Proliferació de microalgues, del blau al verd

Les “marees vermelles” o d’un altre color, nom amb què popularment es coneixen les proliferacions d’algues nocives en ports i platges, són un fenomen cada vegada més freqüent en els estius mediterranis. Es produeixen a causa de l’increment de les hores de llum i de la temperatura del mar, un problema que, segons constaten els científics, cada vegada s’agreuja més per l’escalfament global del planeta. D’altra banda, les situacions de calma marítima persistents que se solen donar a les cales i badies protegides de les Illes Balears afavoreixen la proliferació d’aquests microorganismes, sobretot en casos en què predomina una alta concentració de nutrients. Ara com ara, sembla que no hi ha perill greu de toxicitat per a les persones, tot i que sí que hi ha una disminució molt evident de la qualitat de l’aigua de bany a les platges. Aquesta situació pot causar un fort rebuig per part dels usuaris, que també pot afectar els serveis turístics.

La proliferació d’algues nocives està considerada, a nivell mundial, un dels principals riscos que afronten actualment les regions costaneres. En alguns llocs del planeta, aquestes proliferacions d’algues poden tenir una incidència directa sobre la seguretat alimentària i les activitats comercials de marisqueria i aqüicultura. A més, hi ha la possibilitat que es produeixin danys als ecosistemes marins i problemes de salut com, per exemple, reaccions al·lèrgiques per als usuaris de les platges, que alhora poden derivar en efectes socioeconòmics adversos. D’aquests i d’altres temes es va parlar a la jornada “El problema de la proliferació d’algues en aigües costaneres”, que va tenir lloc la setmana passada al CaixaForum de Palma, organitzada per l’empresa FACSA, en col·laboració amb la Universitat de les Illes Balears, la Universitat Jaume I i l’Obra Social “la Caixa”.

Els darrers anys, el canvi climàtic i l’ús recreatiu de les aigües costaneres han contribuït a aguditzar el problema de la proliferació d’algues en les aigües marítimes someres. La transferència del coneixement d’aquesta matèria va ser el propòsit d’aquesta jornada, que va reunir mig centenar d’experts, tècnics i científics que debateren aspectes com l’estat ecològic de les aigües costaneres, la proliferació de microalgues, la modelització hidrodinàmica de la zona costanera, els efectes socioeconòmics i la gestió ambiental. També es va fer una taula rodona, que comptà amb la participació d’Esther Garcés, investigadora a l’Institut de Ciències del Mar, CSIC; Jordi García, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i membre de l’Institut de Tecnologia Ambiental (ICTA), i Carolina Assadi, coordinadora de projectes d’Oceansnell.

Gotzón Basterretxea, investigador de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, UIB-CSIC), va explicar, en una de les ponències de la jornada, que l’activitat humana al litoral mediterrani s’ha associat, tradicionalment, a una sèrie d’impactes ambientals, entre els quals l’ús de l’aigua ha estat un dels més notoris. Malgrat que el desenvolupament d’infraestructures i sistemes de tractament d’aigües ha suposat una millora notable de la qualitat de les aigües de bany, hi ha altres problemes ambientals que afecten les aigües costaneres. En particular, moltes platges del Mediterrani presenten intenses proliferacions de microalgues nocives durant l’estiu. Aquest problema, va explicar Basterretxea, està molt estès i no és atribuïble exclusivament a la deterioració de la qualitat de les aigües produïda per una activitat determinada. Per això, i a causa de les pèrdues econòmiques que poden provocar, la prevenció i el control d’aquestes proliferacions són en l’actualitat un “objectiu prioritari” de la recerca i gestió costanera.

Els blooms o afloraments ràpids d’algues nocives poden produir impactes importants i alteracions en els ecosistemes marins, segons siguin les espècies involucrades, el medi en el qual es trobin i els mecanismes pels quals exerceixin aquests efectes negatius. Des de fa anys, els científics estudien les característiques dels blooms i les seves característiques biològiques i biogeoquímiques. Una de les principals preocupacions és tractar de comprendre exactament què és el que fa que l’aigua d’una platja passi del color blau al verd. En realitat, aquests blooms se solen produir gairebé cada estiu, en major o menor mesura, i també a les Illes Balears.

Per què l’aigua canvia de color?

Bàsicament, el color de l’aigua torna verd perquè en el medi natural es van formant distintes molècules que donen lloc als microorganismes. Aquesta és una condició imprescindible perquè es formin grans biomasses d’organismes, encara que no és suficient, ja que hi han de confluir tota una sèrie d’altres factors. Així, la proporció i composició de dos elements, com el nitrogen i el fòsfor, poden ser decisius per al creixement dels organismes a la mar. L’estiu, quan la columna d’aigua s’estabilitza i les condicions de barreja són menors, és l’època de l’any en què hi ha una major propensió de sistemes oligotròfics o pobres en nutrients. Com també passa amb les plantes terrestres, a la mar també hi ha canvis “estacionals” que determinen pràcticament el 80% de la variació de la clorofil·la en aigües obertes.

