SALUT

“Punxar-me insulina amb les noves agulles és un maldecap”

Pacients diabètics denuncien que hi ha nous proveïdors que subministren materials barats i de menys qualitat

Marta Casadesús, diabètica des dels 12 anys, es punxa insulina quatre cops al dia. Admet que no és plat de bon gust, però no té alternativa. Després de 18 anys de pràctica, les injeccions li semblen gairebé imperceptibles i ha après a discriminar molt bé el dolor. Però tot ha canviat l’últim any. “Amb les noves agulles, punxar-me insulina, que per a mi és una cosa completament normal, s’ha convertit en un maldecap: em fan mal i em surten blaus”, diu.

L’Associació de Diabetis de Catalunya (ADC) ha rebut en només un mes una quarantena de queixes similars, en les quals s’acusa diversos centres d’atenció primària (CAP) i hospitals de subministrar agulles hipodèrmiques de mala qualitat. Algunes es trenquen quan es claven o són més gruixudes i fan mal. D’altres provoquen hematomes o bonys a la pell que reben el nom d’hipertròfia i causen al·lèrgies. “No diem que tots els diabètics catalans hi estiguin en contra, però si es donen agulles barates i de mala qualitat és qüestió de temps que augmentin les queixes”, assenyala la gerent de l’entitat, Sandra Canudas, que afegeix que als centres s’està esgotant l’estoc del material antic que, per norma general, “funciona bé a tothom”.

És la teoria més plausible, també, per a la Marta, que va interposar una queixa formal davant l’atenció primària del Consorci Sanitari de Terrassa, subministrador dels punxons. “Vaig demanar que, sisplau, em donessin les agulles de la marca de sempre, les BD, i la seva resposta va ser, literalment, que feia poc que les feia servir i que ja m’acostumaria al dolor”, explica.

L’ICS elabora un informe

El Consorci Sanitari de Terrassa confirma que el juny del 2018 va canviar l’adjudicació del concurs per un període de dos anys i que, dels més de 6.000 pacients diabètics als quals fan control, molt pocs han manifestat “desconfort” amb les agulles noves. “El malestar queda resolt un cop l’usuari agafa l’hàbit d’ús i es familiaritza amb el nou producte”, insisteixen. Una resposta que indigna la Marta, que assegura que no demana cap miracle, sinó únicament injeccions que no facin mal.

Sigui com sigui, l’organització sanitària remarca que el concurs expira en menys de mig any i que, de cara a la pròxima adjudicació, es tindran en compte els comentaris i les valoracions de pacients i professionals per “aconseguir materials de màxima qualitat”. L’Institut Català de la Salut admet l’existència d’aquestes queixes i, de fet, confirma que està recopilant informació per valorar-ne l’abast. “Un cop fet l’informe, emprendrem totes les mesures necessàries per resoldre-ho”, asseguren fonts de Salut. Els usuaris temen que l’abaratiment dels costos desencadeni un efecte “segregador”. “Els que tenen cert poder adquisitiu seguiran comprant a la farmàcia una caixa del tipus BD, que val 20 euros. Però les coses no funcionen així: tenim dret a accedir-hi públicament”, diuen des de l’ADC. Canudas subratlla que l’associació ha presentat casos al Consell Assessor sobre la Diabetis i ha demanat fer un nou concurs.

Ara per ara, però, només s’ha aconseguit reincorporar les agulles per als pacients pediàtrics. Una de les beneficiades serà la filla de 4 anys d’Ana Ibáñez. Després de trucar insistentment durant dues setmanes a la gerència territorial del seu CAP, a Santa Perpètua de Mogoda, se li van proporcionar quatre capses de les agulles BD, que li cobrien només les punxades de tres mesos. “Tinc una sensació molt agredolça, perquè alhora em sento impotent per la resta d’usuaris que han de suportar aquesta injustícia”, confessa.

L’ADC assegura que estan a l’espera que aviat es tornin a subministrar les agulles tipus BD també a la resta de diabètics. “És un primer pas i una bona notícia per restablir la qualitat de vida dels pacients i les seves famílies”, diuen.

EDICIÓ PAPER 04/04/2020

Consultar aquesta edició en PDF