Refugiats LGTBI a Mallorca: perseguits per estimar

Palma“He vist com cremaven persones per ser homosexuals. No puc viure al meu país”. D’aquesta manera resumeix Japhet Brouxel Ntouba els motius que el decidiren a abandonar el Camerun. La seva odissea finalitzà el passat juny, quan arribà a Mallorca per començar de nou.

Els problemes per a Japhet començaren l’any 2012. En aquell temps, vivia amb la seva dona i els seus dos fills. Però la gent s’assabentà que era homosexual perquè va anar a un local d’ambient, un dels que existeixen secretament al seu país. “Vivia gràcies a una tenda de roba i la cremaren, i també vaig patir una agressió física”, explica. “Al Camerun, les persones homosexuals són considerades com un dimoni, i són rebutjades fins i tot per les seves famílies”, afegeix.

Després d’estar anys suportant que el perseguissin i el marginassin, Japhet va decidir el 2016 abandonar el seu país. La policia, en lloc d’intentar ajudar-lo amb les denúncies que va interposar, havia cercat fotos d’homes al seu mòbil. “Si en troben, pots estar sis mesos a la presó”, apunta. La legislació del Camerun és una de les que criminalitza les relacions entre persones del mateix sexe. Les penes van dels 6 mesos als 5 anys de presó, i les multes econòmiques oscil·len entre els 20.000 i els 200.000 francs.

Japhet abandonà llavors el seu país amb la intenció d’arribar a Algèria, on vivia un amic seu. Però les coses no sortiren gaire bé, i al Níger va ser pres per ser venut com a esclau. Japhet patí 10 mesos de privació de llibertat a la ciutat líbia de Sabha, d’on aconseguí sortir gràcies a l’ajuda econòmica de la seva mare. “Li telefonava cada dia i li deia que em moriria si no m’ajudaven”.

Quan aconseguí ser lliure, Japhet hagué de sobreviure a l’explotació laboral i unes condicions de vida míseres. “Amb els doblers que vaig guanyar, vaig pagar a uns traficants de persones per aconseguir marxar”, explica. Després d’esperar mesos a Trípoli, arribà el moment de pujar a una barca amb 116 persones més. “Tenia por, però sabia que no podia tornar enrere perquè els traficants et maten si ho fas”. La història, a partir d’aquí, és prou coneguda: després de passar tres dies a la mar sense aigua ni menjar ni benzina, l’ Aquarius els rescatà.

El passat 25 de gener va fer mig any que Japhet viu a Mallorca on, per primera vegada a la seva vida, se sent lliure. Ja està cercant casa amb l’ajuda de la seva parella, de qui parla amb un gran somriure. “És horrible que et puguin matar per la teva orientació sexual. Per això ara som aquí”, diu.

A més, gràcies al bon nivell d’idioma que ha assolit des que és a l’illa, Japhet està fent un curs per treballar de cambrer. “Estic molt bé. Tenc amics i estic amb el meu al·lot”, afirma. També manté el contacte amb els seus fills. “M’agradaria poder-los dur a Mallorca”.

Legalitat no implica acceptació

En el cas de Yurii Shkandevich, la pressió social al seu país es va fer insuportable. Aquest ucraïnès de només 22 anys ja ha patit agressions i persecucions per part dels integrants d’Svoboda, un partit d’extrema dreta homòfob i amb idees properes al nazisme tradicional.

Malgrat que l’homosexualitat deixà de ser un delicte a Ucraïna l’any 1991 (durant l’era soviètica, les relacions entre adults del mateix sexe es castigaven amb fins a 5 anys de presó), encara no gaudeix d’acceptació social. “La gent no està preparada”, afirma Yurii. La seva situació era encara més greu pels seus orígens jueus i el fet d’haver estudiat a Moscou (les relacions entre Rússia i Ucraïna són crítiques, sobretot després del conflicte de Crimea).

A més, Yurii era un activista pels drets de la comunitat LGTBI al seu país i organitzà la primera desfilada de l’Orgull l’any 2015. “Només hi participaren 15 persones i varen haver d’aguantar insults homòfobs de molta gent i de neonazis. Vàrem necessitar protecció policial”, explica. Els problemes amb Svaboda començaren ben aviat. “Varen escriure una carta al diari en contra meva i de la desfilada de l’Orgull. Jo era prou conegut també perquè era drag queen en un local de Kiev”. Yurii també rebé amenaces de neonazis emmascarats que l’abordaren en arribar a casa. “Vaig haver de denunciar a la policia que havien entrat a la meva residència, encara que no es va fer molta cosa al respecte”.

L’any següent, la segona desfilada de l’Orgull reuní molta més gent disposada a desafiar els entrebancs socials. Yurii ja no rebé només amenaces, sinó que fou agredit brutalment. “Ho vaig denunciar a la policia, i també vaig sortir als mitjans de comunicació”, diu. “Però em varen acusar de prorús i cada vegada tenia més problemes”. També es va quedar sense feina. “No podia pagar el lloguer, tenia problemes amb els meus pares adoptius, rebia amenaces constants de polítics d’extrema dreta poderosos... La meva vida estava en perill i un amic de l’organització Gay Alliance em va dir que anàs a Espanya”, explica.

Yurii arribà a Mallorca amb el seu al·lot, que ara viu a Barcelona. Els separaren porquè no varen dir que eren parella. “Va ser per por”, diu. “Els primers dies, quan passejàvem per Palma vàrem al·lucinar amb els locals que tenien penjada la bandera LGTBI. Aquí es respira llibertat”. Malgrat que li agradaria tornar al seu país, sap que de moment no és possible. “La situació és molt difícil per a nosaltres. Si canviassin les coses, hi tornaria”.