ESTIMULACIÓ

Quina paleta de colors té la música?

L’Ajuntament de Vila ha organitzat un curs de música per a nadons a partir de 4 mesos

Es diu Isabel Albaladejo, és llicenciada en magisteri musical i especialitzada en cant líric, encara que també toca el piano des de petita. Es dedica a l’estimulació musical primerenca, és a dir, a classes de música dirigides a nadons. “Aquestes classes cerquen estimular la zona del cervell dedicada a l’audició”, explica Albaladejo, qui recorda que “fins a tres anys, la ment del nadó és totalment modelable”. Això significa que durant aquests tres anys de vida ensenyar música permet que els més petits aprenguin un nou llenguatge, el musical, de la mateixa manera, i en paral·lel, de com aprenen el llenguatge escrit. D’això se n’ha adonat Albaladejo, qui, fins ara, havia dedicat la seva carrera a ensenyar música a infants d’entre 3 i 8 anys.

Aquestes classes no s’imparteixen de qualsevol manera. Es fan mitjançant la teoria MLT (de les sigles en anglès ‘Teoria de l’Ensenyança Musical”, de la qual és responsable el doctor Edwin Gordon. “Aquest mètode està molt assentat als Estats Units, on és un referent des de fa 30 anys”, explica la mestra. A més, lamenta que a Europa hagi arribat tard. De fet, fa poc més de 4 anys que la madrilenya Marisa Pérez el portà a Espanya per primer cop. En aquell temps Albaladejo era investigadora a la Universitat de Barcelona i acudí a les classes de Pérez amb la intenció de criticar el mètode. “Des de la primera sessió me’n vaig enamorar”, reconeix Albaladejo. Descriu aquest mètode com “l’aplicació d’una teoria basada en la psicologia evolutiva”, que ha analitzat el cervell del bebè per saber com arribar-hi.

D’aquesta manera, l’eivissenca va començar a impartir les classes als més menuts i, gràcies a la seva formació en cant líric, ho va poder fer amb la veu, “l’instrument d’expressió per arribar al nin”, el que permet arribar a ells “amb més eficàcia”. A més, emprar la veu naturalitza l’aprenentatge que es fa, “en paral·lel” al del llenguatge parlat, que acaba interioritzant-se com un llenguatge més, en aquest cas, el musical.

Com quan el nin o la nina aprenen a parlar per primer cop, els primers avanços es fan per imitació. “Jo els present tot un seguit de ‘paraules musicals’ molt senzilles”, assenyala. la mestra, qui assegura que “en poc més d’un any ja són capaços de fer combinacions musicals amb aquestes ‘paraules’ que han après”. L’objectiu final és que, igual que quan aprenen a parlar, els més petits siguin capaços d’arribar a “improvisar”.

Les característiques posistives d’aquest aprenentatge no van simplement dirigides a formar futurs músics. Segons Albaladejo, aquesta formació el que fa es “estimular les neurones perquè es traslladin a la zona del cervell que rep la informació del sentit auditiu”, però això no vol dir que aquest desenvolupament es produeixi en detriment del creixement d’altres àrees.

Les classes de música per a nadons tenen una durada d’una hora i es fan un dia per setmana. L’ambient de la sala és totalment musical i comença amb una cançó de benvinguda, cada dia la mateixa, que situa els menuts a la classes que començarà en pocs minuts. La sessió només té música, pràcticament tota cantada, encara que, de vegades, s’hi incorpora algun instrument de petita percussió. Les cançons les compon la mateixa mestra i les complementa amb les creacions d’altres mestres que, com Albaladejo, empren el mètode Gordon, però sempre interpretades en ‘directe’. “A les meves classes no hi ha música enregistrada”, assegura l’eivissenca.

Els pares, presents durant la classe, tenen un paper actiu fonamental a l’aprenentatge de la música per part dels seus fills. Durant la classe participen amb les cançons que proposa la professora, però la idea és que aquestes cançons continuïn durant el dia a dia a casa, per tal que l’aprenentatge sigui continu i no es limiti a una hora setmanal. Albaladejo posa alguns exemples, com cantar sempre la mateixa cançó a l’hora del bany. Assegura posar-ho en pràctica a casa seva i diu que, si no sona la cançó, el seu nadó troba a faltar “alguna cosa”. Tot perquè els més petits puguin “descobrir la paleta de colors que té la música”.

EDICIÓ PAPER 07/12/2019

Consultar aquesta edició en PDF