ELS EFECTES DE LA PANDÈMIA

Quina serà la factura emocional de la pandèmia?

Les crisi del covid-19 ens ha fet perdre les regnes de la nostra vida i els experts alerten que això pot provocar seqüeles en la salut física i mental, més propensió a les baralles i més vulnerabilitat davant els populismes

“Com en sortirem de tot plegat?”, es pregunta molta gent aquests dies. Una qüestió que fa referència a la part emocional, després de les setmanes de confinament i d’haver-nos acostumat a conviure amb la incertesa, la por i l’angoixa que ha provocat la crisi del covid-19. La pandèmia deixa 28.000 morts a l’Estat fins ara i milers de persones que han perdut éssers estimats sense poder dir-los adeu. N’hi ha d’altres que s’han quedat sense feina mentre molts han hagut de gestionar la feina i les criatures tancats entre quatre parets durant setmanes. Tot plegat deixarà una empremta important en les nostres vides, tal com subratllen tots els experts. El sociòleg i professor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Francesc Núñez assegura que d’aquesta situació “en sortirem desconcertats, xocats, atordits i entristits, perquè hem patit un sacseig emocional molt fort”. Aquest professor explica que, “tot i que quan es parla de fets socials difícilment es pot generalitzar, en aquest cas sí que hem viscut tots un fet insòlit”.

“Ningú no s’ho hauria cregut dues setmanes abans, però ens vam tancar tots a casa i vam començar a veure com l’amenaça llunyana s’acostava i es feia real, amb una narració en directe dels fets i amb comptadors de morts i infectats, un fet que ens ha xocat molt”. I continua: “Ens hem tancat sense protestar i acceptant les dues pors que ens han transmès: que la mort és al carrer, amenaçant, i que nosaltres som portadors de la mort i podem passar-la als éssers estimats”. Núñez parla de “xoc” per definir l’estat en què ens trobem després de l’experiència viscuda. “Se’ns ha congelat el món que coneixíem, amb totes les certeses que teníem, i ara entrem en una situació de posttrauma en què estem perduts”.

Per fer-nos una idea del que ha suposat la crisi del covid-19 per a la salut mental en xifres, s’ha publicat un estudi internacional -liderat per Open Evidence, una empresa derivada de la UOC- que revela que la salut mental del 46% dels espanyols està en risc, ja que estan experimentant diferents fets estressants com la pèrdua de la feina, dels ingressos o tenir criatures en edat escolar a casa. És la dada més alta dels països participants. L’estudi consta de tres enquestes a ciutadans d’Espanya, Itàlia i el Regne Unit entre el 24 d’abril i el 17 de maig i té com a objectiu avaluar els canvis de comportament vinculats a l’estrès i al trauma en el marc de la pandèmia. A l’Estat les dades mostren que el 67% de la població d’entre 18 i 75 anys s’ha sentit en algun moment trista, deprimida o desesperada pel futur durant aquest període.

Emocions compartides

Imma Armadans, psicòloga social i professora de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona (UB), apunta que, tot i que la crisi del covid ha comportat un gran ventall d’experiències personals, sí que hi ha emocions comunes. “Hem sigut conscients que la nostra vida depèn dels altres, hem vist que som molt vulnerables i hem tingut la sensació de pèrdua de control, que és el pitjor que pot sentir l’ésser humà i que provoca una gran sensació de frustració i impotència”. I detalla: “Fins ara vivíem pensant que les nostres decisions eren nostres, que les preníem de manera lliure, i aquesta sensació de portar les regnes de la nostra vida ens donava molt confort, però ara ens hem adonat que la vida no depèn de nosaltres sinó de factors que s’escapen del nostre control i que no ens queda cap altra opció que acceptar-ho”.

Aquesta experta opina que per saber quina serà la factura emocional d’aquesta situació “caldrà esperar una mica”, però és clar, diu, “que hi ha un risc evident que hi hagi una pèrdua de salut mental, sobretot per si hi ha hagut emocions mal gestionades, cosa que fa augmentar la probabilitat que hi hagi síndromes posttraumàtics”. I posa com a exemple les moltes persones que no han pogut estar al costat de les persones que estimaven. Armadans alerta que aquestes emocions mal gestionades poden generar seqüeles i tenir derivacions a la salut física. Per tant, caldrà estar atents. Cita com a exemples molts problemes que la gent ha tingut durant el confinament, com “insomni, taquicàrdies o mals de cap que tenen un origen emocional”, diu.

Res tornarà a ser igual

I què passarà a partir d’ara? Joaquim T. Limonero, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i membre del grup d’investigació en estrès i salut d’aquesta universitat, conclou que “res tornarà a ser igual i ens hi haurem d’acostumar”. “La nostra vida canviarà en totes les esferes: la social, l’educativa, la laboral i la d’oci -destaca-. Molts d’aquests canvis estan passant de manera ràpida i això pot generar incertesa i ansietat, però hem de recordar que els éssers humans en general som molt resilients i podem enfrontar-nos a situacions estressants com aquesta”.

