Quim Vicent: "El cos guarda memòria. Saber com va ser el teu part diu molt de tu"

Osteòpata i autor d''Aprèn a escoltar el teu cos'

Li agrada anar a buscar els seus pacients a la sala d’espera: la postura per seure ja n’hi dona informació. Després, diu que li calen com a mínim 45 minuts amb cadascun per escoltar-los bé. Amb les orelles i amb les mans. Quim Vicent porta més de 15 anys dedicats a l’osteopatia, la neuropsicoimmunologia i la posturologia, amb què treballa la medicina integrativa des de la seva clínica a Barcelona. Ara ha decidit posar els seus coneixements en un llibre de divulgació, Aprèn a escoltar el teu cos (Integral), i donar tots els drets d’autor a l’ONG Pallapupas.

Al llibre diu que no hi ha malalties sinó pacients.

Sí, jo no tracto malalties, sinó persones. L’etiquetatge d’hèrnia lumbar no em serveix. Al darrere potser hi ha la Pilar o el Manel o el Jordi, cadascun amb una història de vida, i no podem tractar a tothom igual. Cal entendre què és el que els ha portat fins a la patologia, que potser és l’ansietat o alguna emoció.

Que l’estrés repercuteix en la salut sembla obvi, però parlant d’emocions i sentiments no ho és tant.

Les emocions no podem dubtar que són reaccions neurovegetatives. A tothom li ha passat algun cop que mira algú i sent un formigueig a l’estómac o se li posa la pell de gallina. Això és una reacció que arriba a través d’una freqüència: amb un estímul visual el cervell genera una reacció vegetativa. Igual que l’estómac és el segon cervell del cos, el cor també, però en el sentit emocional.

Segons el seu llibre, la boca també és molt important. Per què?

Una vegada em va preguntar una traumatòloga: “Per què demanes radiografies de la boca per tractar una hèrnia discal?” Doncs perquè hem descobert la influència que tenen les genives i dents en la salut, que cada dent està relacionada amb una part del cos i una afectació a les dents pot suposar un curtcircuit en aquella part. Al cos tenim un sistema comú de mucoses, com les genives, i si estan inflamades potser els intestins també estan inflamats. A la gent que li sagnen les genives que pensi que no només té un problema de boca, sinó que té un problema de mucoses i potser té al·lèrgies perquè l’intestí està malament. Jo relaciono el forat de la boca amb el forat del cul. Allò que entra, surt, i hi ha una relació entre com tinc les genives i com surt la meva femta.

L’estómac, el segon cervell, doncs.

El missatge és que l’intestí és clau i potser tens una hèrnia o lumbàlgia perquè el teu intestí no està bé: si el millores, millorarà l’hèrnia. Per això mirem també la teva la boca primer. No agafem només una capa de la ceba. El cos té moltes capes, o fàscies, i ho mirem tot.

I això ho fa escoltant amb les mans, diu. És científic?

Escoltar amb les mans significa sentir els fluids del cos. El cos és un 70% fluids, també un fluid energètic, si no no estaríem vius. I tot això és palpable. Sentir aquests fluids em porta cap allà on hi ha la restricció. I cal veure també la profunditat del teixit que està afectat per poder fer un diagnòstic. No ens inventem res ni és una bola màgica, és una habilitat que es pot aprendre. De fet, l’osteopatia comença a ser ciència amb el doctor Andrew Taylor Still perquè es pot ensenyar en una escola. Així és com deixa de ser curanderisme i agafa la seriositat de la professió que és ara, perquè es pot ensenyar. Escoltar els teixits és fonamental. Els dits senten i pensen.

A més, s’ha especialitzat en pediatria, i parla molt de la importància del part.

Sí, perquè ens dona molta informació, diu molt de tu. Sovint les cesàries són necessàries, no sempre són dolentes, però saber que el part va ser per cesària vol dir que el nadó no ha passat per la via vaginal i possiblement tindrà menys bacteris de cert tipus que són necessaris. El part ens dona informació també del ritme cranial: són molt comunes les restriccions cranials, que no són una patologia però indiquen que potser caldria fer una revisió perquè hi hagi un millor creixement. Si el crani queda afectat per les tensions del part el que farem és treballar per treure aquestes tensions. El cos guarda molta memòria de les coses.

També tracta nens amb TDAH?

Tot dèficit d’atenció o dislèxia el veiem com una dispercepció sensorial: el nen rep molts estímuls però no els pot reorganitzar. Miren la pissarra, entenen el que els diuen, però no ho poden gravar. No és que siguin poc intel·ligents, és que no ho poden reproduir perquè no ho han pogut gravar, no ho retenen. I això és pot reformular.

Com?

Amb estímuls als peus, els ulls i la boca, i no calen sessions de gaires hores, és un treball d’una estona però ben dirigit. Per exemple, treballo els moviments dels ulls. Ulls i peus van junts, és un binomi indisociable: amb el gateig passem a ser éssers visuals i si l’ull no té la mobilitat correcta això afecta la postura i amb el temps pot generar lumbàlgies o migranyes. Ho esmena la posturologia.

Per no haver gatejat?

Cal preguntar si ha gatejat o no i com ha sigut el part per veure d’on ve, però això no vol dir que a tothom que no ha gatejat li hagi de passar. El cos va guardant informacions que es reflecteixen no només en una radiografia, sinó en una postura, una digestió o una mirada.

EDICIÓ PAPER 09/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF