “Els regals costen uns 100 euros per persona, encara que intentam explicar als infants que el Nadal no es tracta només de regals”, apunta. Aquesta mare reconeix que celebra les festes més “per mantenir la il·lusió dels infants” que per ella mateixa. “Per als adults són unes dates una mica estressants”, afirma.

De fet, Antoni Tarabini destaca que el concepte d’unes festes familiars “està molt més arrelat en les classes mitjanes i mitjanes-baixes que no pas en les altes”. Lluís confirma aquest argument en sortir d’una famosa joieria de Palma. “Comanam Reis per a la meva filla i la meva dona per valor d’uns 200 euros per persona”, apunta. “La veritat és que són unes dates absolutament comercials i feim regals perquè no queda més remei. Davant el dubte de quedar malament, compra!”, exclama abans de partir.

La mitjana de despesa nadalenca per persona a les Balears: 680 euros

La mitjana de despesa nadalenca per persona a les Balears s’ha incrementat un 4,6% respecte de 2017 i ha estat de 680 euros. Els regals representen un 31,6% dels dispendis, mentre que el menjar n’és un 29,5%. Les prioritats també varien en funció de l’estament social. En el cas de les classes baixes (baixa i mitjana-baixa), el gruix de la despesa es destina a menjar, mentre que les persones de classe alta dediquen molts més doblers a la compra de regals. Les classes menys afavorides gastaran una mitjana de 154 € en menjar i 77 € en regals per persona.