Què volen els pagesos?

És difícil avaluar on som en el procés de substitució dels aliments que tradicionalment es produïen a les Illes Balears per produccions duites de fora. Hi ha una millora en productes elaborats que es comercialitzen envasats i amb marca, com l’oli, el vi i el formatge, però hi ha un retrocés en el consum de productes frescs locals, en especial hortalisses, carn i llet. Això vindria a significar que mentre el producte de qualitat diferenciada avança, la producció genèrica hortícola i ramadera retrocedeix, i ho fa d’una manera alarmant per la intensitat i l’acceleració de la caiguda. No acabam de ser conscients que un país totalment dependent de les produccions alimentàries foranes -per tant, un país sense pagesos, sense ramaders i sense indústria agroalimentària- és un país abocat a perseverar en el monocultiu turístic i en la cultura del totxo. Un país amb el futur escapçat.

EL JAPÓ I L’OLI DE MALLORCA

El país asiàtic és el primer mercat exterior d’aquesta DO

Segons l’Institut de Qualitat Agroalimentària del Govern balear (IQUA), l’any 2017 es varen exportar 5.408 litres d’oli de la Denominació d’Origen Oli de Mallorca al Japó. El mercat japonès, amb un 40% del mercat en països tercers, s’ha convertit en el primer mercat exterior de la Denominació d’Origen de l’oli mallorquí. Els darrers deu anys, les exportacions d’oli de Mallorca al Japó s’han triplicat. La DO Oli de Mallorca ocupa el quart lloc en relació amb el volum d’exportacions espanyoles d’oli d’oliva amb denominació d’origen en aquell important mercat asiàtic. La data és significativa no tant pel volum real de l’exportació com pel que expressa de possibilitats de futur i de potencial exportador de l’oli de qualitat de Mallorca.

VIATGES AGRARIS FORMTIUS

Se’n fan quatre de setembre a novembre d’enguany

Els Serveis de Millora Agrària i Pesquera de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca (Semilla) han organitzat quatre viatges formatius per a professionals del món agrari de les Illes Balears, amb l’objectiu de conèixer diverses experiències capdavanteres tant en l’aspecte associatiu com en el de la innovació i de les noves fórmules de comercialització. Les inscripcions als viatges es poden fer fins al dimecres 22 d’agost a les 14 hores. Un viatge està dedicat al sector boví lleter a Astúries i Cantàbria, entre el 17 i el 21 de setembre; un altre serà del sector fruita i hortalissa a Lleida; un altre, del sector apícola a Girona i un del sector de fruits secs a Catalunya i Aragó. Els viatges seran de setembre a novembre i són de gran interès per conèixer sobre el terreny les pràctiques més avançades en agricultura i ramaderia.

QUÈ VOLEN ELS PAGESOS?

Reclamen poder exercir la seva activitat en el sòl que els és propi

La llei agrària suscita un debat que ha de fer front a dos riscs: parlar des del desconeixement i parlar des del partidisme. Es parla des del desconeixement quan es qüestionen drets de les explotacions agràries consolidats per la legislació estatal, almenys des de 1995, com és el dret a les activitats complementàries (de transformació, de comercialització, però també agroturístiques, agroculturals o vinculades a la gestió del territori i del medi ambient), que han de servir per diversificar els ingressos de les unitats de gestió agrària. Es parla des del partidisme quan, en nom dels pagesos, es defensa una proposta conservadora que vol promoure usos no agraris i facilitar l’expulsió dels pagesos del territori. Els pagesos reclamen la possibilitat d’exercir la seva activitat en el sòl que els és propi, el sòl agrari, sense traves innecessàries i amb mesures que afavoreixin la seva activitat. Però pensar que afavoreix els pagesos construir camps de polo o implantar més hotels en el medi rural és anar errats de comptes.

QUI SÓN?

És gent que treballa la terra per produir aliments

A hores d’ara no hi hauria d’haver dubtes sobre qui són els pagesos. Els pagesos són aquelles persones que viuen del treball de la terra amb la finalitat prioritària de produir aliments per al conjunt de la població. Els que representen la veu pagesa, en el pla institucional, són les organitzacions professionals agràries, expressió plural i democràtica de l’associacionisme agrari. I de moment l’única manera objectiva de determinar el grau de representativitat són els processos electorals, tal com s’ha fet des de fa anys en moltes comunitats autònomes. La no-realització d’eleccions sindicals en el món agrari, com la no-restitució del patrimoni acumulat per les organitzacions verticals del franquisme, és una greu anomalia democràtica que expressa escassa sensibilitat cap a la pagesia. Però no hi ha res que no es pugui corregir i la llei agrària pot ser l’eina que permeti fer una passa endavant.