Proposen infectar persones sanes per obtenir la vacuna contra el coronavirus

BarcelonaTal com s’ha demostrat al llarg de l’últim segle, les vacunes són una de les eines més efectives per prevenir malalties. El desenvolupament d’una vacuna pot requerir anys, tot i que en la situació de pandèmia actual es podria abreujar fins als 12 o 18 mesos. Amb l’objectiu d’escurçar encara més aquest procés, científics de la Universitat de Harvard i altres centres de recerca dels Estats Units i Anglaterra proposen infectar amb el nou coronavirus persones sanes prèviament vacunades amb la vacuna experimental. "En les circumstàncies d’una pandèmia global d’efectes devastadors, la nostra proposta pot ser una manera acceptable d’accelerar l’aprovació de vacunes eficaces", expliquen en l’estudi.

Després de provar-se en animals, l’assaig de vacunes en persones comprèn tres fases. La primera assegura que la vacuna no és tòxica i es desenvolupa amb menys d’un centenar de voluntaris sans. La segona fase, en què hi poden participar fins a 500 persones sanes, permet comprovar si la vacuna és eficaç. L’última fase és la més llarga i complexa: cal caracteritzar la immunitat de la vacuna en milers de persones de diversos països. La proposta liderada per la Universitat de Harvard suggereix substituir aquesta tercera fase per un procediment diferent. En comptes d’administrar la vacuna i un placebo a milers de persones i fer-ne un seguiment de mesos, o anys, per veure qui s’infecta i qui no, els investigadors proposen vacunar 100 voluntaris sans i després infectar-los amb el SARS-CoV-2 per comprovar més ràpidament si la vacuna és eficaç. A continuació, es faria un estudi amb més de 3.000 persones per caracteritzar a curt termini la immunitat que s’aconsegueix amb la vacuna.

Risc individual, beneficis globals

Pel que fa al risc que correrien els participants d’aquest estudi, l’expert en bioètica Nir Eyal, un dels autors de la proposta, apunta en declaracions a Nature: "En els assajos clínics no ens centrem només en reduir el risc dels participants, sinó en aconseguir un balanç raonable entre el risc afegit que assumeixen i la importància de l’assaig per a la comunitat". A més, segons els autors, el risc dels voluntaris es minimitzaria perquè s’escollirien persones sanes d’entre 20 i 45 anys, que no formen part de cap grup de risc, a qui es garantiria una supervisió mèdica constant i l’accés a tots els tractaments i procediments que hagin funcionat en casos greus de covid-19.

Segons Joaquim Martínez, president del Comitè d’Ètica Assistencial de l’Hospital de Barcelona, "l’ètica d’un estudi no es pot sacrificar perquè els resultats obtinguts serien injustos, però en la situació actual s’ha de pensar en termes de salut pública i això pot justificar agafar dreceres que, en qualsevol cas, s’han d’avaluar molt bé". "Infectar gent sana amb un microbi ja s’ha fet altres vegades, com per exemple amb la salmonel·la, que provoca una malaltia menys greu i més coneguda", explica. Segons Martínez, aquest procediment "no és l’ideal, però si no hi ha altres opcions, en situacions de gran emergència pot estar justificat".

A parer d’Àngel Puyol, professor de filosofia de la Universitat Autònoma de Barcelona i especialista en bioètica, "des d’un punt de vista de les conseqüències és obvi que la proposta és bona per a tothom". "L’únic problema podrien ser els deures que genera participar en l’estudi —explica—, però si hi ha consentiment per part dels participants i els riscos són els més baixos possibles, tal com proposen els autors, no sembla que hi hagi cap motiu ètic per impedir-lo, sinó al contrari".

"Estem en una situació atípica, als hospitals ja s’està seleccionant a qui s’aplica respirador i a qui no", adverteix Mirentxu Corcoy, subdirectora de l’Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona. "Els protocols es poden utilitzar quan hi ha temps, són un punt de partida i no un marc concloent", afegeix. Corcoy no veu cap problema en la proposta "sempre que els participants estiguin informats del que s'està fent i hi donin consentiment.

Pel que fa a la retribució econòmica que rebrien els participants de l’assaig, tots els experts consultats coincideixen que ha de ser baixa i amb efectes compensatoris per garantir que el motiu de la participació sigui altruista i no econòmic.