Societat 24/04/2017

Procés legal contra el govern espanyol per incomplir el compromís amb els refugiats

Espanya havia d'acollir 19.449 refugiats en dos anys, fins al setembre; queden 5 mesos i n'ha rebut 886, un 4,57%

Ara
3 min
Refugiats a la frontera entre Grècia i Macedònia. OGNEN TEOFILOVSKI / REUTERS

BarcelonaLa plataforma Stop Mare Mortum i la Comissió de Defensa del Col·legi d'Advocats de Barcelona han començat els primers tràmits per posar en marxa un procés legal contra el govern espanyol. Li exigeixen "el compliment immediat" del compromís que va adquirir amb la Unió Europea per acollir 19.449 refugiats fins al setembre del 2017.

La portaveu de Stop Mare Mortum, Sònia Ros, ha declarat, segons Europa Press, que Espanya comet "un incompliment flagrant" de dues decisions de la Comissió Europea perquè l'Estat es faci càrrec d'aquests prop de 20.000 refugiats que són en camps de Grècia i Itàlia. Ho ha dit en una roda de premsa on han anunciat l'acció legal i que s'ha fet a la bodega del pailebot Santa Eulàlia, al moll de Barcelona.

Ros ha dit que de moment només s'han reubicat un total de 886 refugiats, un 4,57% dels que Espanya s'havia compromès a atendre en dos anys, i tan sols queden cinc mesos perquè s'acabi el termini establert. Ha recordat que la majoria de països europeus també incompleixen els acords; la taxa de compliment és, de mitjana, tan sols d'un 17%.

Una de les responsables de l'equip jurídic, Isabel Baixeras, ha explicat que per començar el procés legal divendres van presentar un requeriment formal davant el ministeri de Presidència del govern espanyol que s'haurà de respondre abans del 21 de juliol. En funció de la resposta posaran en marxa un procediment contenciós administratiu al Tribunal Suprem.

Clam massiu a Barcelona a favor d’acollir refugiats

Baixeras ha dit que, tot i la lentitud dels tribunals, emprenen aquesta via perquè poden adoptar mesures cautelars que obliguin l'Estat a actuar. La seva idea és reclamar-les quan hagin obert la via contenciosa administrativa. És un "camí modest", ha admès, que busca que els òrgans judicials intervinguin davant l'acció –o inacció, en aquest cas– de l'Estat. Les obligacions i compromisos adquirits a Europa són dret aplicable a l'Estat i, per tant, de compliment obligat. Això és la base de l'acció jurídica.

Ros ha recordat la situació complicada dels refugiats que fugen de Síria i viuen en camps de Grècia i Itàlia, amb un accés limitat a serveis bàsics com la sanitat i l'educació. Davant l'incompliment general dels compromisos d'acolliment per part de la majoria de països europeus, ha avisat que animarien altres organitzacions i moviments socials de tot el continent a recórrer, com estan fent ells, als tribunals.

Un altre dels juristes que hi ha darrere l'acció legal, Alexandre Peñalver, ha reclamat a Espanya que augmenti "de manera molt significativa" el nombre de places que ofereix cada mes i compleixi els seus compromisos. Ha recordat que no es tracta de moure mercaderies d'una banda a l'altra, sinó d'atendre les necessitats de persones que "ho estan passant molt malament". L'actitud del govern espanyol, ha dit, és un menyspreu a la vida dels afectats i als seus drets fonamentals.

Des de la Comissió de Defensa del Col·legi d'Advocats Rafa Calderón ha explicat que amb la crisi dels refugiats per la guerra de Síria la societat ha reaccionat molt positivament –ha recordat la manifestació multitudinària del 19 de març a Barcelona– i plantegen l'acció legal perquè Espanya respongui al mateix nivell. "L'acció té contingut jurídic però no té un especial interès a obtenir una resolució judicial, sinó una resposta favorable del mateix govern", ha explicat.

stats