Aquest expert té clar que aquesta situació d’incertesa que estem vivint farà que experimentem malestar emocional, frustració i estrès. “Haurem d’aprendre a viure en un món incert en què no sabem què passarà d’aquí tres setmanes”, diu, i apunta que és necessari “girar full encara que a molta gent li costi perquè tots aquests canvis no són desitjats”. I aquest món, alerta Limonero, tindrà un component important i fins ara desconegut: “La nostra salut ja no dependrà només de nosaltres sinó del comportament dels altres, i això pot donar lloc a recriminacions, conflictes i fins i tot baralles amb les persones que no respectin les normes marcades”.

Núñez també alerta de les ganes de superar l’etapa més dura del confinament i deixar-se emportar per una “falsa eufòria”. “La nostra capacitat per oblidar ràpidament el que és dolent és gran i ja estem veient que la nova normalitat incorpora l’oblit. I aquí hi ha un perill, i és que vulguem recuperar molt ràpid el que durant setmanes se’ns ha estat negant i vulguem tornar a ser els mateixos. Però ja no ho som”, alerta.

Manipular els sentiments

D’altra banda, el professor Limonero apunta un component més d’aquesta factura emocional que pagarem. “Aquesta barreja d’incertesa i ansietat que pot provocar ràbia i frustració pot ser aprofitada per alguns polítics amb l’objectiu de guanyar vots -diu-. Quan la gent està més vulnerable és quan se la pot manipular més fàcilment perquè estan enfadats i tenen por, i és més fàcil incidir-hi. Això es converteix en un caldo de cultiu que pot degenerar cap a la intolerància”, alerta. En la mateixa línia s’expressa Francesc Núñez, que diu que sortim d’aquesta crisi amb “un gran malestar cap a la classe política perquè no ha sabut orientar-nos bé ni ha estat a l’altura de les circumstàncies”.

Segons Núñez, aquest descrèdit se suma al que ja patien els polítics abans del coronavirus i alerta que “caldrà veure cap on es canalitzarà aquest malestar social i veure qui se n’aprofita”, diu. Per això, aquest sociòleg destaca que, ara que molta gent parla de l’oportunitat que tenim de canviar i millorar moltes coses del món precovid que no ens agradaven, “hem de recordar que depèn de nosaltres”. “Si volem canviar-les, ho hem de fer nosaltres. No podem esperar que els canvis es facin sols. Si volem una altra normalitat ens hem de posar les piles per tenir-la”.

Les dones, grans perjudicades

I si tots els fenòmens socials es poden analitzar en clau de gènere aquest també i, com destaca Imma Armadans, “el preu que han hagut de pagar les dones en aquesta crisi és molt elevat”. “Elles -diu- són normalment les que assumeixen gran part de les tasques de cures, de la llar i de les criatures, i ara ha recaigut un gran pes damunt d’elles perquè han hagut de sumar responsabilitats i fer més renúncies, i això pot tenir un cost molt alt i perjudicar-les molt”. Tot això se suma a les situacions de violència masclista que han quedat reflectides en un augment del 60% de les trucades al telèfon d’assistència. Un factura encara més alta, per tant, pe r a les dones.

Una vivència que marcarà una generació de nens

La sociòloga i professora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Natàlia Cantó prefereix parlar de “factura vital” quan ens referim a les conseqüències que tindrà l’actual crisi derivada del coronavirus. En el cas dels nens i nenes, ella apunta que es podria convertir en “un esdeveniment clau per a la seva vida, un d’aquells que marquen una generació”, i posa com a exemple la crisi econòmica del 2008, que va marcar molt els infants d’aquell moment, els que ara són adolescents i que ho porten molt incorporat. Pel que fa a les criatures que fa dos mesos que no poden recuperar la que era la seva rutina, diu: “Aquests nens han après que la seva normalitat es pot dissoldre entre un dijous i un divendres i no tornar mai més, i han descobert que en aquesta nova normalitat no són la prioritat de ningú -excepte per a la seva família-, i això els marcarà”. I és que aquestes criatures van passar d’anar a l’escola, de veure els amics i els avis o de fer activitats extraescolars a estar tancats a casa durant sis setmanes, i ara a sortir una estona al dia. “La sensació de no comptar per a res és molt forta per a ells, i han rebut aquest missatge per tot arreu, tant des de fora com des de dins de casa perquè molts pares i mares, per supervivència, s’han passat dos mesos dient “No, carinyo, ara no”. Aquesta sociòloga explica que és important que els adults comprenguem que les criatures “no ho entenen perquè no tenen les eines per fer-ho” i, per tant, els hem d’explicar què passa. Aconsella acompanyar-los amb frases com “No et preocupis” o “Tot anirà bé”, que els poden tranquil·litzar. D’altra banda, el també sociòleg Francesc Núñez apunta que tot i que la majoria de nens i nenes hauran viscut el confinament “bastant bé” tot i estar tancats a casa, segur que hi haurà hagut “casos i històries molt dures, en què hi haurà hagut molt patiment, que no hem d’oblidar”, i que “haurem d’entendre que els costarà molt més tirar endavant”.

EDICIÓ PAPER 23/05/2020

Consultar aquesta edició en PDF