ESPECIALPRODUCTE I COMERÇ LOCALS TOCAR TERRA
Societat 12/06/2020

Productes locals sense productors locals

Mateu Morro
3 min
Els productors d’aquí han de competir amb desavantatge amb produccions d’arreu del món.

Camí del desastre

De cada vegada surten més respostes que defensen alternatives diferents

L’expansió creixent d’una consciència social dels valors de l’agricultura i de les produccions alimentàries locals data com a mínim de fa mig segle, en paral·lel, i potser com a resposta, a la destrucció dels sistemes agroalimentaris locals i a la implantació del comerç alimentari globalitzat. Com més s’imposa el model alimentari basat en produccions industrials i deslocalitzades, com més es constata el desastre ambiental, territorial, econòmic i social del mercat alimentari desregulat, surten més respostes que defensen alternatives diferents. Ara, la situació generada per l’alarma sanitària del coronavirus ha replantejat aquests temes i ha fet actuals les posicions dels que posen en dubte la viabilitat ambiental i social del model de comerç alimentari imposat per les més poderoses instàncies econòmiques mundials.

La desaparició dels pagesos

La demolició de les explotacions agràries pren un ritme ascendent

Si analitzam la realitat de l’alimentació a les Balears en els darrers vint anys, coincidint amb l’ascens de la valoració de les produccions locals, la conclusió no pot ser més decebedora. La demolició de les explotacions agràries i de les seves estructures de comercialització pren un ritme ascendent. Mentre que la caiguda de la producció de fruita balear, per exemple, es va consolidar en els anys vuitanta i noranta del segle passat, la reducció de la producció d’hortalisses s’ha intensificat amb la crisi del 2008, arribant a mínims històrics. La desaparició del productes de la ramaderia (carn, embotits, llet, formatge...) del mercat insular és un fenomen molt ràpid. La desaparició d’uns consumidors arrelats a una dieta tradicional i equilibrada, coneixedors de les produccions locals, també és un fet. Però, sens dubte, el fet més contundent és la desaparició dels productors locals, els pagesos.

La tendència dominant

És impossible produir si no es cobreixen els costos de producció

Convé basar tota anàlisi del sistema agroalimentari balear en un bany de realitat, més enllà de les imatges idíl·liques (i falses) d’unes produccions locals en ascens i sense problemes. La veritat és que, tot i la reacció social existent, les tendències dominants amenacen de convertir el sector primari en no-res. La raó és que és impossible produir si no es cobreixen els costos de producció. La realitat del sector primari balear és que els nostres productors han de competir amb desavantatge, pels costos de la insularitat, amb produccions d’arreu del món. Sols aquelles produccions que incorporen algun valor afegit per l’origen, la qualitat, el mètode de producció o alguna altra singularitat tenen possibilitats d’escapar a aquesta circumstància.

Els pagesos, en extinció

S’han de crear les condicions

perquè puguin viure de la seva feina

I, així i tot, sense productors locals no hi ha producte local. No hauríem de perdre de vista això, perquè correm el risc de cometre una gran injustícia amb les persones que es mantenen sobre el territori conrant la terra i produint aliments. Els pagesos són una espècie molt escassa i en extinció a les Illes Balears i, sovint, se’ls ignora per complet a l’hora de prendre decisions. Qualsevol projecte d’alimentació sostenible i relocalitzada ha de passar per una figura essencial: la del pagès professional. I això vol dir crear les condicions perquè aquestes persones puguin viure de la seva feina, amb uns preus justos que la remunerin. Per tant, les administracions, la societat i el sector s’han de concertar en una tasca comuna per recuperar el sistema agroalimentari a partir del seu eix vertebrador: l’agricultura pagesa.

Protegir la terra i el pagès

El pagès està tant o més amenaçat que el mateix territori que conra

Les vibracions a favor del producte local són bones. Però hem de separar el blat de la xeixa i veure si darrere la moda passatgera aconseguim estabilitzar tendències de futur. Si no protegim la terra, no importa parlar de res més que de l’especulació. Si la terra sols té un valor de mercat en funció del seu potencial edificatori, tot el territori se separa de la seva funció social com a espai propi de l’agricultura. Però protegir el territori és impossible si no es protegeix el pagès, que està tant o més amenaçat que el mateix territori que conra. La posada en valor d’aquest espai agrari depèn de la capacitat de fer-lo viable econòmicament fent que allò que es produeixi assoleixi un preu just i asseguri la continuïtat del treball pagès.

stats