Què fem amb la roba que ja no volem?

Solidaritat, rendiment econòmic i sostenibilitat es creuen en un mosaic divers
Un calaix ple de roba

Què en fem de la roba quan ja no la volem? Cada cop són més els que la posen a la venda en aplicacions mòbils per treure’n un profit econòmic o els que en donen bosses senceres a iniciatives socials, però aquestes no són les úniques opcions. Per als que encara la llencen a la brossa, l’Agència Catalana de Residus té activa la campanya Fes-lo nou de nou, per trencar el cercle d’un sol ús i prevenir així la generació de residus. També han sorgit altres iniciatives al voltant de la moda que propugnen la reutilització a llarg termini i fins i tot el lloguer.

Són moltes les plataformes que promocionen la venda de roba, com ara Wallapop, Vinted i eBay. Des de Wallapop, la directora d’operacions i màrqueting, Edurne Oteiza, constata que el mercat de compravenda entre particulars a l’Estat ha crescut en els últims anys: “Donar una nova vida als objectes usats s’associa ara a una nova forma de vida basada en la reutilització i la col·laboració”. Assegura que les noves generacions, molt més permeables al consum responsable, juntament amb l’ús massiu de telèfons intel·ligents i el llançament d’aplicacions, han impulsat aquestes plataformes. Per a Oteiza, el mercat de segona mà ha crescut pels seus beneficis funcionals, com ara guanyar diners i recuperar part d’una inversió feta en objectes que ja no utilitzem, però també pels beneficis per al comprador, que pot trobar oportunitats a molt més bon preu. Per a ella, la revenda fomenta un consum molt més sostenible que no genera residus al reutilitzar objectes i proposa un consum més humà al fer-se entre persones. “La segona mà per a nosaltres mai ha estat una cosa de poc nivell: al contrari, la considerem una compra més intel·ligent que la primera, perquè ajuda a mitigar la sobreproducció, a trobar objectes únics i a connectar persones”, explica Oteiza, que assenyala que a la seva plataforma hi ha usuaris de totes les franges d’edat i sexes, i que la moda és una de les categories estrella, sobretot de primeres marques.

Llogar en lloc de comprar

Però no tot és vendre. També hi ha altres iniciatives, com ara la start-up de lloguer de moda Pislow, que pretén acabar amb la tendència de la moda ràpida. Segons les seves impulsores, María José González i Sheila Moya, aquest projecte nascut el 2017 ha tingut un creixement del 200% en usuaris, i, davant de la tendència de canviar constantment de roba, planteja un model més sostenible que allarga la vida útil de les peces de roba sorgides del fast fashion. Fruit d’una idea nascuda als Estats Units i que està en auge a la Xina, Pislow ofereix un servei de lloguer de peces, bosses i accessoris a través d’una subscripció mensual. Les seves quotes varien entre 39 i 109 euros al mes, depenent de la gamma dels productes escollits. L’estilista selecciona i dissenya una selecció segons els gustos i preferències de l’usuari i envia les capses al domicili. A més, un cop transcorregut un mes, li ofereix li possibilitat d’allargar 30 dies més el rènting. Després de cada servei, els productes passen per la tintoreria i, si cal, són reparats abans de tornar a ser llogats: “Pislow no vol ser una alternativa a la compra, vol ser la nova compra, promovent una nova forma de consumir més innovadora, reduint residus, reutilitzant recursos, més circular i més sostenible”.

Donar-la per a la reutilització

Són molts els que decideixen donar la roba sense més. Una de les iniciatives icòniques en aquest sentit és l’ONG Humana, que des de fa 32 anys promou una “gestió eficaç” de les donacions de roba usada en una societat en què l’enorme consum de roba fa que el volum de peces rebutjades augmenti any rere any. Des d’Humana, el seu portaveu, Joan Carles Montes, explica que la reutilització i el sector de la segona mà van a l’alça indubtablement. Considera que conceptes com la sostenibilitat, l’economia circular, la protecció del medi ambient i la conscienciació creixent de la ciutadania fan que la segona mà sigui una tendència consolidada i en creixement. “És una evidència que comprem massa roba, més de la que necessitem i podem posar-nos, així que també ens en desfem de molta”, precisa.

Per a Montes, la segona mà és interessant perquè promou una oferta de qualitat a preus assequibles, però també està relacionada amb l’auge del vintage i la moda sostenible, i la consolidació de valors com la consciència social i el consum responsable. Humana va néixer el 1987 a Catalunya i ara està present a tot l’Estat amb tres plantes de preparació per a la reutilització, una de les quals és a l’Ametlla del Vallès. Concretament, el 2018 va recuperar 5.069 tones de tèxtil usat a Catalunya -uns 10,5 milions de peces de roba recuperades-, “que tenen una segona vida gràcies a la reutilització i el reciclatge”. Segons explica, la roba dipositada en els contenidors de color verd o bé a les botigues Humana de Barcelona i Reus té diverses destinacions: la reutilització, la venda a empreses de reutilització i reciclatge, i l’exportació, principalment a l’Àfrica. “Amb els fons obtinguts de la gestió de la roba usada es financen i desenvolupen projectes de cooperació internacional”, detalla l’entitat, que finança projectes en els àmbits de l’educació, l’agricultura i el desenvolupament rural i comunitari, l’energia renovable, l’eficiència energètica, les malalties contagioses i l’assistència i emergència.

A Catalunya recullen anualment unes 5.000 tones de tèxtil, i els seus donants són “individus compromesos amb el medi ambient conscients dels avantatges de la gestió sostenible dels residus tèxtils”, però també persones compromeses amb la cooperació i el desenvolupament als països del sud, així com ciutadans que simplement es desprenen de la roba que ja no fan servir”. A l’entitat alerten que la indústria tèxtil afronta un gran problema ambiental, ja que és la responsable del 8% de les emissions globals de CO 2 i, a més, requereix un altíssim grau de consum de recursos i matèries primeres per atendre la creixent producció de peces i un elevat nivell de generació de residus. De fet, apunten que la Comissió Europea calcula que cada quilo de roba que es reutilitza i no és incinerat evita l’emissió de 3,169 quilos de CO 2.

La vergonya de seguir comprant

Originari de Suècia, el concepte köpskam evoca la vergonya de seguir adquirint roba, malgrat ser conscient del seu elevat cost climàtic. La professora d’estudis d’economia i empresa de la UOC Judit Barrullas explica que “aquest consumisme excessiu provoca alts nivells de contaminació”. Segons un informe de l’ONU, els consumidors compren de mitjana un 60% més de roba que fa una dècada, mentre que una peça s’utilitza només deu cops abans de ser llençada. Per confeccionar uns texans s’utilitzen 7.500 litres d’aigua, el que beu una persona durant set anys. L’ONU remarca que la indústria de la moda és la segona més contaminant del planeta i produeix més emissions de carboni que tots els vols i transports marítims internacionals junts. En els últims anys la indústria de la moda ha multiplicat la seva producció i ha passat de produir dues temporades l’any a fer-ne sis, i d’aquesta manera oferir noves peces cada dos mesos. “Arribats a aquest punt, la situació no és sostenible”, diu Barrullas. Davant d’això, el köpskam és una actitud que vol penalitzar l’hiperconsumisme i el fet de presumir-ne a les xarxes socials, fent fins i tot que alguns influencers i famosos comencin a ser mal vistos per aquestes actituds.

EDICIÓ PAPER 26/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF