Què és la deglució atípica?

PalmaMenjar i deglutir és un acció que feim unes quantes vegades al dia. Empassam saliva entre 600 i 1.000 vegades al dia. Ho feim gairebé de manera inconscient, però realment la deglució és molt més complexa del que imaginam. Per empassar bé es necessita una gran sincronia entre músculs i estructures relacionades entre si. Les fases de la deglució són tres: oral, faríngia i esofàgica. La fase oral és la de preparació de l’aliment, a la fase faríngia empassam el bol alimentari i a la fase esofàgica l’aliment arriba a l’estómac. Aquí, ens centrarem en les fases oral i faríngia i en algunes de les alteracions que poden aparèixer en aquesta fase.

La fase oral comença abans d’introduir els aliments a la boca. Quan veim el menjar, les glàndules salivals comencen a segregar saliva. Una vegada que hem introduït el menjar a la boca, comença la preparació del bol alimentari. Mastegam i trituram els aliments, formant un bol que finalment desplaçarem al final de la llengua per empassar-lo. Tot això sembla molt fàcil, però heu sentit mai parlar de deglució atípica? La deglució atípica es produeix quan es fa un moviment inadequat amb la llengua o altres estructures que participen en la deglució.

Les causes

Durant els primers anys de vida, la manera de deglutir és diferent que quan som adults, a causa que el bebè encara no té dents i la laringe ocupa una posició més elevada. La llengua dels bebès ocupa una posició més baixa i avançada per afavorir la succió del pit o del biberó. Però amb l’erupció de les dents i la introducció de noves textures, la llengua va canviant de comportament i retrocedeix recolzant-se a les arrugues del paladar dur per empassar. Parlam de deglució atípica en el cas dels infants que mantenen la deglució infantil més enllà dels quatre anys.

Algunes causes de la deglució atípica són:

- Respiració oral: la llengua dels respiradors orals ocupa una posició baixa, darrere els incisius inferiors o interposant-se entre les dents.

- Hipertròfia d’amígdales: fa que la llengua estigui avançada i l’espai per empassar és més reduït.

- Perllongar l’ús del xumet o el biberó més enllà dels dos anys: fa que la llengua continuï en una posició baixa i avançada.

- Retardar la introducció dels aliments sòlids: la masticació és un funció essencial per al correcte desenvolupament de la musculatura oral i facial.

- Mals hàbits orals, com mossegar-se les ungles o la succió digital.

Símptomes i tractament

S’ha determinat un perfil facial característic dels infants amb deglució atípica. Solen tenir els llavis amb poc to muscular i fan moviments compensatoris per deglutir com aixecar el cap o contreure en excés la musculatura oral. En el moment de la deglució, la llengua esta interposada o empeny els incisius. Molts solen presentar una mossegada oberta i paladar ogival o estret i això pot provocar dificultats per articular alguns sons com /r/, /n/, /l/, /d/, /t/...

El professional que s’encarrega del tractament de la deglució atípica és el logopeda. En ocasions, es necessita un treball conjunt entre el logopeda i l’ortodontista, ja que molts d’aquests infants necessiten ortodòncia per corregir la mossegada.

El tractament va encaminat a implementar una correcta posició de la llengua i un bon patró de masticació i deglució. És important la implicació de la família per aconseguir els objectius.

Pautes per a famílies

- No perllongar l’ús del xumet i el biberó més enllà dels dos anys.

- Introduir les textures sòlides a l’edat que pertoca.

- Dedicar el temps que sigui necessari per menjar quan els infants comencen a mastegar.

- Intentar evitar mals hàbits orals.

- Cuidar la higiene bucal des de ben petits.

- Fer revisions odontològiques periòdiques.

- Davant qualsevol signe d’alerta, acudir a un especialista.