Any 1989. L’editorial Moll publica el Diccionari vermell, de Llorenç Capellà. Aquesta obra d’investigació rescata, en nom de la història i contra l’oblit col·lectiu, els noms de dotzenes de republicans represaliats de les quatre illes.
Any 2007. El Govern de Zapatero impulsa la Llei de memòria històrica, reclamada durant anys, que encomana al Govern espanyol, entre d’altres obligacions ignorades, la de crear un mapa de fosses de tot el territori de l’Estat. M. Rajoy no ha complit aquest mandat legal i, en canvi, sí ha perpetrat reiterades agressions a la democràcia en nom d’una suposada però fictícia legalitat.
Any 2014. Quasi quaranta anys després de la mort del dictador, s’obre la primera fossa a les Illes, la dels “Mariandos”. Gràcies a la beneïda tossudesa de la gent de Memòria de Mallorca i al coratge de la batlessa de Sant Joan, els primers noms, els primers demòcrates recuperats: els de Joan Gual Genovart, Miquel Salom Ribot i Jaume Gual Mas. Podem conèixer la seva història gràcies a Tomeu Garí.
Any 2016. El Parlament de les Illes Balears aprova per unanimitat -gràcies- la Llei de Fosses i el Govern executa la primera fase d’una de les més grans, la de Porreres. Prop de cinquanta cossos exhumats.
Desembre del 2017. Arriben catorze identificacions d’aquests ossos, catorze històries particulars, familiars, col·lectives, catorze noms: Joan Canyelles Capllonch, Jaume Capó Amengual, Rafel Cifre Torres, Llorenç Coll Sastre, Gabriel Ferriol Gelabert, Guillem Frau Moragues, Marian Galiana Galiana, Joan Losa Campomar, Gaspar Macià Ventaloni, Baltasar Moyà Bauzà, Ignasi Picornell Femenies, Miquel Ques Torrens, Tomàs Seguí Seguí, Pere Vallespir Amengual. Mentrestant, s’obren les fosses de Montuïri i de Sant Ferran.
Gener de 2018. S’entreguen les restes a les famílies. Amb els ossos, espardenyes, botons, sivelles de cinturó, capsetes. Tresors i dignitat. Ells i elles no havien mort al front. Varen ser assassinats. Perquè pronunciaven o simplement escoltaven mots com democràcia, llibertat, drets, igualtat, educació, república. I per damunt d’aquests ossos varen passar quaranta anys de dictadura i quaranta de democràcia.
Any 2018. Coincidint amb la Diada de les Illes, el Govern balear descobreix a Formentera el primer monòlit en homenatge a cinc patriotes assassinats davant la tàpia del cementiri de Sant Ferran, justament un primer de març però vuitanta-un anys abans. Al costat, una petita làpida rescata per a la història els noms de Jaume Ferrer Ferrer, Josep Ribas Marí, Joan Tur Mayans, Jaume Serra Juan i Vicent Cardona Colomar. I abans que arribi la primavera, el Parlament balear torna a aprovar per unanimitat una llei essencial per assolir la plena democràcia a les Illes, la de memòria democràtica.
Deus fosses més i dos pous
Ara, a partir d’aquest estiu, s’obriran deu fosses més i dos pous. Encara quedaran moltes històries per exhumar. La macabra imaginació dels botxins feia que qualsevol camí, qualsevol tàpia, qualsevol forat servís per perpetrar una ignomínia emparats en la fosca i la impunitat. Alaró, Calvià, Eivissa, Llucmajor, Santa Maria, Sencelles, Deià, Marratxí, la segona fase de Porreres i Montuïri, els pous de Son Lluís, a Porreres, i les Àguiles, a Llucmajor, i l’estudi de viabilitat de la de Bunyola.
Mentrestant, s’engeguen altres tasques també necessàries: actualitzar i reeditar el mapa de fosses de les Illes Balears, que tenim gràcies a les associacions memorialístiques, al suport del Govern de fa dues legislatures i a la feina generosa i rigorosa de l’equip d’historiadors i historiadores que el varen elaborar; senyalitzar espais històrics com a Llocs de Memòria; continuar obrint fosses i digitalitzant arxius; donar suport a publicacions que posin llum a tants episodis encara foscos; impulsar rutes històriques com la que hem engegat pels carrers de Ciutat, en col·laboració amb l’Ajuntament; elaborar el mapa de fosses de Menorca. Queda molta feina per fer i tenim pressa perquè ho devem als fills que encara queden. I ho devem als nets. I ho devem a la democràcia. Però, sobretot, els ho devem a ells, que la varen construir i la varen defensar amb la vida. A tots ells, gratitud, reparació i memòria.
