Societat 18/01/2018

Racons d’hivern a Catalunya

Us fem vuit propostes ideals per als mesos de fred que permeten escapar de la rutina sense marxar lluny

Cristina Torra
5 min
Racons d’hivern  a Catalunya

BarcelonaEls que pensen que després de Nadal s’han acabat les vacances fins a Setmana Santa poden estar ben tranquils:existeixen les escapades de cap de setmana a prop de casa. Sovint a l’hivern ens fa més mandra sortir i planejar activitats a l’aire lliure, però ens ajuda a canviar la perspectiva de les coses si tenim en compte que a Catalunya tenim unes deu hores de llum al dia durant l’estació més freda de l’any, en comptes de les dues que aconsegueixen els habitants del nord de Noruega entre novembre i gener. També ens pot ajudar a no veure-ho tan negre tenir present que a Barcelona només hi plou uns cinquanta dies l’any, la meitat que a Londres. Així que agafeu els abrics, els gorros i els guants i sortiu de casa preparats per gaudir dels racons d’hivern que tenim a Catalunya. El més fàcil és planejar una sortida a la neu o a la muntanya, que, sincerament, fa més hivern, però ¿per què no fer una passejada arran de mar després d’un bon àpat o una ruta per les vinyes del Priorat? Us proposem vuit racons diferents que us faran gaudir de Catalunya en ple hivern i fugir de la rutina mentre espereu que arribi el bon temps.

El bosc del Gerdar al Pallars Sobirà

Quin racó pot ser més hivernal que un bosc d’avets nevat? El Pallars Sobirà és una de les zones més oblidades del Pirineu. És una comarca que queda lluny i que no ha sigut tan explotada turísticament com algunes de les seves veïnes, però amaga tresors paisatgístics que atrapen. Us animem a calçar-vos les raquetes de neu i descobrir el bosc del Gerdar, una de les zones d’avets més grans i més ben conservades d’Europa i la més important de la península Ibèrica. Situada a la zona perifèrica del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i també coneguda com la mata de València, s’hi pot arribar des del refugi del Gerdar, una parada perfecta per agafar forces abans o després de caminar.

La via verda a les Terres de l’Ebre

Si no teniu ganes de passar tant de fred, us proposem un racó al sud de Catalunya. Parlem de la via verda de les Terres de l’Ebre, una ruta que uneix l’Aragó i Catalunya per l’antiga via fèrria de la vall de Safan. Un itinerari que va des del Parc Natural dels Ports fins al Parc Natural del Delta de l’Ebre i que passa entre muntanyes i arrossars, però també travessa ponts, túnels i antigues estacions reconstruïdes amb serveis d’allotjament o restauració. De punta a punta són un centenar de quilòmetres, així que us recomanem triar un tram i decidir si el feu a peu, en bici o a cavall.

El Delta de l'Ebre

La Garoinada a Palafrugell

I si no sou tant de fer esport, què us sembla un bon dinar? Entre el 12 de gener i el 25 de març, Palafrugell celebra unes de les jornades gastronòmiques més conegudes i tradicionals de les comarques gironines. La Garoinada pot tastar-se en una desena de restaurants de Palafrugell, Calella i Llafranc. Les garoines es poden pescar i servir durant sis mesos, però entre gener i març estan en el seu millor moment, ja que el mar acostuma a estar tranquil a causa de les minves de gener, un petit canvi de marea que es dona al Mediterrani durant aquesta època de l’any per l’existència de pressions atmosfèriques altes. Per gaudir de la imatge que deixa aquest fenomen, un mar tan pla i tranquil que sembla més un llac, què us sembla rematar el dinar amb una passejada pel Camí de Ronda que voreja les localitats de la Garoinada?

La boira de la plana de Vic des de Tavertet

La boira és el fenomen meteorològic més present a Osona durant tot l’hivern. Dies que es desperten enmig d’un núvol blanc que no desapareix fins l’hora de dinar són d’allò més normals. La boira des de la plana és empipadora, però des d’un lloc elevat passa a ser encisadora. El racó d’hivern que us proposem a Osona són els cingles de Tavertet, un indret prou elevat perquè no hi arribi el núvol blanc i on si hi aneu d’hora en un dia de boira espessa us assegureu un espectacle preciós. Una massa compacta de color blanc que més que molestar-vos us farà sentir que teniu Catalunya als vostres peus.

El refugi de Montgarri a la Vall d’Aran

Una altra de les imatges hivernals per excel·lència és la de contemplar com neva des de la vora del foc. No us podem assegurar que obtingueu aquesta escena amb la visita a aquest racó, però és segurament un dels indrets de Catalunya on és més probable que passi. Us estem parlant del refugi de Montgarri, ubicat en un poble abandonat al nord-est de la Vall d’Aran on només queda en peu una església del segle XVI i alguns edificis annexos, avui part del refugi. Aquí podeu relaxar-vos al costat de la llar de foc mentre observeu els paisatges nevats del seu entorn després d’haver fet una excursió amb raquetes o amb moto de neu. Recorrereu camins a més de 1.600 metres d’alçada d’un paratge únic al país.

Les vinyes despullades del Priorat

Sovint només pensem a visitar les comarques vinícoles durant la verema, que és precisament quan hi va més gent, però ¿no heu pensat en l’encant que tenen les vinyes despullades a l’hivern? Per als més mandrosos us proposem una ruta en cotxe pel Priorat resseguint les carreteres secundàries que voregen les vinyes. Us portaran fins a indrets amb tanta història com la Cartoixa d’Escaladei o d’altres tan divertits com la Vilella Baixa, coneguda com la Nova York del Priorat després que la rebategés l’escriptor Josep Maria Espinàs. El poble té una orografia molt pronunciada i la vista des del cantó del riu mostra edificis estrets i alts que poden recordar els gratacels de Nova York. Així que ja sabeu on acostar-vos si voleu presumir d’una (suposada) escapada d’hivern a Amèrica.

Sentir la tramuntana al cap de Creus

No hi ha res de millor que un dia de tramuntana per observar i entendre la bellesa del cap de Creus. És precisament l’efecte d’aquest vent del nord el que ha transformat i erosionat el paisatge d’aquest indret d’una manera tan singular. Mirant com bufa la tramuntana, us adonareu de com la poca vegetació que hi ha s’ha adaptat a la seva força adoptant formes singulars, entendreu per què es tracta d’un terreny tan sec i veureu com s’aixequen les onades i erosionen les roques amb formes tan curioses. Figures que ara s’associen a formes d’animals i que amb el pas del temps han arribat a ser famoses, com l’àguila del pla de Tudela o el lleó del cap Gros. Però... atenció: si aneu al cap de Creus un dia de molta tramuntana, abrigueu-vos i tingueu sentit comú. Observeu el mar des d’una distància prudencial, perquè és fàcil que els cops de vent superin els 100 km/h.

Una imatge panoràmica del Cap de Creus

La muntanya de sal a Cardona

La temperatura a la muntanya de sal de Cardona és sempre d’entre 17 i 18 graus, tant els mesos d’estiu com els d’hivern. Així que, segons la temperatura que faci a l’exterior, quan hi entreu podeu tenir una sensació d’escalfor. Però penseu que, tot i així, la humitat és molt alta, així que no penseu pas que hi passareu calor. Pot ser un bon racó d’hivern en dies de pluja, ja que la visita es fa íntegrament a l’interior de la muntanya. Un itinerari que us descobrirà tots els misteris i les curiositats d’aquesta mina que va estar operativa fins al 1990. Si el temps acompanya, podeu combinar l’escapada amb una visita al castell de Cardona i al centre històric de la vila.

stats