En canvi, a les zones costaneres els patrons canvien. Tot i que també hi ha un percentatge d’influència causat per l’estacionalitat, els processos estan molt condicionats pels intercanvis amb el sediment i les aportacions des de terra, amb una acumulació de nutrients en la línia de costa produïda per les pluges i les filtracions d’aigües subterrànies que a vegades són fruit de les activitats humanes o industrials, com l’ús de fertilitzants, pèrdues d’aigües residuals, etc.

A les Illes Balears, en contra del que hom podria suposar, les aportacions d’aigües subterrànies són un element fonamental per comprendre la dinàmica dels blooms. En aquest sentit, un estudi duit a terme per l’IMEDEA, UIB-CSIC sobre les aportacions dels grans aqüífers de Mallorca -sa Pobla, Sant Jordi i Platja de Palma- va demostrar elevades aportacions de nitrogen, en forma de nitrats i d’amoni, mentre que a la zona de la tramuntana i del llevant de l’illa la composició de les aportacions eren molt més variables. Segons Basterretxea, l’estudi demostra que són aquestes aportacions des de terra les que regulen la productivitat de les aigües. En alguns punts de l’aqüífer de Sant Jordi s’observen importants alteracions. La zona més superficial i afectada per l’ús de fertilitzants i pel reg amb aigües tractades presenta nivells de nitrats que han pujat de forma espectacular de 70 a 400 mil·ligrams per litre en molts de punts.

L’investigador de l’IMEDEA recalcà que hi ha aportacions de nutrients en pràcticament totes les cales de Mallorca i presentà un altre estudi realitzat a la zona de Santanyí, on s’observen anomalies de salinitat, associades també a nutrients, amb concentracions importants a la part més propera a la costa, concretament entre els primers cent i dos-cents-cinquanta metres. És justament en aquestes zones de cales on, a més d’haver-hi aquestes aportacions de nutrients, disminueix també la dinàmica marina i en conseqüència augmenta l’acumulació de microalgues.

Es poden predir els blooms?

Es poden predir els blooms? Per què és concentren en unes platges determinades mentre que a d’altres quasi no els afecta? Basterretxea constata que els corrents marins poden tenir tant un efecte acumulador com dispersiu. En termes d’ecologia, la resiliència és la capacitat d’un ecosistema a respondre a una pertorbació o alteració biològica, de resistir els danys i de recuperar-se ràpidament. Així, cada platja té un comportament i una dinàmica diferent en funció de les aportacions que rep, els corrents derivats del vent i els anomenats “sifons tèrmics”, condicionats per la influència de la calor sobre les columnes d’aigua i que, al mateix temps, repercuteixen en l’acumulació de petits organismes a l’aigua de primera línia de costa.

Finalment, cal també tenir en compte l’aspecte biològic dels blooms, amb un plàncton que inclou una “sopa de microorganismes” amb bacteris, virus, algues i zooplànctons que interaccionen els uns amb els altres i que generen, per ells mateixos, una acumulació d’organismes en una zona determinada de la platja. En les seves conclusions, Basterretxea afirmà que està convençut que els blooms de les platges de les Illes Balears són “una manifestació local d’un fenomen global en tot el Mediterrani i en altres llocs del món, a pesar que a l’arxipèlag es produeixen determinades especificitats, com les aportacions d’aigües subterrànies”. Que una platja es vegi més o menys afectada dependrà bàsicament de la geomorfologia i el seu efecte sobre la renovació de les aigües, sobre els processos de convecció natural i sobre la dinàmica marina existent a la zona litoral.

PROPOSTA D’ESTUDI DELS EFECTES A MALLORCA

A la jornada dedicada al problema de la proliferació d’algues en aigües somes també va intervenir Martí Llobera, un consultor ambiental i soci del Gabinet d’Anàlisi Ambiental i Territorial (GAAT), que analitzà, en la seva ponència, els efectes socioeconòmics de les proliferacions algals en localitats turístiques. En aquest sentit, apuntà que les conseqüències dels blooms sobre el turisme són molt difícils d’avaluar. Hi ha nombrosos estudis sobre la biologia i els efectes de la proliferació d’algues i de microalgues. No obstant això, els efectes socials i econòmics sobre el turisme són molt escassos. Per aquest motiu, aquest expert presentà el projecte HYDROALGAL, que pretén cobrir, en part, aquesta falta d’informació. La seva proposta passa per visitar les zones més afectades i fer enquestes per avaluar els efectes dels episodis de proliferació d’algues a Mallorca, amb un disseny de la metodologia que s’hi haurà de seguir per estudiar l’impacte socioeconòmic d’aquestes proliferacions i comparar-lo amb altres zones en principi no afectades.