Professor De La Uib“Nadal, Nadalet, et jur que m’estimaria més fer un clot de figuera que haver de fermar curt les paraules que, ben segur, se’m desbocaran, com les llàgrimes que ara mateix m’entelen els ulls”. Així, amb aquests mots desbocats, començava jo l’escrit que vaig publicar l’endemà de la sobtada mort de Nadal Batle, ara ha fet 20 anys. Ens dúiem dos mesos escassos i érem amics des dels tres o quatre anys. Foren, les meves paraules, filles del xoc i de l’estimació. A Nadal se l’odiava o se l’estimava; no deixava ningú indiferent. Per segons quines coses (la família i algunes relacions) no era gaire viu, i això contrastava amb la seva extraordinària intel·ligència.
Fou, a més d’amic, el meu rector durant els 12 anys del seu mandat. Intel·ligència i patriotisme foren els recursos que aplicà a bastir un projecte ambiciós d’universitat per al país. Amb molts d’encerts i algun error canvià el panorama de la societat mallorquina. No va ser senzill governar una universitat controlada i projectada radicalment des d’una visió de país. Hem tengut la sort que tots els rectors que el succeïren han estimat la nostra llengua i la nostra cultura. La diferència, si n’hi ha alguna, és que en Nadal les estimava desesperadament.
La seva mort, a molts, ens deixà orfes de referents. En aquests temps convulsos, la seva absència (què n’hagués di, d’això, en Nadal?) encara és més sentida que el seu record. Per sort, després de ser rector, tengué temps d’escriure més de 200 articles (recollits, la majoria, en dos volums: El mal bocí i Antologia urgent ) que el convertiren en un personatge familiar a l’hora de llegir el diari els dimecres, dissabtes i diumenges. En ells, deixà perfectament retratades les seves dues ànimes: la del republicanot liberal de poble, d’extracció social modesta, i l’ànima mundana que, de tant en tant, maldava per guaitar. El personatge de Girolamo Cardano encarna la primera, i el del playboy Porfirio Rubirosa encarna la segona, al meu entendre.
“ Girolamo Cardano bravejava d’esser mal sofert, caparrut, dissolut, astut, sarcàstic, diligent, impertinent, trist, traïdor, miserable, odiós, lasciviós, obscè, mentider, adulador, republicà, lliurepensador i partidari de fer petar la xerrada amb els ancians; en definitiva, que m’hi sent identificat, amb veneració i respecte”.
“ Rubirosa era un home fascinador, de pell bruna i complexió llambresca, pòmuls prominents i un esguard que desprenia més flames que un bufador de manyà, que entabanava els auditoris femenins amb el punteig de la guitarra tropical i l’entonament de melosos ritmes encalentidors. Únic en la pràctica del polo i el ball de saló, va dur la doma des dels trenta fins a l’inici dels seixanta, durant l’època daurada dels playboys de gran estil. Tenia unes prestacions físiques inmillorables. Era capaç de, diàriament i en qualsevol ordre, jugar una partida de polo, beure com un clot d’arena i boixar amb repicons. Entre les seves múltiples amants cal destacar Ava Gardner, Kim Novak, Rita Hayworth, la duquessa de Honeyfuggleham, i la princesa de Jellyboxshire (ambdues cosines de la reina Elisabeth d’Anglaterra)”.
