VINYÒVOL
Societat 09/06/2018

Hem de subvencionar els empelts?

Andreu Majoral
3 min
Una vegada plantat el peu, s’ha de fer l’operació d’unir-lo amb la varietat de vinya que un vol conrear.

EnòlegPer entendre i contestar aquesta pregunta, ens hem de remuntar a final del segle XIX, quan la fil·loxera arribà a l’Europa vinícola assolant els camps a causa de la seva capacitat per foradar les arrels de la vitis vinifera, aspirar la saba per alimentar-se i provocar una pèrdua de vigor fins a la irremeiable mort del cep. Després de moltes discussions, càbales, estudis i experiments, s’hi va trobar una solució ben interessant: s’adonaren que l’insecte que vingué d’Amèrica només feia mal a la part radicular i no afectava tota la zona aèria de la vinya europea. També observaren que altres tipus de vitis d’origen americà tenien unes arrels resistents a aquesta plaga, però no donaven un fruit per produir vins. Solució: que la part radicular fos d’una vitis resistent a la fil·loxera i per damunt la terra s’hi uniria la varietat europea per continuar produint els raïms per elaborar els vins que tant ens agraden.

A partir d’aquest moment, hi ha diversos canvis al camp, l’economia, la ciència i també en el llenguatge que s’havia usat fins llavors. Per un costat, tot un estol d’investigadors fan una gran tasca per creuar diferents tipus de vitis per aconseguir plantes que tinguin arrels resistents a l’insecte, però que també s’adaptin a la climatologia i al terreny de cada racó on hi ha vinya. No és el mateix les àcides i plujoses terres de Galícia que els sòls calcaris i secs de Mallorca. Per això, quan anam a un viver, ens parlen del 161-49 de Couderc, 110 Richter, 1103 de Paulsen, 41-Berlandieri, entre d’altres. He dit peus, però també es coneixen com a peus americans, bords, portaempelt o patró.

Una vegada plantat el peu, s’ha de fer l’operació d’unir-lo amb la varietat de vinya que un vol conrear, i això és el que anomenem empeltar. A partir d’aquí apareix un nou ofici, el d’empeltador, i també una brutal diversitat de maneres de fer aquesta operació amb uns noms ben bonics: empelt de pua o d’agulla, de pua anglesa, de corona o el tan nostrat d’escutet, que, segons P. Galet, a França li diuen greffe mayorquine. L’ofici d’empeltador agafà molta volada i són molts els que aprenen aquesta operació, ja que és essencial per al sector. A mesura que passa el temps, sorgeixen amb força uns altres professionals que es dediquen a multiplicar i cultivar aquests peus per després vendre’ls als viticultors o cellerers, són els anomenats viveristes, que a poc a poc s’adonen que, a part de vendre els peus, poden empeltar a les seves instal·lacions, fent un empelt anomenat omega, i vendre la planta amb la varietat i l’arrel del bord que un desitja.

Vivim moments en què no hi ha gaire paciència, la gent frissa i vol veure complit els somnis i les expectatives com més aviat millor. Sembla que el camp s’empelta d’aquesta ansietat i, a poc a poc, han anat desapareixent les colles d’empeltadors i són pocs els que fan aquesta feina que un temps era imprescindible. La majoria de cellers compren, pagant una micona més, la planta ja empeltada al viver i, d’aquesta manera, s’estalvien feina o contractar més personal. Des de l’aparició de la Xylella quedà prohibit a les Balears enviar material vegetal a fora; per tant, els cellers no poden enviar mudes als vivers, però una empresa de Navarra, anomenada Viveros Villanueva, veié un bon nínxol de mercat instal·lant un camp de creixement i un espai a la finca de Biniagual per fer els empelts de les mudes de varietats mallorquines que abans s’enviaven a fora. Tingueren bon ull, ja que d’aquesta manera si algú vol plantar varietats mallorquines o les compra a ells o no queda més remei que arromangar-se i treure el ganivet d’empeltar.

Segons contava E. Ballestero en el diari Última Hora, sembla que, a causa de diversos problemes, els viveristes instal·lats a Biniagual no els surten els comptes, per això s’han reunit amb la Conselleria d’Agricultura per arribar a un acord per garantir la continuïtat del camp i demanen que l’Administració assumeixi el sobrecost de les plantes subvencionant directament els seus clients amb l’argument que la supervivència de la vinya autòctona perilla per la falta d’ajudes públiques. Gràcies a una llarga llista de vinyòvols, la vinya autòctona no perilla, el que pot perillar és el sentit de les subvencions, perquè si ara els empelts d’una empresa són una activitat considerada d’interès públic o d’interès social, la pregunta que em volta pel cap i que faig al conseller d’Agricultura és: també seran subvencionats els empelts que feim molts vinyòvols a ras de terra?

Vi recomanat

Son Prohens 2017 Celler Armero I Adrover (Felanitx)

Podria escriure una carretada d’adjectius per explicar aquest vi, però a l’hora de la veritat el que més record és la sensació de felicitat que em va recórrer la gola, un vi que emociona i, quan això passa, no pots demanar res més. Luis Armero és serietat amb moltes gotes de rialles que sap transmetre als seus vins, un vi rosat ben pàl·lid de l’autòctona callet amb intenses aromes de fruites vermelles i amb una melositat i frescor que enamoren des del primer glop fins a la darrera gota.

stats